Aquest dimarts s'ha presentat l'
Atles de la nova ruralitat 2015, a la Comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya. L'obra ha estat impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR) i la Universitat de Lleida i ha estat presentada en seu parlamentària per Marc Riera i Eduard Trepat director i tècnic respectivament de la FMR.
Un moment de la presentació de l'Atles de la nova ruralitat al Parlament.
L'atles és un document divulgatiu que pretén fer conèixer i concretar amb dades què és la nova ruralitat i com s'ha desenvolupat durant els darrers anys de crisi. Aquesta informació pot ser de gran utilitat a l'hora de dissenyar lleis o polítiques destinades a promoure l'equilibri territorial o el desenvolupament local. «Els grups polítics han valorat molt positivament el document i ha donat suport a la necessitat de generació d'oportunitats al territori i, alhora, han reconegut la fortalesa econòmica del sector primari», indica Riera.
Món rural i crisi: agralimentació i turisme
El món rural resisteix millor la crisi gràcies a la fortalesa del sector primari que aguanta, entre altres factors, pel manteniment de la demanda alimentària. Aquesta és una de les principals conclusions de l'
Atles de la nova ruralitat: l’actualitat del món rural, els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015, que actualitza les dades de la primera edició que es va publicar en 2009.
El primari és un sector que compta, a més, amb una gran capacitat d’adaptació i creixement a partir de l’exportació. Alhora, també creixen la producció ecològica, la de qualitat o la de proximitat, anomenada de quilòmetre 0. L’arrelament al territori i la diversificació de l’economia al món rural, com en són exemple les cooperatives agràries, han estat altres dels elements que expliquen aquesta major resistència. Aquelles zones on l’economia està més diversificada són les que han tingut una major capacitat de superar dificultats econòmiques, i per tant també, dificultats socials.
Però no ha estat només estratègica l’agroindústria, sinó, també, el turisme que, amb el seu creixement, ha fet que les zones rurals hagin aguantat més bé la crisi que no pas les urbanes. En menor mesura, hi ha sectors emergents com ara el desenvolupament local de les energies renovables i les xarxes de telefonia mòbil i internet, dos àmbits que contribueixen a oferir més possibilitats de creació d’activitat econòmica.