El passat 3 de juliol, la CRIIRAD (Comissió d'Investigació i Informació Independent sobre Radioactivitat), una ONG francesa de seguiment de la contaminació radioactiva, enviava una petició de suport a una campanya per oposar-se a una modificació dels nivells de radioactivitat considerats legals en els aliments i els pinsos, en cas que es produeixi un un accident nuclear.

Es tracta de l'anomenat «Informe Herranz» (IH), presentat al febrer de 2015, i anomenat així en honor a l'eurodiputada del PP Esther Herranz García, membre suplent de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu.

L'informe va de toleràncies màximes de contaminació radioactiva en els aliments després d'un accident atòmic. Resumidament, i seguint la informació facilitada per la CRIIRAD, el que aquest informe proposa és un augment espectacular en la quantitat de contaminació radioactiva que determinats aliments poden tenir per a ser declarats aptes per al consum humà o animal. Només cal apuntar, respecte a l'anterior legislació de la Unió Europea, i solament com a exemple i sense entrar en detalls exhaustius, que la reglamentació proposta a l'Informe Herranz multiplica per 10 la quantitat de radiació «legal» de cesi-134 i cessi-137 en els productes lactis.

Igualment, es manipulen els valors permesos de contaminació radioactiva en el consum d'aigua potable (7 mil·lilitres per dia en nens d'un any i 16 mil·lilitres per dia en cas d'adults) tot presentant-los com a generals i silenciant que el consum mitjà per dia, segons l'OMS, és de 2 litres i segons la UE d'1, el que equival a augmentar la quantitat de radiació ingerida un mínim de 140 vegades en nens i 120 vegades en adults, respectivament. També, es crea una categoria separada, anomenada «Aliments de menor importància», en la qual es multiplica per 10 els valors admissibles de tot tipus d'elements radioactius presents (principalment estronci 90, iode 131, plutoni 239, americi 241, cesi 134 i 137, etc.) respecte als valors dels aliments bàsics; es tracta d'una àmplia classificació de 31 aliments que inclou des de cacau fins a llevats, passant per tota mena d'herbes diverses i espècies.

Dues constatacions a tenir en compte:

— els materials radioactius són substàncies cancerígenes i mutagèniques (capaços de modificar les cèl·lules) per a les quals no hi ha un nivell de seguretat determinat;
— l'Informe Herranz trasllada de manera encoberta les normatives vigents per a catàstrofes atòmiques desenvolupades a milers de quilòmetres de distància a qualsevol accident nuclear que es produeixi dins de la Unió Europea.

Però, tot i ser importants aquestes i moltes altres consideracions posades en evidència per la CRIIRAD, no hem de perdre de vista la qüestió més important i silenciada, que no és altra que la motivació: ¿a què obeeix aquest sobtat interès d'una comissió governada pel Partit Popular Europeu, el partit més submís als interessos de la indústria atòmica, per modificar una legislació sobre la contaminació radioactiva dels aliments que hem de consumir? ¿Es tracta d'un entreteniment per passar l'estona i justificar un suculent salari? És dubtós que la senyora Herranz (eurodiputada popular originària de la Rioja) es dediqui a aquestes activitats simplement per omplir les seves hores d'estada al Parlament. Tot apunta a una ordre que ve del grup d'empreses, experts i analistes que formen l'anomenat «lobby nuclear», una ordre que els representants polítics per excel·lència d'aquest «lobby» s'han afanyat a complir. La motivació d'aquesta ordre, i els càlculs i anàlisis que la justifiquen són, ara per ara, desconeguts.

Els grups que han redactat esmenes al Projecte de Reglament —el Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nórdica, l'Esquerra Unitària i el Moviment Cinc Estrelles—, no expliquen en les seves, d'altra banda, correctes actuacions d'impugnació, la raó de fons, que no és altra que qüestionar si una societat amb una seguretat alimentària precària, i exposada a una contaminació radioactiva continuada, té el dret i el deure de fer-se.

Perquè, en un panorama mundial en què el govern del Japó ha elevat les dosis legals de radiació a què pot estar sotmesa la seva població, i ha convertit tot el país en una immensa sala de radiologia; en què la probabilitat de noves catàstrofes atòmiques ha estat revisada a la baixa després de Fukushima; en què es construeixen poques centrals nuclears noves, però en que la qual la indústria atòmica defensa allargar el funcionament dels reactors actius fins als 60 i 80 anys; en què contínuament s'utilitzen trucs perquè els aliments i pinsos contaminats per radiació eludeixin els controls i arribin al consum de persones i animals; un món en el qual cada dia 400 tones d'aigua radioactiva s'aboquen a l'Oceà Pacífic, es dispersen pel globus, i entren en la cadena de nutrició de plantes, animals i persones; en què una companyia atòmica pot provocar una catàstrofe i sortir-li pràcticament gratis..., en un panorama així, res és casual.

En un món així, resulta difícil no pensar que, tret d'una minoria de persones privilegiades amb recursos per controlar totalment la composició de la seva alimentació, la resta de la població quedem sotmesos a un interessant experiment global per detallar estadísticament els límits «tolerables» d'absorció de radiació per al nostre cos, els efectes en mutacions que apareixeran, i la quantitat de població que morirà de càncers en nivells «estadísticament no significatius» a efectes de l'energia atòmica.

Com diuen els companys i companyes de la CRIIRAD: la infància és una de les principals víctimes de l'Informe Herranz.

[Miguel Muñiz és membre Tanquem les Nuclears - 100% EER, i manté la pàgina de divulgació energètica http://www.sirenovablesnuclearno.org/. Aquest article ha estat publicat en castellà al digital Tercera Información.]

Per obtenir més informació sobre els nivells màxims permissibles i sobre la contaminació radioactiva en els aliments en cas d'accident nuclear, vegeu el fitxer complet a:
http://www.criirad.org/aliments-nma-accidentnucleaire/sommaire.html