El passat 14 d'abril el tema nuclear va fer una aparició al Parlament de Catalunya. No en una sessió plenària, sinó en una reunió de la Comissió d'Empresa i Coneixement (CEC), on es va aprovar una moció de sis punts que representa una aproximació a una qüestió important per a la salut i la seguretat de les persones que vivim a Catalunya, a Espanya i a la península Ibèrica: entre juliol de 2020 i octubre de 2021, les tres centrals nuclears que funcionen a Catalunya han de rebre els corresponents permisos per allargar el seu funcionament 10 anys més, el que, si s'aconseguia, situaria Vandellòs 2 en 42 anys, Ascó 1 en 47 anys i Ascó 2 en 45 anys de funcionament.

Una central nuclear, qualsevol central nuclear, té greus repercussions en la vida de milers de persones arreu del món al marge del lloc on estigui ubicada; però, si ens limitem als tres àmbits territorials que he mencionat, cal concretar a què m'estic referint quan escric greus repercussions.

Des de 2001 el discurs dominant sobre l'energia atòmica es desenvolupa dins dels marges establerts pel conglomerat d'empreses, companyies elèctriques, estaments universitaris i altres institucions que obtenen beneficis d'aquesta indústria; lògicament, una entitat política com la CEC no podia ser aliena a questa realitat. No es podia esperar que en el debat de la CEC fessin aparició conceptes que trenquin aquest marges. Per posar només quatre exemples, a la reunió de la CEC no es van mencionar ni el flux de contaminació radioactiva que emeten els reactors en el seu funcionament diari, ni la vinculació d'un procediment tan habitual com la càrrega de combustible amb la fabricació de munició d'urani empobrit, ni les emissions en el cicle nuclear de gasos responsables del canvi climàtic, ni el caràcter irreversible que tindria una catàstrofe atòmica a Ascó i/o a Vandellòs per a zones de Catalunya, d'Espanya i de la península Ibèrica. Tots són aspectes que impliquen sofriment o mort per a milions de persones i, lògicament, havien de quedar fora d'un àmbit marcat per la política institucional que, com no podia ser d'altra manera, es va limitar a qüestions econòmiques, de subministrament energètic, o a invocacions genèriques sobre la seguretat.

Bastaria contrastar el redactat inicial de la moció presentada (1) amb el redactat final a les actes del Parlament (2) per comprovar el caràcter d'escenificació amb el qual es va abordar aquest greu assumpte; caràcter que es reforça llegint la transcripció literal de la sessió de la CEC (3). En aquest article analitzaré únicament tres punts d'aquesta escenificació, i cenyint-me tan sols a lògica de la pròpia moció; els punts mostren la seva banalitat i inutilitat a efectes del conflicte en què s'inscriuen: les maniobres del conglomerat nuclear per aconseguir l'allargament del funcionament d'Ascó i de Vandellòs, primer a 60 anys (4) i, més enllà, quan toqui.

Tant en la justificació de motius del redactat inicial de la moció, com en el curs del debat, hi apareixen freqüents mencions al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'òrgan que, teòricament, hauria de vetllar per la seguretat del funcionament atòmic tot vigilant l'estat dels reactors i aplicant, també teòricament, fortes sancions o suspensions a les companyies en casos de negligència o de perill; però la moció, en comptes de fer menció al caràcter netament partidari de l'energia nuclear dels acords del Plenari del CSN, i a la total identificació dels seus membres amb el conglomerat nuclear, limita el seu redactat al tòpic de la manca de pluralisme polític. Recentment, un membre català del CSN, que representava CiU, ha estat substituït per un altre membre que representa el PP; el fet que el substitut sigui, també, català, alumne de l'anterior a la universitat, i tan partidari acrític de l'energia atòmica com el seu antecessor, no mereix ni tan sols una línia.

Així, la manca de pluralisme social d'un CSN on tots els seus membres, siguin del PP, del PSOE o de qualsevol altra força política, són partidaris declarats de l'energia atòmica i voten unànimement en tots els casos —excepte en dos punts on ha aparegut una veu puntualment discrepant—(5), queda amagada sota la invocació d'un pluralisme polític que no té traducció significativa en el seu funcionament.

