El passat 28 de febrer, el grup parlamentari de la CUP-CC va registrar al Parlament una proposta de resolució (PR) «sobre  la  realització  d'un  estudi  epidemiològic  dels efectes  de les  emissions  radiotòxiques derivades  del funcionament  de les centrals  nuclears  instal·lades  a  Catalunya» motivada, segons declara la pròpia PR, pel Capítol setè de la Llei de pressupostos 2017 (en endavant Capítol setè) del govern PDECAT-ERC, que conté un «impost» a les citades emissions donat el seu caràcter radiotòxic.

Aquest article no entra a analitzar els errors i imprecisions de l’Exposició de motius i el propi redactat de la PR, es limita a valorar el seu contingut en el marc polític del suport que els tres grups que s’han manifestat contraris a l’energia nuclear en els seus programes: la pròpia CUP-CC, el PSC i CSQEP han donat al Capítol setè, i la campanya social de protesta que ha generat.

La PR estableix uns terminis en què el Departament de Salut ha de complir: sis mesos per encarregar l’estudi epidemiològic, un any per portar-lo a terme, i una repetició del tal estudi amb una periodicitat indeterminada a partir del 2018. Important el redactat del punt final de la PR: «instar  al Govern  de  la Generalitat  a prendre totes  les  mesures necessàries,  i si  s'escau establint  una ordre  de  clausura de  les centrals nuclears,  per corregir els possibles  efectes nocius  en la  salut de les  persones de  les  emissions  radiotòxiques que es  derivin de l'estudi  epidemiològic».

Resulta curiós aquest punt ja que el propi Capítol setè parteix de la premissa que les emissions radioactives rutinàries d’Ascó i Vandellòs ja tenen efectes nocius per a la salut, cosa, per un altre costat, inevitable: si es mantingués la doctrina oficial segons la qual les citades emissions són inofensives, quin sentit tindria gravar-les amb l’«impost»?; per tant, la combinació de la PR de la CUP-CC i el propi Capítol setè ja porten implícita la necessitat de tancar les nuclears sense cap altra consideració. El punt final de la PR sobra.

Reflexionant-hi s'arriba a la conclusió de que l’estudi plantejat per la CUP-CC no té finalitat en el marc de l’acceptació de les premisses establertes en el Capítol setè, sí que ho tindria fora d'ell, en el marc de les reiterades denuncies fetes des d’un sector dels professionals de la salut sobre el caràcter nociu de les emissions radioactives, que és, justament, el que ha motivat els estudis de resposta que neguen que això sigui veritat. Ara bé, els professionals de la salut no han plantejat els seus estudis crítics amb les emissions radioactives per gravar-les amb un «impost», sinó com a part de la necessitat de protegir les persones dels reactors nuclears.

L’únic sentit que tindria la combinació de l’estudi de la CUP-CC amb el suport declarat a l’«impost», seria incrementar el gravamen a recaptar en funció de la gravetat dels efectes sobre la salut que es poguessin detectar. A efectes d’un increment del lucre l’estudi seria coherent , encara que això significaria afegir al menyspreu per la salut de la població que significa l’«impost», una humiliació i una burla cap a les persones afectades per les radiacions.

El que ens porta a la qüestió de fons: la PR de la CUP-CC no s’hauria fet si no hi hagués una campanya social activa demanant la retirada del Capítol setè mitjançant un Manifest de denuncia, campanya que, malgrat el silenci mediàtic que l'envolta i el seu caràcter merament simbòlic, ha anat incrementant els seus suports quantitatius i qualitatius al llarg dels mesos de febrer i de març.

Com que aquesta campanya fa evident que el Capítol setè redueix la salut de la població a una mercaderia negociable entre polítics i representants de la indústria nuclear, a la qual es posa un preu en forma d’«impost», s'intenta compensar amb la PR la imatge negativa que el fet projecta en les persones que voten.

I es que cenyint-nos als terminis fixats per la PR (un mínim de 13 mesos en la hipòtesi més optimista i un màxim de 18 en la més pessimista), el seu valor real és nul; una tènue cortina de fum que contrasta amb el calendari imminent d'aprovació de l’ «impost» en els propers dies del que resta de març.

Es podria considerar que la doble política de la CUP-CC és una contradicció? Ni molt menys.

La CUP-CC es mou en un marc polític en quà la voluntat és el factor determinant de les seves actuacions. La voluntat és un concepte subjectiu, dictat per instàncies superiors, no està sotmès a cap exigència de coherència. El conglomerat polític en que s’inscriu la CUP-CC permet coexistir una política de suport al govern de PDECAT-ERC amb un gest compensador cap a les persones del seu electorat. Es tracta d'un conglomerat que representa un 36% del cens electoral de Catalunya, però que es manifesta un cop i un altre com l'única veu del poble, i reitera la voluntat de desconnectar del que pugui opinar el 64% de les persones amb dret a vot a Catalunya que es mantenen al marge de les seves polítiques, o que van votar en sentit diferent a les darreres eleccions «plebiscitàries» al Parlament.

En el terreny de la voluntat no existeixen contradiccions. És un terreny de conceptes absoluts, que permet la coexistència del Capítol setè, legitimador dels impactes de salut que provoquen les radiacions nuclears, amb una proposta de resolució que busca determinar el seu abast. La societat i les persones reals que la formem, estem, en tot cas, molt i molt lluny d'aquest terreny.

Barcelona, 13 de març del 2017

Miguel Muñiz Gutiérrez és membre de Tanquem Les Nuclears – 100% RENOVABLES, del Col·lectiu 2020 LLIURE DE NUCLEARS, i del Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya. Manté la pàgina de divulgació energètica www.sirenovablesnuclearno.org.