L'alosa becuda s'ha tornat a detectar a la timoneda d'Alfés (Segrià), única localització de l'espècie a Catalunya. En els últims mesos, membres del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya n'han confirmat la presència després de percebre, com a mínim, quatre exemplars cantant. Els resultats són preliminars i caldrà esperar la realització d'un cens exhaustiu en l'espai per a valorar la situació real.
L'au es considerava extingida a Catalunya des de fa aproximadament una dècada. Precisament els ecologistes van aconseguir l'any passat guanyar la batalla judicial per obligar al tancament de l'aeròdrom que hi havia en aquest espai i que consideraven que era incompatible amb la recuperació de l'alosa. La hipòtesi més plausible de la troballa és que sigui fruit d'una recolonització per exemplars en dispersió de poblacions veïnes de l'Aragó.
Per a confirmar l'assentament definitiu de l'alosa becuda (Chersophilus duponti) en aquest espai, els tècnics recomanen estar atents a l'evolució de la població en els propers anys. Les últimes dades que confirmen la presència de l'espècie es remunten a l'any 2005, moment en el que es va detectar un únic exemplar després de constatar una davallada poblacional molt acusada des de principis dels anys 90. Els seguiments posteriors van confirmar-ne la desaparició a la timoneda i, per tant, la consideració de l'espècie com extinta a Catalunya.
La timoneda d'Alfés és l'única localització catalana on l'alosa becuda està present i representa el límit de distribució europeu més oriental de l'espècie. Les poblacions més properes es troben a l'Aragó, a 40 quilòmetres de distància, i cal arribar fins als 80 o 100 quilòmetres per a trobar poblacions importants amb diverses desens d'exemplars.
Molts aspectes de la biologia d'aquesta espècie es desconeixen encara, sobretot els relatius als seus moviments, però la hipòtesi més plausible de la troballa és que sigui fruit d'una recolonització per exemplars en dispersió de poblacions veïnes.
La situació poblacional actual és molt precària i per tant caldrà extremar les precaucions per a reduir els possibles impactes i molèsties a l'espècie i ajudar a la seva recuperació a Catalunya. Aquest ocell té uns hàbits molt discrets, especialment fugissers, que en fa molt difícil l'estudi i el seguiment. És de costums crepusculars i la seva activitat de cant es concentra en les hores prèvies a la sortida del sol i després de la posta. Fora d'aquestes hores, és molt difícil detectar-lo ja que gairebé no canta i prefereix desplaçar-se caminant o corrent pel terra arran dels matolls.
La timoneda d'Alfés
La timoneda d'Alfés és l'últim gran erm àrid estèpic de Catalunya. Es troba a l'espai protegit de Secans de Mas de Melons-Alfés. Aquesta zona està inclosa al Pla d'espai d'interès natural (PEIN) des del 1992 i a la xarxa europea Natura 2000 des del 2003 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
La timoneda es va crear per causa de l'abandonament de les activitats agrícoles a partir de l'any 1993 per permetre'n l'ús aeronàutic. Allà s'hi va construir un aeròdrom, primer amb finalitats militars i posteriorment esportives, aquestes últimes de la mà del Reial Aeri Club de Lleida.
Aquest club opera des de l'any passat a l'aeroport d'Alguaire en compliment d'una sentència. Actualment, el terreny és propietat de la Generalitat, que té un acord de custòdia amb l'Associació Trenca per a la conservació dels elements naturals i paisatgístics de l'espai protegit.