També, hi ha escenificació en el curs del debat, quan s'adjudica al representant de CiU que va acabar el seu mandat un suposat caràcter de representant de Catalunya, com si durant els sis anys que aquesta persona va estar al CSN hagués participat en base a un suposat consens territorial, en comptes de limitar-se a votar sistemàticament en bloc amb els altres quatre a favor de les companyies nuclears. Aquesta escenificació es completa amb el punt d) de la moció aprovada, quan es reclama al Govern de l'Estat representació institucional en el CSN «quan hagi de tractar afers que afectin els àmbits territorials respectius». Ni Cofrents, ni Trillo, ni Almaraz tenen interès per a Catalunya, ja que és sabut que una catàstrofe nuclear en qualsevol d'aquests reactors no pot afectar a les persones que vivim aquí. A la llum de Txernòbil i Fukushima espero que em disculpin la ironia.

Però és en els punts relatius al Document Número 9 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN9) i en les dates de tancament d'Ascó i de Vandellòs on l'escenificació adquireix el màxim nivell.

El document CATN9, esmentat en la justificació de motius i en el primer punt de la proposta de moció, és un document controvertit, en què es propugna que un futur estat de Catalunya hauria d'allargar el funcionament d'Ascó i de Vandellòs fins a 60 anys. En el primer punt de la proposta de moció presentada es recomanava que el document CATN9 fos citat en aquest punt per fer desaparèixer aquest allargament atorgat a priori.

Doncs bé, en la moció aprovada aquest primer punt hi desapareix. L'excusa que s'utilitza en el curs del debat a la CEC és que es tracta d'un document de la legislatura passada. L'únic diputat que fa menció al caràcter contradictori d'aquesta cita respecte al CATN9 en la moció ho fa en termes de política general (no de la qüestió atòmica), i rep una resposta tallant en clau ara no toca per part del diputat que li replica; la resta de diputats que intervenen a continuació guarden un respectuós silenci sobre la qüestió i el redactat del CATN9 es fa invisible.

L'excusa exposada és patètica per dos motius: primer, pel caràcter atípic dels documents del CATN, que no permeten adjudicar-los a una legislatura concreta, ja que es tracta de documents de reflexió política global en el curs de la constitució d'un estat propi a Catalunya i, segon, perquè un altre document que es menciona en el debat de la moció, i que té plena vigència: el Pacte nacional sobre la transició energètica remet, justament, al document CATN9 a l'hora de dissenyar les polítiques que s'han d'aplicar.

Això vol dir que el redactat del CATN9 —una defensa explícita de l'energia atòmica que va més enllà del que s'ha fet políticament a Espanya i Europa—, desapareix de la moció aprovada a la CEC, però continua plenament vigent en el debat polític. No és massa difícil entendre que el recolzament dels grups que van redactar el CATN9 a la moció passava per la desaparició de qualsevol menció al CATN9.

Finalment, estan les dates concretes de tancament d'Ascó i de Vandellòs com un altre element que s'inscriu en aquesta lògica d'escenificació. Malgrat les seves incoherències, el redactat inicial del punt 2 de la moció suposava un veritable avenç, ja que plantejava explícitament que no es donés un nou permís de funcionament a Vandellòs i a Ascó quan finalitzés l'actual en els anys 2020 i 2021, respectivament.

Aquesta formulació ja va quedar anul·lada quan es va acceptar debatre una esmena en què l'any concret d'aturada era substituït per un redactat genèric sobre els 40 anys de funcionament. De fet, els tan repetits 40 anys de límit d'un reactor nuclear no tenen cap base tècnica. Es tracta d'una formulació posada en circulació al 1996, en el curs del debat sobre el tancament de la central atòmica de Garoña el 1999; llavors els 40 anys van canviar ràpidament a 43 anys amb l'excusa que calia fer plans per activar econòmicament la zona afectada (cal remarcar que del 1996, quan es parla dels 40 anys, el 1999, l'any anunciat de tancament no es va fer res, malgrat que s'havia anunciat la data i que hi havia 3 anys per endavant)

Però és que, a més a més, la referència als 40 anys és una ximpleria si tenim en compte el mecanisme tècnic i polític de la renovació del permís per 10 anys que estableix la normativa institucional, i que ja va mostrar el seu potencial de distorsió en el cas de Garoña. La qüestió es pot resumir en una pregunta: quan els anys 2020 i 2021 el CSN hagi donat a ENDESA i IBERDROLA una certificació tècnica que garanteix el seu funcionament per 10 anys més, aturaran aquestes empreses els seus reactors el 2024, 2026 i 2028, sense conflictes per una decisió del govern de torn?

No resulta massa difícil imaginar que aquestes empreses aprofitaran totes les possibilitats que ofereix una legislació declaradament neoliberal per exigir compensacions sota la forma de lucre cessant, com no resulta difícil imaginar (tenint en compte el que va passar amb Garoña) la campanya de propaganda favorable a les nuclears que es posarà en marxa.

