Aquest pròxim dijous 2 de juliol s'estrena el documental Los Castores, una pel·lícula sobre com una plaga de castors destrueix un ecosistema i modifica de forma irreversible el paisatge. Sense cap animal que amenaci la supremacia del castor, l’ésser humà haurà de convertir-se en el seu depredador per salvar la Terra del Foc xilena.
A la pel·lícula dels directors Nicolás Molina i Antonio Luco, inclosa en El Documental del Mes, una parella de biòlegs s’enfronta a aquesta destrucció amb l’única manera possible d’evitar-ho: exterminant la plaga de castors que, sense cap depredador natural, modifiquen i destrueixen el paisatge de la Terra del Foc.
«La invasió silenciosa que acabarà amb el món»
De fet, què passa quan desplaces un ésser viu fora del seu hàbitat habitual i lluny dels seus depredadors naturals? Com es pot acabar amb una plaga de castors que està destruint un ecosistema sencer? És lícit eliminar-los i fer el que la naturalesa no està fent? S’ha de preservar la vida d’una espècie introduïda per l’home que està destrossant un ecosistema de forma irreversible?
Derek i Georgia, una parella jove de biòlegs arriba als hostils paratges de la Terra del Foc, a la Patagònia xilena, per investigar una plaga devastadora de castors que està destruint l’ecosistema de la zona.
L’any 1946 es capturen 25 parelles de castors al Canadà i es lliuren a una missió oficial de la marina argentina. Un hidroavió desembarca els animals a l’altre extrem del continent americà amb un objectiu: crear una indústria de pells.
70 anys després els castors s’han reproduït per tots els racons del paisatge: són més de 100.000. El somni de promoure el negoci de pells no va funcionar i ha quedat en l’oblit. Les conseqüències d’un fet aparentment tant insignificant han sigut catastròfiques. Devoren els troncs dels arbres, construeixen preses al mig dels rius, maten les plantes que protegeixen els pingüins del vent i provoquen inundacions. Els habitants de la zona veuen com cada cop tenen menys zones per pasturar el seu bestiar i senten un odi profund cap als castors. Tots ells simpatitzen amb la determinació dels biòlegs per posar fi a la plaga. Però la missió no serà fàcil: els castors són experts del camuflatge, treballen silenciosament durant la nit i desapareixen amb la llum del sol.
El castor canadenc, com l’home, és un enginyer de l’entorn. De caràcter social i familiar, altera el cabal del riu amb preses fetes de troncs per adaptar el medi ambient a les necessitats de la seva comunitat. En el seu habitat natiu, aquesta activitat no genera cap problema, són una peça més d’un engranatge harmònic. Però quan els desplaces geogràficament lluny dels seus depredadors naturals, augmenta la seva població i les seves construccions generen danys irreparables a l’ecosistema. De la mateixa manera i durant segles, els homes han transformat el món segons les seves necessitats com a societat. Hi ha paral·lelismes entre l’espècie del castor i l’espècie humana?
Una proposta plena de sentit de l’humor, més a la vora dels gèneres de terror o de ciència ficció que no pas a un documental mediambiental. Una forma sorprenent de posar sobre la taula el greu problema que comporta introduir espècies foranies en un ecosistema i un joc de miralls entre el castor i l’ésser humà en el qual ens podrem observar des d’una distància que no és gens habitual
On i quan?
Dijous 2 de juliol als Aribau Multicines de Barcelona a les 20.00h.
No pots anar a l’estrena?
En aquest vincle trobaràs totes les projeccions a la resta de Catalunya i a l'Estat espanyol.
Vincle del tràiler.
El documental Los Castores denuncia la introducció d'aquesta espècie al·lòctona a la Terra del Foc.
Pascal Hardy és membre de l'EIC (Conseil Ecologie Industrielle) a França, un expert en models de negoci sostenibles i en economia circular. Ell explicarà la seva experiència en la ponència sobre «Models de negoci en energies renovables i xarxes intel·ligents, amb el rerefons de l’economia circular» el proper 19 de novembre en el 3r Rural Smart Grids, «Smart Rural & City: Un concepte, dues realitats», a Barcelona.