El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la concessió de l'empresa publico-privada per gestionar l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El magistrat considera que l'administració no va justificar de manera prou clara per què no va convocar concurs públic per adjudicar el contracte.
L'empresa mixta —formada en un 70% per Aigües de Barcelona (Agbar), un 15% per AMB i un 15% per Criteria— recorrerà la sentència al Tribunal Suprem. Fins que no hi hagi una resolució ferma la companyia seguirà gestionant el servei.
Actualment, Agbar gestiona el cicle integral de l'aigua, des de la captació fins a la potabilització, transport i distribució, a més del sanejament i la depuració d'aigües residuals per al seu retorn al medi natural o la seva reutilització, i dóna servei a més de tres milions de persones a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'Oficina Antifrau ja ho va advertir
La
Plataforma Aigua és Vida va aconseguir que l'Oficina Antifrau de Catalunya
respongués a la
denúncia que van presentar el passat 10 de febrer de 2014 sobre les circumstàncies de creació de la Societat d'Economia Mixta (SEM) entre el Grup AGBAR i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Igualment Antifrau ha emès
un informe de recomanacions a l'AMB del qual se'n desconeix el contingut.
En la comunicació de l'Oficina Antifrau s'assenyala que l'adjudicació a dit del soci privat en l'empresa mixta és «qüestionable des de la correcta gestió dels interessos generals», així com que «no es justifica suficientment la impossibilitat de promoure la concurrència» d'un altre soci privat. Alerta a l'AMB que «l'adjudicació directa de contractes públics té un caràcter totalment excepcional. Això implica que hagi d'estar sòlidament justificada. La justificació ha de basar-se en una anàlisi tècnica i econòmica de les possibles solucions alternatives, i en la demostració de la seva inviabilitat tècnica o del seu cost superior», elements que tal com ha denunciat Aigua és Vida, no s'han produït mai.
La UE també investigava
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu va
admetre a tràmit la
Petició presentada per la Plataforma Aigua és Vida el passat juliol de 2014 per tal d’investigar les greus irregularitats produïdes en el procés de constitució de Societat d’Economia Mixta (SEM) entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i AGBAR l’any 2012. D’acord amb la Comissió de Peticions els assumptes plantejats compleixen els requisits d’admissió a tràmit, motiu pel qual ha sol·licitat una investigació sobre els fets a la Comissió Europea.
La Comissió de Peticions és un dels òrgans polítics de treball en què s’organitzen els europarlamentaris on es realitza el seguiment de queixes o observacions relatives a l’aplicació del Dret Comunitari, i a partir del qual l’administració europea pren posició i, si arriba el cas, crida l’atenció sobre qualsevol violació dels drets dels ciutadans europeus comeses per un Estat membre, una autoritat local o altra institució.
El contingut de la Petició presentada per Aigua és Vida es basava en:
• Absència d’un procés de licitació pública amb adjudicació directa a AGBAR.
• Situació irregular dels drets concessionals d’ABGAR (falta de contractes vigents).
• Indicis de participació d’AGBAR en els plecs de la concessió.
• Vulneració de la lliure competència i imposicions a la resta de municipis: a mesura que finalitzin les altres concessions existents, els municipis corresponents passaran a ser abastits per la nova empresa mixta, establint-se de facto una gestió monopolística.
• Invasió de les competències de la Generalitat de Catalunya pel fet d'atorgar-se competències en alta.
• Duració injustificada del contracte, que s’allargaria fins el 2047.
• Irregular valoració econòmica i dels actius en clar benefici d’AGBAR, que es queda amb el 85% de la societat.
• Falta de neutralitat dels actors judicials en el procés.
Aquesta via europarlamentària és una més de les que Aigua és Vida ha posat en marxa per fer evidents les múltiples irregularitats que van envoltar aquest procés i que només contribueixen a reforçar el paper de l’aigua com una simple mercaderia i les posicions monopolístiques i interessos d’AGBAR, a més d'atemptar contra els drets més fonamentals dels ciutadans europeus.