Redacció | Actualitzat el 14/04/2008 a les 00:01h

Avui, a l'any 2008, el respecte al medi ambient, les energies renovables, el desenvolupament sostenible, la protecció dels rius, l'alimentació natural, la promoció del transport públic, la lluita contra la pol·lució, el consum responsable..., són conceptes que de mica en mica assumeix la societat catalana

  

Ahir, el 1977 —quan l'ecologisme català va veure néixer per primera vegada una publicació ecologista (Userda)—, això era cosa d'uns idealistes que no tocàvem de peus a terra i d'uns romàntics que anàvem contra el progrés econòmic.

 

A l'Estat espanyol, l'ecologisme polític mai no ha tingut uns resultats brillants a les urnes, però, en canvi, el seu ideari revolucionari s'ha anat consolidant en la consciència col·lectiva i ara tant les empreses com les administracions saben que, per guanyar-se l'opinió pública, han de tenyir-se de color verd.

 

 

 

Userda, que va morir el 1981, va guanyar una altra batalla, impulsada pel Col·lectiu Userda, des del juny de 2004 al juny de 2006, 23 números que, vistos els resultats de la seva continuïtat, devien fer molta nosa a l'Administració actual. Amb el mateix afany tornem ara amb aquest EcoDiari, i aquest cop des de la república catalana d'internet per blasmar un model de societat absurd, predador i malaltís.

Els mitjans d’informació en paper, els qui certament encara tenen un pes –feixuc– dins del panorama dels mass media, estan perdent la batalla no ja de l’audiència, sinó, bàsicament, la dels continguts i de la democràcia amb els lectors.

Evidentment, la xarxa d’internet està jugant un paper fonamental en aquesta contesa. En el cas del medi ambient i de l’ecologisme, l’aparició, recent de diversos publicacions  independents com Diari Forestal, Arbres Amics o Màtria, junt amb l’allau de pàgines de grups i persones preocupades per l’estat de la qüestió ecològica al nostre país, contrasta no tan sols amb la lentitud dels mitjans tradicionals per donar resposta als reptes de la nostra societat, sinó també amb la concentració, en poques mans, de mitjans cada cop més mediatitzats pel poder i per les grans multinacionals.

 

Els mitjans tradicionals, o bé tendeixen a l’especialització —com és el cas de la malaurada revista Nat–, o bé s’aboquen a esdevenir una mena de col·locadors de publicitat i propaganda política pagades pels empresaris i els poders de torn, on la majoria de problemes greus que afecten el nostre entorn tan sols hi són tractats com a espectacle de consum i no com a referent d’una societat que es vol fer conscient del seu entorn. La premsa calla, i, doncs, atorga.

L'EcoDiari es reclama, des de l'herència del Moviment Ecologista Català (MEC), com a publicació independent del pensament ecologista per a la nova era solar, amb la voluntat de ser una eina d'informació, d’investigació i d’anàlisi de la realitat ecològica, principalment de la nació catalana, perquè, tot trabucant la famosa frase de Jacques Ellul, cal pensar localment i actuar globalment, i aquest és el sentit del nostre dir i fer.

 

Avui, 14 d'abril de 2008, en commemoració del somni d'aquella república catalana que va ser estroncada del tot, fem vots per la nova república de l'Era Solar i saludem, especialment, el moviment ecologista i els mitjans de comunicació catalans.

 

Xavier Borràs
Director d'EcoDiari