Redacció Osona.com | Actualitzat el 07/02/2016 a les 10:55h

El Ter i els seus afluents mantenen una qualitat biològica saludable

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter avalua l’estat dels rius i les rieres d’Osona | El Gurri, Meder i Rimentol, els que presenten uns nivells més dolents

Un dels trams del riu Ter, al nord d'Osona. Foto: Museu del Ter


El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter ha dut a terme l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres d’Osona. En resum, el conjunt del rius i rieres de la comarca el 2015 encara mantenen una bona qualitat biològica.

S’han estudiat un total de 22 trams fluvials dels termes municipals de Vic, Manlleu, les Masies de Voltregà, Torelló, Taradell, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Roda de Ter, Vilanova de Sau, Tavertet, Rupit i Santa Eulàlia de Riuprimer. Tots es van mostrejar com a mínim a la primavera.

Aquest estudi comporta mesurar el cabal i determinar la qualitat de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, la qualitat fisicoquímica i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, cargolins d’aigua, sabaters, cuques de capsa, entre d’altres animalons) com a indicadors de qualitat.

L’any 2015 la qualitat biològica és bona o molt bona a la majoria de punts estudiats dels principals afluents del riu Ter i el seu curs principal. Això no obstant, els trams baixos i mitjans dels rius Gurri, Meder i Rimentol mostren una qualitat biològica mediocre o dolenta. En aquests tres rius, que circulen en bona part per la plana agrícola, la qualitat fisicoquímica es manté baixa i els nivells de contaminants i especialment els nutrients (nitrogen i fòsfor) continuen augmentant respecte de l’any 2014, quan ja se n’apuntava un cert augment.

El riu Ter aigua avall de Manlleu a l’estiu també obté una qualitat mediocre a causa d’uns hàbitats poc heterogenis i aigües amb signes de contaminació i eutrofització evidents, possiblement conseqüència de problemes procedents de la xarxa de clavegueram i col·lectors (que es veuen agreujats en períodes de sequera).

Tot i amb això, com ja es venia exposant els darrers anys, no hi ha hagut cap punt on la qualitat biològica sigui molt dolenta, de manera que el conjunt de rius d’Osona encara es mantenen, en general i des de fa uns anys, en una qualitat biològica bona.

Pel que fa a la qualitat del bosc de ribera es manté estable (no millora ni empitjora) a bona part dels punts. Destaquen dos trams al rius Meder i Gurri, on l’Ajuntament de Vic hi fa actuacions de restauració de la vegetació de ribera, que han millorat de manera substancial la seva qualitat els darrers anys. “És important de mantenir i augmentar aquestes actuacions que ajuden a millorar el bosc de ribera però també poden actuar com a filtre de contaminants procedents dels camps de conreu i així millorar-ne la qualitat de l’aigua”, expliquen des de el centre.

El seguiment de 2015 s’ha dut a terme amb el suport dels Ajuntaments de Vic i Manlleu i amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’EDAR de Vic.
 

Consulteu la memòria sencera de 2015

 

El riu Gurri, al seu pas per Roda de Ter. Foto: Josep Maria Montaner

COMENTARIS

+0
-0
Girona és aigua?
Joan Olivet, 25/03/2016 a les 19:50
El Dimoni de Santa Eugenia de Ter
Narhianant :: Pau Mesquita | 31·01·2016
Girona és aigua

Pau Mesquita | Pla de Ter i Onyar



El passat 20 de gener va comparèixer el regidor gironí Carles Ribas per tal d’informar de les bones intencions d’aquest ajuntament en relació a la gestió de l’aigua. La base de la seva compareixença es referia a un projecte presentat pel Campus Aigua de la Universitat de Girona titulat Girona és aigua. Aquí s’exposa mil·limètricament quines són les característiques dels recursos hídrics, quines són les empreses que s’ocupen de la depuració i quines són les traces que en un futur de deu anys la ciutat hauria de seguir per tal d’aconseguir l’excel·lència en aquest camp. I l’excel·lència s’aconsegueix amb la quàdruple hèlix. I la quàdruple hèlix -segons el projecte- amb la posada a punt de quatre factors; el ciutadà, les empreses, el potencial de recerca en matèria d’aigua i l’alineació del projecte-estudi amb el del Pla especial de la Devesa i el de Quatre rius i una sèquia (aquest darrer fins i tot contempla la possibilitat de cobrir el riu Güell al seu pas per davant dels Maristes). Però probablement només són les bones intencions que davant dels mitjans de comunicació estem acostumats a sentir, ja que les pràctiques reals sovint no tenen res a veure amb la retòrica elegant de les compareixences.

El llit del Ter, amb el fons brut de tovalloletes al voltat del sortidor FOTO: JOAN OLIVET
El llit del Ter, amb el fons brut de tovalloletes al voltat del sortidor FOTO: JOAN OLIVET

És el cas del desguàs d’aigües fecals que el riu Ter rep al tram on s’ajunta amb l’Onyar. En Joan Olivet ja ho ha denunciat diverses vegades amb fotografies i articles al Diari de Girona, sense massa bona resposta ni interès per part dels responsables del govern local; que, en ocasions, quan plou, molt o poc, el brollador desguassa aigües fecals. Però serà que si es vol aconseguir el respecte davant de la comunitat europea, com es repeteix reiteradament al nou programa, és inadmissible que a causa d’una mala gestió tot un raig d’aigües brutes vagi abocat al riu.

I l'últim tram del riu Güell, també brut FOTO: JOAN OLIVET
I l’últim tram del riu Güell, també brut FOTO: JOAN OLIVET

Als voltants d’aquest sortidor està ple de brutícia, principalment de tovalloletes, ja enterrades pels sediments. [veure imatge]

De moment, és sorprenent voler situar Girona en l’excel·lència, sobretot perquè la xarxa de clavegueram, de tant en tant, segons l’estudi, quan s’obstrueix, entre altres problemes d’olors (a la plaça dels Països Catalans) i d’inundacions (l’estació del TAV, per exemple), també deixa anar al riu aigües contaminades.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 1125
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: