Redacció | Actualitzat el 02/03/2017 a les 15:06h

El Col·lectiu de Periodistes Ecologistes celebra el seu 40è aniversari

Impulsors de la revista Userda als anys vuitanta —que va tenir continuïtat als dos mil, i de què EcoDiari és hereu—, reclamen que es compleixi la directiva europea d'accés lliure a la informació ambiental

Els periodistes d'Userda oferien la revista durant els actes i manifestacions reivindicatius als anys vuitants.


Aquest passat 27 de febrer diversos membres de l'antic Col·lectiu de Periodistes Ecologistes (CPE), reunits a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya per commemorar els 40 anys de la creació del CPE, van analitzar i detectar les següents deficiències en la informació ambiental:

1. La directiva europea d´accés lliure a la informació ambiental, adaptada per l´ Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, segueix sense complir-se en nombrosos casos que afecten l´entorn i la salut de les persones, especialment en els temes de contaminació radioactiva , cultius transgènics i pol·lució electromagnètica.
 
2. No s´utilitzen amb eficàcia les noves tecnologies de la comunicació al servei d´un major control i gestió de l´equilibri ecològic  del territori, de la salut de la població i dels treballadors. Els límits d´exposició de contaminació establerts per la UE solen ser decidits per experts vinculats a las grans empreses afectades. Centenars de milers de persones moren de càncers i altres malalties provocades per aquesta manca de control dels cicles productius i l´entrada al mercat de nous productes químics. El principi de precaució no és respectat en la majoria dels Estats de la UE.
 
3. Grans societats multinacionals energètiques, agroalimentàries, farmacèutiques i mineres utilitzen l´ecologia i el concepte de sostenibilitat com a màrqueting per disfressar l´impacte ambiental i la contaminació que generen els seus productes i les seves explotacions. És el que s´anomena “greenwashing” o blanqueig “ambientalista”
de la seva imatge pública.
 
4. Anualment es produeixen centenars d´atemptats i assassinats de periodistes i activistes ecologistes al món, segons informes de les ONG “Global Witness” i “Reporters sans frontières” i acomiadaments i censures a periodistes que treballen en països europeus.
 
5. La inexistència d´un Tribunal Penal Internacional de Medi Ambient que pugui condemnar els ecocidis contra la Naturalesa i les poblacions afectades, especialment indígenes, permet aquesta escalada repressiva contra els activistes ecologistes.
 
6. Exigim democràcia participativa en la creació de l´economia ecològica i en el nou paradigma energètic basat en les energies renovables, i més llibertat d´expressió pels ecologistes i les seves organitzacions en els mitjans de comunicació.


Quaranta anys del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes

El CPE commemora els 40 anys de la seva creació, per part d’un grup de periodistes de distints mitjans de Barcelona, disposats –en aquells temps de l'anomenada transició política de la dictadura a la democràcia– a fer prendre consciència a l’opinió pública de la necessitat de defensa dels espais naturals de Catalunya, de reconvertir l’economia de creixement industrial i de costoses i aberrants infraestructures a una economia ecològica i de respecte al nostre patrimoni, així com de denunciar, davant els governs i les empreses, totes aquelles actuacions –nombroses aquells anys i els anteriors- que anaven en sentit contrari al que crèiem –i creiem- que ha de ser una democràcia veritable.

El nucli inicial del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya –que es mantingué actiu des de 1977 fins a 1982– el formaren (per ordre alfabètic): Xavier Borràs (El Llamp), Josep Català (El Correo Catalán i El Noticiero Universal) Santiago Vilanova (El Correo Catalán i Diario de Barcelona), Xavier Garcia (Avui), Jaume Reixach (El Correo Catalán), Alfons Ribera (El Periódico) i Santiago Vilanova (El Correo Catalán i Diario de Barcelona), amb la col·laboració de diversos experts en el camp de l’enginyeria industrial i l’energia (Pep Puig, Joaquim Coromines), de problemàtiques territorials (Jordi Fortuny i Salvador Balcells, Baix Llobregat; Ramon Farré, Tèrmica de Cubelles; o Xavier Icart, químiques de Tarragona…), a més de destacades components de l’ecofeminisme, com Pilar Sentís.

