La planta d'Ercros a Flix. Foto: XBC.
Segons l’autora de la tesi Marta Pujadas, “posant en comú les perspectives d’anàlisi de la història ambiental i l’economia ecològica, la recerca realitzada en aquesta tesi desmunta l’argument de la compensació social, que ha estat àmpliament utilitzada per administracions públiques, la direcció de l’empresa i la mateixa població local, per exonerar el grup Ercros respecte de la restitució ambiental del territori i de compensar la seva gent respecte dels impactes que ja no podran ser revertits”.
Per a Ecologistes en Acció aquest treball demostra la responsabilitat de l’empresa en la contaminació de l'embassament de Flix tot i que l'empresa no ha volgut reconèixer mai com a propis els danys causats, danys que comporten uns costos ambientals que, segons l’autora de la tesi que citem, han traspassat a la població.
La tolerància de les administracions amb la denominada “Fàbrica de Flix” ha comportat que aquesta hagi incomplert sistemàticament condicions de tot tipus i especialment les imposades per les autoritzacions d’abocaments que li reclamaven la neteja del riu, fet, aquest últim, que ha comportat la dispersió d’una gran diversitat de contaminants al riu.
El llistat d’incidències produïdes durant tots aquest anys d’activitat és interminable, per recordar-ne alguna en concret citarem l’episodi de l’aigua contaminada de la planta depuradora de L’Ampolla que subministra l’aigua del minitransvasament fins a Tarragona. Es van superar fins a set vegades els límits de mercuri en aigua de boca permesos per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Alguns Ajuntaments que van rebre aquesta aigua davant la manca d’informació puntual sobre aquest fet van optar per abocar els seus dipòsits municipals d’abastament al subsòl de la seva població amb la qual cosa van contaminar els seus propis freàtics.
L’embassament de Flix ha acumulat 700 mil tones de fangs contaminats que han obligat a fer un costós projecte de descontaminació que aquest final d’octubre estarà finalitzat. El balanç econòmic i ecològic de la Fàbrica centenària símbol de la població de Flix, haurà estat clarament negatiu fins al moment, però el balanç en el futur encara pot ser pitjor, si com es de preveure l'empresa no fa les reformes necessàries per adaptar-se a la normativa europea, que obliguen a convertir les actuals instal·lacions de producció de clor basades en cel·les de mercuri a tecnologia de membrana i tanca definitivament les seves instal·lacions.
Finalment, tanta permissivitat per part de les autoritats responsables, no haurà servit per conservar uns llocs de treball que s’han anat perdent en aquesta fàbrica any rere any i ens deixarà un costós llegat econòmic i ambiental que difícilment podrà justificar l’existència d’aquestes instal·lacions durant cent anys.
Ecologistes en Acció organitzarà properament una presentació pública d’aquest treball sobre l’impacte ambiental de la Societat Electroquímica de Flix al Centre de Lectura de Reus. La presentació anirà a càrrec de la mateixa autora i comptarà amb la presència d’algun dels seus directors de tesi.
Tesi doctoral:
“La creació d’un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013)”, tesi doctoral de Marta Pujadas, dirigida pels doctors Joan Martínez Alier i Agustí Nieto-Galan, llegida a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA).
Resum:
http://ddd.uab.cat/record/136774.
Tesi:
http://www.tdx.cat/handle/10803/300739.
+ informació:
La revista
Userda ja va denunciar el desembre de 2004 (
núm. 06), amb l'exclusiva de les anàlisis de la CRIIRAD, que els residus radioactius de Flix amenaçaven el futur de les Terres de l'Ebre