Marcel Coderch. Coautor del llibre «El Espejismo Nuclear» (Ediciones del Lince, 2009). En la actualitat és president de l’Autoritat Catalana de la Competència. | Actualitzat el 03/01/2017 a les 17:24h
L’impost sobre el risc mediambiental dels elements radiotòxics
Marcel Coderch —coautor del llibre El espejismo nuclear (Ediciones del Lince, 2009) i, actualment, president de l’Autoritat Catalana de la Competència— respon en aquest article un d'anterior de Miguel Muñiz. Coderch, al contrari que Muñiz, s'hi mostra ferm partidari de l'impost sobre les emissions rutinàries de les centrals nuclears a Catalunya.
El Govern de la Generalitat ha aprovat la creació d’un nou impost sobre el risc mediambiental i per a les persones que suposen la producció, la manipulació i transport, la custòdia i l’emissió d’elements radiotòxics, en un Projecte de llei que acompanya els pressupostos de l’any 2017. S’estima que aquesta llei suposarà un gravamen d’uns 60 milions d’euros anuals que principalment recauran sobre l’Associació Nuclear Ascó Vandellós II (ANAV), que és l’operador de les centrals nuclears en territori català, atès que són els principals productors i manipuladors d’elements radiotòxics a Catalunya.
Seria lògic esperar que fos ANAV el primer a queixar-se d’aquest nou tribut, però paradoxalment ha estat el representant del Moviment Ibèric Antinuclear a Barcelona, Miguel Muñiz, qui en aquestes mateixes pàgines li ha dedicat un furibund atac, amb el peregrí argument que aquest impost és una maniobra dels «qui manen i els polítics que segueixen les seves instruccions ... [perquè] han apostat decididament per allargar el funcionament dels reactors atòmics que hi ha al territori fins els 60 anys». Tot un judici d’intencions sense que aporti cap mena d’evidència argumental. On és aquesta aposta per part del Govern per allargar la vida de les centrals nuclears fins els 60 anys? És que el Govern té competències sobre aquesta qüestió?
Curiosament, el senyor Muñiz accepta que «és important el reconeixement que el Projecte de llei fa de la dispersió rutinària d’elements radiotòxics», i que és «tot un salt respecte al que ha estat la retòrica del discurs nuclear imperant a Catalunya», i és de suposar que també a la resta del món, ja que no existeix cap altre país que penalitzi econòmicament les emissions rutinàries de les centrals nuclears.
És a dir, quan aquí s’estableix per primera vegada en tot el món un impost sobre les emissions rutinàries de les centrals, al senyor Muñiz, que segons diu ha «hagut de batallar pel reconeixement del caràcter perillós de les emissions radioactives que les centrals atòmiques emeten en el seu funcionament normal», lluny de semblar-li un pas endavant en aquest reconeixement, només hi veu una maniobra per allargar la vida de les centrals. Augmentar els costos d’explotació li sembla que facilita l’allargament de la vida dels reactors? Ens haurà d’explicar millor aquesta connexió perquè molta altra gent que també està en contra d’aquest allargament pensen justament el contrari, com es veu per exemple en els dubtes de Nuclenor a l’hora de decidir-se a demanar autorització per allargar la vida de Garoña, precisament pel cost que tindria complir amb els nous requisits de seguretat post-Fukushima. Semblaria que qualsevol cosa que augmenti els costos d’explotació va en detriment d’aquest allargament. Per a Muñiz, en canvi, és just el contrari, com més costos més es facilita l’allargament de la vida de les centrals.
Diu el senyor Muñiz que la contaminació radiotòxica no és un problema local sinó global, ja que també afecta als altres reactors de l’Estat espanyol, com ara Cofrents, Trillo, Almaraz i Garoña. Totalment d’acord, i suposo que per això ell, com a membre del Moviment Ibèric Antinuclear, treballarà perquè aquesta perillositat sigui també reconeguda en relació a aquestes centrals. Però, segur que no ho tindrà gaire difícil perquè, com és costum, altres comunitats autònomes no tardaran massa a copiar l’impost català, si és que ens en sortim.
El que el senyor Muñiz sembla desconèixer és que actualment el Govern de la Generalitat només té competències per gravar els efectes mediambientals de la indústria nuclear, no per prohibir l’operació d’aquestes centrals ni per allargar-los o no la vida, que sembla que és el que desitjaria el senyor Muñiz.
Jo també desitjaria que el Govern de Generalitat tingués totes les competències per regular l’energia nuclear a Catalunya, però tots dos sabem que això només és possible culminant el procés d’independència, i per això el convido a fer-nos costat. Només d’aquesta manera podrem debatre i decidir entre tots una qüestió molt important per al futur del nostre país i de les generacions futures, i en aquest debat segur que estarem al mateix costat. I qui sap si així també ajudarem a que altres nacions ibèriques puguin decidir sobre la vida de les centrals en el seu territori.