El front d’invasió de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) continua avançant de la Garrotxa cap a l’oest i enguny ja s’han observat danys severs en els boixos del Berguedà. Quina serà la dinàmica d’aquesta espècie a Catalunya els pròxims anys? Ens quedarem sense boix?

Un nou estudi liderat per un equip d’investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa revela que la papallona invasora provocarà danys més greus als boixos del nord-est de Catalunya, els que viuen on hi ha un clima adequat per a elles (temperatures més suaus i precipitacions més repartides al llarg de l’any) però que, a mesura que el front d’invasió vagi avançant cap a l’oest, es trobarà amb llocs on el clima no li serà tan favorable (com el cas del Pirineu Central) i, per tant, l’impacte les matarà.

Els resultats obtinguts s’han publicat a la revista científica Ecology and Evolution i coincideixen amb el què ha anat passant aquests darrers anys: les comarques que estan patint danys severs, on les erugues es mengen totes les fulles dels boixos, són la Garrotxa, Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Moianès, part del Gironès i del Pla de l’Estany.

Per a fer l’estudi s’ha elaborat un model matemàtic que preveu la dinàmica de l’eruga al territori català i que s’ha nodrit de dades del projecte de ciència ciutadana AlertaForestal que coordina el CREAF i de dades del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.
 
L’estudi també confirma, per exemple, que la invasió avança més ràpid entre els boixos més propers (distanciats menys de 15 km), no només per la capacitat obvia de vol de la papallona, sinó també per l’efecte d'antropocòria (l’eruga utilitza els humans per moure’s).
 
Quim Canelles, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) comenta: “El factor que a la pràctica determina la severitat dels danys és que el clima sigui l’adequat”. A Catalunya, les condicions climàtiques més similars al seu òptim les trobem al focus inicial de la Garrotxa i a la resta de comarques del nord-est, com Osona, el Moianès, el Bages, part de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, el Vallès Oriental i Occidental. Per tant, l'espècie pot aparèixer per diferents punts del territori, però el dany als boixos serà més gran allà on la idoneïtat climàtica sigui més alta. “Pot ser que trobem la papallona del boix al Pallars, però allà possiblement no tindrà un impacte tan gran com a les zones de més a l’est”, prediu Canelles, “i passa el mateix amb l’alçada, com més alçada, condicions menys agradables per l’eruga i danys més lleus”.

En aquest sentit, Emili Bassols, també coautor de l’estudi i responsable de l’àrea de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, explica que amb aquests resultats es pot preveure que la papallona no arribarà a devastar fins la darrera mata de boix de Catalunya. "Gràcies a aquest estudi pensem que potser això no serà així perquè, tot i que pugui estar present arreu, el grau d’afectació no serà el mateix i els boixos de determinades zones podran sobreviure”, remarca Bassols. 

A les zones ja afectades, la papallona i el boix hi podran conviure? Quim Canelles creu que quan els boixos del nord-est estiguin totalment defoliats –sense fulles–, la papallona ho tindrà més difícil per l’escassetat d’aliment i la població tendirà a estabilitzar-se. “Això podria conduir a una relació fluctuant entre l’insecte i els boixos, on s’intercalin anys amb abundància de papallones i més danys als boixos, i anys on baixi la població de papallones i els boixos supervivents puguin rebrotar bé”, pronostica Canelles. 

Kilòmetres i canvi climàtic

L’altre factor clau per a l’expansió i severitat dels danys que ha revelat el model són les distancies entre boixedes. Les zones que es troben en 15 km al voltant d’una boixeda afectada tenen molta més probabilitat de tenir papallona del boix l’any següent. Lluís Brotons, investigador del CREAF, afegeix que “els boixos s’utilitzen generalment en jardineria (parcs, cementiris, jardins privats, etc.) i poden tenir un paper clau com a connectors entre boixedes”, adverteix; i finalitza amb una recomanació: “Com que la papallona del boix no pot recórrer distàncies llargues, el control de les activitats humanes, com ara les activitats comercials o els trasllats d’individus de forma accidental entre zones, és crucial per limitar la ràpida expansió de l’espècie”. 

D’altra banda, totes aquestes dades fan pensar que el canvi climàtic jugarà en contra d’aquesta papallona invasora. “Com que es preveu que s’incrementarà la temperatura i les precipitacions seran més estacionals, les condicions climàtiques futures de Catalunya segurament perjudiquin la papallona del boix a llarg termini”, explica en Jordi Vayreda, investigador del CREAF i també un dels autors de l’estudi. 
 
Unió ciutadana contra la papallona del boix

“AlertaForestal fa una crida a la ciutadania a informar si veu papallona del boix a la seva comarca. Ara tenim activada l’alerta #erugaboix, ja que ens trobem en les últimes setmanes d’activitat de les papallones i les erugues abans que entrin en diapausa per passar l’hivern, així que encara es poden produir noves afectacions”, explica Mireia Banqué, coordinadora d’AlertaForestal i tècnica de recerca del CREAF.

AlertaForestal és una plataforma de ciència ciutadana que analitza l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant observacions realitzades per la ciutadania. Aquestes observacions es basen en cinc pertorbacions forestals que afecten els boscos: processionària, papallona del boix, sequera, ventada i nevada. “Necessitem més dades per entendre aquesta espècie de papallona invasora i com es comportarà la seva invasió. Si en els vostres passejos pels boscos veieu boixos afectats, envieu-nos fotos!”, anima Banqué. 

Qualsevol persona pot participar-hi enviant fotos de paisatge de llocs afectats per la papallona del boix i la resta de pertorbacions a través de la seva web-app o app mòbil gratuïta  per a dispositius Android i iOS. El projecte està coordinat pel CREAF i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el CTFC. 

Els orígens de la papallona asiàtica

La papallona del boix és una espècie invasora originària d’Àsia que va arribar al centre d’Europa l’any 2007 a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina i d'aleshores ençà s'ha estès per tot el continent. A Catalunya va ser detectada per primera vegada el 2014, però no va ser fins el 2017 que es van començar a observar danys importants, registrats concretament a la Garrotxa. Des de llavors, l’espècie s’ha estès per les comarques centrals del territori, especialment a la Garrotxa, al Ripollès i a Osona. 

Durant la seva fase d'eruga té uns efectes molt destacables en els boixos, ja que els deixa completament defoliats (sense fulles). Els boixos tenen capacitat de rebrotar i tornar a treure fulles, però si la pressió defoliadora de les erugues és reiterada –any rere any o fins i tot més d'una vegada el mateix any– els pot arribar a matar. Així doncs, els efectes a escala d'ecosistema poden ser molt importants, ja que el boix és l'espècie principal del sotabosc de molts dels boscos mediterranis i serveix d'amagatall per a moltes espècies, a més d'oferir condicions d'ombra i més humitat al sòl.  
 
Article de referència: 
Canelles, Q.; Bassols, E.; Vayreda, J. & Brotons, L. 2021. “Predicting the potential distribution and forest impact of the invasive species Cydalima perspectalis in Europe”. Ecology and Evolution 00: 1 - 15. <https://doi.org/10.1002/ece3.7476>