La primera vida d'Userda

 

Darrer número de la primera etapa d'Userda. Especial (abril de 1981, compendi de tots els números anteriors.

Tots ells editaren, entre aquells anys, dotze números de la revista Userda —dirigida per Santiago Vilanova—, dedicada a la «informació, la crítica i l’alternativa ecològica», pionera en català d’un pensament, una filosofia i una acció com l’ecologisme, que ja eren presents en l’àmbit europeu i nord-americà.

Els membres del Col·lectiu, a més dels nombrosos articles, cròniques i reportatges que publicaren en els diaris respectius i en revistes diverses, van ampliar continguts, igualment, amb una bona quantitat de llibres, entre els quals els dedicats al combat ecologista a Catalunya, a la qüestió nuclear o al pantà de Rialb, així com assaigs destinats a posar en qüestió el bipartidisme dominant a Catalunya, per entendre que ni CiU ni PSC-PSOE actuaven per resoldre els conflictes ambientals existents.   

Altres fronts d’aquell combat –amb la solidaritat i participació de grups de tot Catalunya, del món de la pagesia (Unió de Pagesos) i de sectors polítics del nacionalisme d’esquerres— van ser les lluites pels aiguamolls de l’Empordà, per la Zona Volcànica de la Garrotxa i per la defensa dels paratges de la Costa Brava, del Pirineu i del Delta de l’Ebre, afectat, com tota la conca, per la sempre present amenaça del transvasament.

Al cap dels anys el CPE contempla com el drama ecològic –i amb ell l’econòmic i humà— s’ha accentuat i globalitzat, degradant fins a extrems exasperants les condicions de vida de la gent i el territori, empobrint-los simultàniament i fent més intensiva l’explotació de recursos (i les dels treballadors) com a argument davant la crisi.

Tot i la dissolució del Col·lectiu a principis dels anys vuitanta, la fidelitat als ideals va persistir amb nous instruments d’acció, com l'associació Alternativa Verda, el partit Els Verds.Alternativa Verda (1983) o els col·loquis «Una Sola Terra» (1989- 2008).

La segona vida d’Userda i el naixement d’EcoDiari.cat

 

Una de les impactant portades d'Userda (aquesta obra del dissenyador Carles Vallalta), en la seva reedició entre els anys 2004-2006.

Seguint la petja del CPE, el 21 de juny de 2004 la revista Userda tornà a sortir en paper un cop al mes com a suplement de 16 pàgines del setmanari El Triangle. Editada i dirigida per Xavier Borràs i pel Col·lectiu Userda (Associació Catalana de Comunicació Ecologista), amb un Consell de Redacció de què formaven part, a més de Xavier Borràs, Pere Carbonell, Txell Centeno, Cristina Domingo, Xavier Garcia, Pep Puig i Santiago Vilanova—, publicà fins a 23 números que es poden descarregar de la xarxa.

Com a continuadora d’aquesta segona edició d’Userda, el 14 d’abril de 2009, Xavier Borràs va fundar EcoDiari.cat (actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar), l'única publicació digital de l'ecologisme català, que continua editant en línia per «crear consciència ecològica —des de l'herència del Moviment Ecologista Català (MEC)—, com a publicació independent del pensament ecologista per a la nova era solar, tot apostant per la decreixença i amb la voluntat de ser una eina d'informació, d’investigació i d’anàlisi de la realitat ecològica, principalment de la nació catalana, perquè, tot trabucant la famosa frase de Jacques Ellul, cal pensar localment i actuar globalment».

El Juliol de 2010  s'incorporà com a mitjà associat a la xarxa de mitjans col·laboradors del Grup Nació Digital (GND) tot mantenint la seva independència en profit de les sinergies i de les noves tecnologies proactives que el GND ofereix als lectors. Igualment, el mes d’abril de 2013 va ser col·lectivitzat per l’assemblea de la Cooperativa Integral Catalana.



 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 1125
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: