Durant anys, des del moviment de resistència a l'energia atòmica hem hagut de batallar pel reconeixement del caràcter perillós de les emissions radioactives que les centrals atòmiques emeten en el seu funcionament «normal». Les anomenades «baixes dosis». Hem estat sistemàticament o ignorats o ridiculitzats i quan aconseguíem trencar el mur de silenci la resposta habitual era quelcom com «aquestes emissions són innòcues, esteu generant un alarmisme social injustificat i irresponsable».

Però, els temps canvien. A Catalunya, els qui manen i els polítics que segueixen les seves instruccions han apostat decididament per allargar el funcionament dels tres reactors atòmics que hi ha al territori fins als 60 anys. Un allargament que necessita d'una justificació i una maniobra de distracció perquè no es parli de les conseqüències que aquesta proposta demencial té sobre la seguretat, la salut de la població i l'acumulació de residus altament perillosos durant centenars de milers d'anys (per parlar tan sols de  tres aspectes). I quina millor justificació que generar un fals debat sobre un suposat «impost» nuclear? És el cavall de Troia perfecte per colar l'allargament: «descobrir» avui, després de més de 30 anys contaminant, que les nuclears han de «pagar». Se substitueix així la urgència de tancar-les pel debat sobre el «profit».



El conflicte sorgeix quan el PP bloqueja sistemàticament els intents d'implantar un «impost» nuclear dissimulat i aparentment neutre. Llavors arriben els nous recursos.



El Projecte de llei



El 29 de novembre de 2016, el govern conjunt del PDECAT (l'antiga CDC) i ERC va aprovar el «Projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les estades en establiments turístics» (en endavant el Projecte de llei). (1)

 [Vegeu les notes més avall.]

El redactat del Projecte de llei permet descobrir que la indústria nuclear a Catalunya i els seus seguidors estan disposats a trencar els límits del llenguatge políticament correcte per tal d'allargar el funcionament atòmic. Veiem-ne uns quants exemples:



- Preàmbul.


«Així doncs, l’impost grava el risc local mediambiental i, en última instància, sobre les persones que deriva de la realització d’un seguit d’activitats relacionades amb elements radiotòxics generats en reaccions termonuclears: la producció; la manipulació i transport; la custòdia transitòria; i la dispersió, rutinària o accidental de dites emissions.»

- Article 51.

- Fet imposable.
«En tant que la possible dispersió d’elements radiotòxics genera un important risc mediambiental i per a les persones, (...)»

- Apartat d) del citat article 51. 
«són emissions rutinàries aquelles que es produeixen en la operació normal d’un reactor termonuclear i que estan regulades, tant pel fa a la seva quantitat com a la seva dispersió controlada en el temps.»


Més endavant, en el mateix apartat.

«…, s’entén per emissions superiors als nivells legalment establers, aquelles que, sense ser accidentals, superen els nivells fixats en la normativa del CSN d’explotació de reactors termonuclears i d’altres activitats relacionades amb materials radiotòxics.»


És suficient. De cop i volta la contaminació radioactiva, anomenada «radiotòxica», acaba d'assolir estatus legal. Els diners fan miracles legislatius a costa de la salut de la població, és clar; i és que el risc del qual parla el Projecte de llei no és local, és global; i no és mediambiental en termes genèrics, és sobre la salut dels organismes vius. El reconeixement poruc de les persones com a víctimes «en última instància» del risc és tot un salt respecte al que ha estat la retòrica del discurs nuclear imperant a Catalunya: que les emissions eren innòcues.



No restava un altre camí davant una contradicció lògica: si són emissions innòcues quina és la justificació per cobrar-ne un impost?



És important el reconeixement que el Projecte de llei fa de la dispersió rutinària d'elements radiotòxics. Implica l'acceptació d'una contaminació radioactiva continuada, acumulativa i d'abast indefinit. El que implica dues preguntes: té conseqüències aquesta acumulació radiotòxica sobre la salut de les persones? Sembla que sí. Llavors, quin sentit té gravar-la? El que fora lògic, si es pensa en les persones, és suprimir-la.



Les conseqüències d'aquestes dues preguntes i del redactat del Projecte de llei van més enllà del cas dels tres reactors nuclears d'Ascó i de Vandellòs. Afecten als 4 reactors de l’Estat espanyol restants, els de Cofrents, Trillo, Almaraz…, i Garoña. Tots suposen el mateix perill potencial.



Aquests reactors, amb excepció de Trillo, tenen previst renovar les llicències de funcionament entre els anys 2020 i 2021. La qüestió, a la qual es pot girar l’esquena —encara que la prudència ens indica que és millor no fer-lo—, és: acceptar la contaminació radiotòxica a canvi de diners és una bona opció? Per a qui? Qui es beneficia econòmicament d'aquesta situació? Les persones que patim la contaminació radiotòxica o els directius d’Endesa, Iberdrola i Gas Natural-Fenosa que continuen amassant beneficis?



