En primer lloc, cal assenyalar que, contràriament al que diu el títol del manifest, el Projecte de llei no significa “legalitzar” res. Les emissions rutinàries de les centrals nuclears, independentment del que cadascú consideri sobre la seva perillositat, són legals, és a dir estan emparades per la legislació vigent a nivell estatal i internacional des de l'origen de l'energia nuclear, fa ja més de 50 anys; i les emissions continuarien sent legals tant si s'aprova la llei com si no. És a dir, la no aprovació de la llei no tindria cap efecte sobre el nivell d'aquestes emissions ni sobre les seves possibles conseqüències, que es continuarien produint com fins ara. El nivell d'emissions està regulat pel CSN (Consejo de Seguridad Nuclear), que és qui fixa els límits permesos i qui controla que no se superin.
 

També, és contrari a tota lògica afirmar que el Govern de la Generalitat, amb aquest impost, es lucra a costa de la salut de la població, atès que, com hem dit, l'efecte que puguin tenir aquestes emissions seria exactament el mateix amb o sense impost. I és insidiós afirmar que l'impost pot tenir l'efecte pervers d'afavorir un augment de les emissions per així recaptar més. El Govern no té cap mena de control sobre aquestes emissions, i els operadors de les centrals, que són qui, fins a cert punt, les poden controlar, no sembla raonable esperar que les vulguin incrementar per així pagar més impostos. Just al contrari, el Projecte de llei inclou una bonificació de l'impost si les centrals redueixen les emissions, precisament com a incentiu a aquesta reducció, encara que suposi una reducció de la recaptació.

Afirmar que les companyies poden recuperar la quantia de l'impost amb un increment de tarifes suposa desconèixer el funcionament del mercat elèctric, on els preus es fixen pel preu marginal de l'última unitat de generació que ha d'entrar en el sistema per cobrir la demanda en cada moment. Les nuclears mai no fixen el preu de l'electricitat perquè ofereixen sempre a preu zero i reben la mateixa retribució que les centrals més cares. Independentment de la opinió que ens mereixi aquest sistema de fixació de preus, la quantia de l'impost és un cost més de les nuclears que resta directament del seu compte de resultats. Si no s'aprova l'impost, el preu de l'electricitat serà exactament el mateix, però els beneficis de l'operador de la central no es veuran disminuïts en la quantia de l'impost.

Afirmar que aquest impost permetrà la continuïtat de les centrals nuclears és també contrari a tota lògica. L'impost augmenta els costos de producció de l'electricitat nuclear i per això les farà menys rendibles per als seus propietaris. Evidentment, la quantia actual de l'impost no suposa l'eliminació total dels beneficis, i les centrals continuaran sent prou rendibles perquè els seus propietaris facin el possible per perllongar la vida dels reactors. Ara bé, tal com està plantejat aquest impost, res no impedeix que es pugui anar incrementant el gravamen a mesura que els reactors vagin envellint i conseqüentment augmenti el risc, que és el que grava l'impost. Per tant, és un mecanisme que es pot utilitzar per fer econòmicament inviables les centrals, si així es considera procedent, independentment del període tècnic de vida útil que determini el regulador nuclear o el govern corresponent.

L'impost plantejat grava les externalitats negatives que té la producció elèctrica nuclear pel risc que suposen de contaminació del medi ambient i per a la salut de les persones. El gravamen d'externalitats negatives és una tècnica econòmica que s'utilitza sovint en la regulació de moltes activitats econòmiques per desincentivar-les, i aquest projecte de llei és el primer intent en tot el món d'aplicar-les a l'energia nuclear. Per això resulta paradoxal que un col·lectiu que es considera contrari a aquesta energia s'oposi a gravar-la.

És tan paradoxal com ho seria que els que es consideren anticapitalistes volguessin suprimir l'impost de societats, al·legant que aquest impost “legalitza” el capitalisme.