La inclusió dins del Capítol setè de la Llei de pressupostos d'un «impost» que grava la "«dispersió d'elements radiotòxics [que] genera un important risc mediambiental i per a les persones, (...)», incloent les «emissions rutinàries (...) que es produeixen en la operació normal d'un reactor termonuclear», va suposar dues coses: primer un pas positiu, el reconeixement oficial, per primer cop, de que el funcionament quotidià dels reactors nuclears provoca impactes en la salut de la població (fins al moment, i excepte en Catalunya, les emissions radioactives continuen essent considerades inofensives, ni tan sols arriben al nivell de contaminació); però el pas positiu quedava anul·lat pel salt que suposava passar a quantificar aquest impacte en termes monetaris, donant prioritat als ingressos econòmics sobre les implicacions de salut.

El reconeixement obria la possibilitat d'un interessant i ampli debat social que permetés avançar en qüestions que són claus, ja que no tan sols afecten a les persones que vivim a Catalunya, sinó a tota la població. Alguns aspectes d'aquest debat es poden concretar en cinc preguntes: com afecta el reconeixement a l'estatus legal de les emissions radioactives? Com afecta l'acceptació del seu impacte a la investigació sanitària? Quin és el seu abast? Com determinar les conseqüències socials en uns reactors que ja porten funcionant una mitjana de trenta anys?  I, especialment, una pregunta clau: Quines són les conseqüències ambientals i socials del reconeixement en un escenari en què les empreses elèctriques han avançat posicions per aconseguir allargar el funcionament dels reactors fins als 60 anys?

Evidentment la finalitat d'un govern format per partits declaradament pro-nuclears com el  PDECAT i ERC no era generar un debat, sinó recaptar diners. Aspectes com la salut de la població no passen de ser qüestions secundàries sobre les que calia passar ràpidament i en silenci però, tot i així, es podia esperar dels partidaris del govern un mínim de respecte en la defensa del seu «impost» cap a les persones i entitats que exercim el dret a discrepar.

No va ser el cas, les primeres denuncies del que implicava, formulades des del Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) i Ecologistes en Acció de Catalunya (1), no van merèixer cap resposta, fora de la recepció d'un seguit de breus missatges desqualificadors, i en ocasions insultants, en alguns dels correus des del que es feia la difusió dels comunicats o articles crítics.

El nivell va pujar quan es va posar en circulació un Manifest que denunciava les implicacions ecològiques, socials i de salut del tal «impost» i demanava la retirada del Capítol setè de la Llei de pressupostos (2). Aquest Manifest, impulsat pel MIA a Catalunya, va començar a recollir nombrosos suports entre els que apareixien persones de tot tipus, però especialment algunes que tenen prestigi en àmbits de la cultura, la ciència i la sanitat.

Podia ser una altra oportunitat per obrir un debat, doncs ja no es tractava d'una crítica realitzada des d'organitzacions del moviment de resistència a les nuclears, es començava a perfilar una resposta social ampla, però el recurs elegit pels defensors del govern PDECAT – ERC va ser tan legítim com fosc: en comptes d'aprofitar les seves vinculacions institucionals per fomentar un debat, van optar per redactar una mena de «contra-manifest» i començar a fer-ne difusió privada entre polítics, part del seu entorn social i una part de les persones que donaven suport al Manifest.

L'elecció d'aquest procediment diu molt de la «lògica» que mou als defensors del govern PDECAT-ERC, es podrien deduir moltes conseqüències, però ni ha dues que destaquen: la voluntat de mantenir la legitimació de l'impacte de salut de les emissions radioactives que surt de l'impost fora de l'àmbit dels mitjans de comunicació, seguint la consigna de silenci dictada des de la indústria nuclear, i restringir la seva «resposta» a una interpretació basada en la lògica abstracta, els principis econòmics generals, i la identificació de la «realitat» amb la llei, és a dir, situar la defensa de l' «impost» lluny del que representa ecològica i socialment l'energia nuclear avui. Limitar-la a àmbits de competències, mecanismes fiscals i resultats econòmics.
 
Aquesta voluntat no és aliena a l'agenda política que el govern PDECAT-ERC, imposa. En el tema nuclear l'agenda passa per silenciar al màxim les contradiccions que es donen entre les crides a imaginar una mena de futur immediat i idíl·lic de la cobertura de les necessitats energètiques, i el compromís explícit amb l'allargament del funcionament d'Ascó i Vandellòs fins als 60 anys contingut en el Document Número 9 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN9) dedicat a l'aigua i l'energia, en cas d'arribar a formar-se un estat propi. El CATN9 també determina el desplegament del «Document de bases per a constituir un Pacte Nacional per a la transició energètica» aprovat en 2015 (3).

Com en molts altres àmbits, també aquí les contradiccions d'interessos socials queden amagades sota una cortina de fum que beneficia únicament als que veritablement manen a Catalunya. Els serveis que el govern PDECAT-ERC presta a aquest grup social són molt valuosos, i el Capítol setè de la Llei de pressupostos és un d'ells, i no el més important.

Barcelona, 29 de gener del 2017.

Miguel Muñiz Gutiérrez és membre de Tanquem Les Nuclears – 100% RENOVABLES, del Col·lectiu 2020 LLIURE DE NUCLEARS, i del Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya. Manté la pàgina de divulgació energètica www.sirenovablesnuclearno.org

NOTES

(1) http://www.ecologistasenaccion.org/article33442.html i http://www.tercerainformacion.es/articulo/catalunya/2017/01/13/el-moviment-iberic-antinuclear-mia-acusa-la-generalitat-dacceptar-la-prolongacio-de-les-centrals-nuclears

(2) https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScMnyZDN7v890Y7NPGQsseMKl-o2N0U8fn_dfezZwCGs_xFIQ/viewform?c=0&w=1

(3) pàgina 109,  http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/catn/informes/inf_9_abastament_aigua_i_energia.pdf

pàgina 22 ,
http://icaen.gencat.cat/web/.content/30_Plans_programes/38_PacteNacional/arxius/20150603-Proposta-PN-Transicio-Energetica.pdf