Un apunt: el passat 26 d’abril, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va atorgar permís al reactor de Vandellòs 2 per augmentar els nivells d'emissió de triti tot modificant un document anomenat Manual de Càlcul de Dosi en l'Exterior, ja que s'havia detectat un increment en les emissions d'aquest contaminant radiotòxic en el sistema de drenatge de la turbina i refrigeració de components. (2) És important fer notar que no es va plantejar en cap moment suprimir o reduir l'emissió rutinària d'aquesta contaminació radiotòxica, cosa que és impossible, sinó assumir-la com una «normalitat».



En resum. El CSN treu una bona notícia tant per a Endesa i Iberdrola com per al govern del PDECAT i d’ERC: emissions a la carta i, en la perspectiva del Projecte de llei, un major nivell d'ingressos.



Podem fer la projecció cap al futur: a mesura que vagin passant els anys, la situació dels reactors es degradarà, la contaminació radiotòxica augmentarà, els ingressos econòmics del Govern i els beneficis de les empreses també augmentaran; en canvi, la salut de la població disminuirà i es degradarà. 

Però continuem l'anàlisi.


- Article 50. Afectació dels ingressos, apartat 2a).
«… la reactivació econòmica de les zones afectades per activitats gravades per l’impost, amb la finalitat de promoure’n i millorar-ne la competitivitat i la diversificació econòmica.»


Un cop establert que hi ha una contaminació radiotòxica amb conseqüències sobre la salut la resta de l'articulat sona a facècia macabra. Parlar de «reactivació econòmica de les zones», «competitivitat», etc., implica assumir que la contaminació radiotòxica és una font de «prosperitat» i que, tenint en compte que aital contaminació no és local sinó global, les implicacions de la citada llei són les habituals: beneficis privats per als que manen i perjudicis de salut per als manats, amb una part dels polítics disfressant la realitat amb la retòrica habitual: «reactivació», «competitivitat», «diversificació» i bla, bla, bla.



El cas del triti



Dels 50 elements radiotòxics que una central nuclear emet rutinàriament, (3) el triti ha passat de ser anomenat emissor «feble» a ser considerat el més perillós per la seva abundància, per la seva capacitat de combinació i per  la facilitat amb què es pot introduir a l'organisme, superant l'estronci o el iode, que són els isòtops que es relacionen amb els càncers. 

El triti és un isòtop (àtom modificat) de l'hidrogen que emet radiació beta (que pot penetrar en els teixits uns 8 mil·límetres) i que es manté actiu durant uns 243 anys. Com a isòtop de l'hidrogen pot ser respirat i, també, es combina fàcilment amb l'oxigen, formant aigua tritiada. En conseqüència, el triti pot ser ingerit per l'organisme de tres maneres: quan es respira, quan es beu aigua tritiada, o quan s’ingereix un producte que contingui aigua tritiada en la composició. Dins el cos, el triti pot afectar qualsevol òrgan, i roman actiu en un període variable de 12 a 19 dies.


L'actual nivell d'emissions de triti de tots els reactors supera les previsions de la Comissió Internacional de Protecció Radiològica (CIPR). El 7 de febrer de 2014, un article de la revista Scientific American cridava l'atenció sobre la urgència de tornar a avaluar els impactes del triti com a agent generador de càncers, i plantejava que la majoria de la població podia estar bevent habitualment aigua tritiada. La preocupació pel perill que suposa el triti és creixent als Estats Units. (4)



En canvi, per al govern del PDECAT i d’ERC un increment de les emissions de triti a Catalunya no deixarà de ser una bona notícia econòmica.



Miguel Muñiz
És membre de Tanquem Les Nuclears i del Moviment Ibèric Antinuclear de Catalunya. Manté la pàgina web http://sirenovablesnuclearno.org/ 


Notes

(1) http://www.parlament.cat/document/bopc/181648.pdf 



(2) - Pleno 1378 CSN. 26/04/2016
.
Documentos: https://www.csn.es/actas-del-pleno/-/asset_publisher/a7kFDifheW6i/content/pleno-1378
Acta https://www.csn.es/documents/10182/1468238/1378+-+Acta/894d1668-cd16-4a65-acf8-099af30fecf7

i, també: https://www.csn.es/documents/10182/1468238/1378+-+2+Informe+-+CN+Vandell%C3%B3s+II+Revisi%C3%B3n+del+Manual+de+C%C3%A1lculo+de+Dosis+al+Exterior+%28PC-021%29/ff23c3a7-e65f-46c8-a954-57bcb36e64b8 



(3) Veure CSN «Control y vigilancia radiológica de efluentes radiactivos líquidos y gaseosos emitidos centrales nucleares» a https://www.csn.es/documents/10182/896572/GS%2001-04%20Control%20y%20vigilancia%20radiol%C3%B3gica%20de%20efluentes%20radiactivos%20l%C3%ADquidos%20y%20gaseosos%20emitidos%20por%20centrales%20nucleares



(4) Scientific American, 7 de febrer de 2014. Vegeu http://www.scientificamerican.com/article/is-radioactive-hydrogen-in-drinking-water-a-cancer-threat/ .
Dos exemples-noticies del 2016: http://www.usnews.com/news/articles/2016-03-15/nuclear-plants-leak-radiation-and-regulator-faces-scrutiny i http://www.nytimes.com/2016/03/23/us/nuclear-plant-leak-threatens-drinking-water-wells-in-florida.html?_r=0