Però ni tan sols la menció als 40 anys va ser recollida en la moció final aprovada a la CEC.

El que finalment va ser confusament votat és un text que es limita a «Reclamar al Govern de l’Estat, mentre la Generalitat no tingui la competència plena en aquesta matèria, l’elaboració d’un estudi sobre la viabilitat del tancament esglaonat de les centrals nuclears d’Ascó I i Ascó II el 2021 i de Vandellòs el 2020», és adir, es trasllada una qüestió que afecta les persones que vivim a Catalunya (i a moltes més) al Govern de l'Estat, i limitada a la forma d'un estudi, en un tema en què abunden els estudis i manquen les decisions polítiques. L'estudi és una de les formes favorites a la qual recorren els que manen per demorar la presa de decisions contràries als seus interessos.

És, doncs, en la menció d'un estudi on la representació es fa esperpèntica, perquè resulta que ja hi ha un precedent convenientment oblidat: el 30 de juliol de 1980, el Parlament va adoptar per unanimitat la creació d'una Comissió d’Investigació sobre la seguretat de la central nuclear d'Ascó, que s'estenia a les altres centrals en construcció a Catalunya; aquesta comissió va funcionar fins que, el 30 de juny de 1981, el Ple del Parlament va debatre el dictamen elaborat per la Comissió.(6) Es tractava de treballar a favor de les nuclears i llavors no va caldre traslladar la reclamació al Govern de l'Estat.

Tot plegat mostra el veritable sentit de la representació: per redactar un document en el qual es proclama la necessitat d'ampliar el funcionament de les tres centrals nuclears que funcionen a Catalunya a 60 anys no es necessita cap requisit ni consideració prèvia; però, quan es tracta d'abordar-ne el tancament a 3 o 4 anys vista, llavors cal traslladar la qüestió a un estudi del Govern de l'Estat.

Amb la moció aprovada a la CEC la classe política que governa a Catalunya ha donat una mostra més de la gran distància que separa les institucions dels grups socials que més pateixen les conseqüències del seu treball.

[Miguel Muñiz és membre Tanquem les Nuclears - 100% EER, i manté la pàgina de divulgació energètica http://www.sirenovablesnuclearno.org/.]

___________

NOTES

(1) Presentació de la resolució a la Comissió d'Empresa i Coneixement.
http://www.parlament.cat/document/altres-publicacions/168688.pdf

(2) Publicació en BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, pàgina 7. XI legislatura · segon període · número 112 · divendres 22 d’abril de 2016. Resolució 86/XI del Parlament de Catalunya, sobre les centrals nuclears 250-00034/11
http://www.parlament.cat/document/bopc/169355.pdf

(3) Transcripció del debat en la comissió del Parlament.
http://www.parlament.cat/document/trancripcio/169552.pdf

(4) L'ofensiva per demanar un allargament del funcionament de les centrals atòmiques la trobem en múltiples declaracions dels presidents d'IBERDROLA i ENDESA, Potser un dels documents més significatius és el follet de la última oferta pública de venda de Endesa, de 2014. http://www.endesa.com/es/accionistas/laaccion/OPV2

(5) Em refereixo, lògicament, a les votacions discrepants de la consellera Cristina Narbona, adscrita al PSOE, en relació a les qüestions de procediment relacionades amb la reactivació de la central de Garoña i la construcció del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de Villar de Cañas. A remarcar que l'altra persona adscrita al PSOE, la vicepresidenta del CSN, ha votat de manera uniforme amb l'antic representant de CiU, i els del PP, el recent incorporat i els anteriors. Les persones interessades en conèixer aquesta línia discrepant poden llegir les actes
1284, 1323, 1333, 1364 i 1372 de les reunions del CSN disponibles a https://www.csn.es/actas-del-pleno

(6) Número 13. I Legislatura Any 1980. Sessió Plenaria núm. 7 Cinquena i darrera reunió tinguda el dia 30 de juliol de 1980. Constitució d’una Comissió d’lnvestigació, sobre les obres de la Central nuclear d’Ascó. http://www.parlament.cat/document/dspcp/45723.pdf . DOGC 38 27/06/1981- Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Central Nuclear d'Ascó (Reg. 2569) http://www.parlament.cat/document/bopc/46029.pdf Diari de sessions Numero 69 I Legislatura Any 1981 . Sessió Plenària núm. 26. 30 de juny de 1981. http://www.parlament.cat/document/dspcp/45780.pdf