El canvi climàtic és inqüestionable, està provocat per l’acció de l’home, les seves conseqüències són ben visibles i cal actuar urgentment. Foto: X.B.
Just l'endemà de les eleccions municipals d'aquest 2015,
s'ha publicat el text de la nova Llei de canvi climàtic, que ara se sotmet al tràmit d'informació pública.
Els objectius de la llei
Amb aquesta Llei es persegueixen, bàsicament, cinc finalitats:
• En primer lloc, aconseguir que Catalunya redueixi tant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, tot i afavorint la transició cap a un model baix d’emissions en GEH i, alhora, estimulant l’estalvi i l’eficiència en l’ús dels recursos (energia, aigua, sòl, materials, residus).
• En segon lloc, reforçar les diverses estratègies i plans que s’han elaborat durant els darrers anys en l’àmbit del canvi climàtic.
• En tercer lloc, promoure i garantir la coordinació de tots els instruments de planificació sectorial relacionats amb el canvi climàtic i la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, així com el foment de la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.
• En quart lloc, esdevenir un país avançat en la investigació i implementació de noves tecnologies.
• Finalment, visualitzar el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació als fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.
Pel que fa a l’estructura, aquesta Llei consta de cinquanta articles, agrupats en un capítol preliminar, 6 capítols, vuit disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries i onze disposicions finals.
L'esperit de la llei
El canvi climàtic és un dels grans reptes que ha d’encarar la humanitat en aquest segle XXI. La comunitat científica internacional, a través del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC en anglès), i coincidint amb la presentació del 5è Informe publicat en el decurs dels anys 2013 i 2014, ha llençat, una vegada més, un seriós crit d’alerta: el canvi climàtic és inqüestionable, està provocat per l’acció de l’home, les seves conseqüències són ben visibles i cal actuar urgentment. Aquesta alerta va adreçada molt especialment als poders públics però també al conjunt de la societat: el model de creixement i de desenvolupament seguit pels països anomenats del primer món, basat en un consum energètic procedent de combustibles fòssils, no és ni sostenible en el temps ni generalitzable al conjunt de nacions de la Terra.
L’increment en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), especialment el CO2, i l’augment de llur concentració a l’atmosfera, n’ha alterat el balanç energètic i com a conseqüència les característiques del clima. L’escalfament produït per l’increment de GEH no s’ha d’interpretar només com un canvi de la temperatura mitjana de la Terra, sinó també com una alteració profunda d’altres variables com la pluviometria, tant en quantitat com en distribució, els fenòmens meteorològics extrems, les sequeres, l’escalfament i l’acidificació dels oceans, l’increment del nivell del mar, el retrocés de les glaceres. Una alteració profunda que ja té com a conseqüència impactes evidents en la distribució de la flora i la fauna, la productivitat dels conreus, la disponibilitat d’aigua, la salut, i sobre nombroses activitats socioeconòmiques.
Totes les nacions del planeta mostren evidències del canvi climàtic. A Catalunya, també: la temperatura mitjana anual ja s’ha incrementat més de 1,2 º C respecte el 1950 –a un promig de 0,22ºC per dècada-, la precipitació en el període 1950-2011 s’ha reduït durant les èpoques d’estiu en un 5,4% per dècada, i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 m de fondària ha augmentat a un ritme de 0.30ºC per dècada. Els impactes sobre la biodiversitat, la disponibilitat d’aigua, la dinàmica litoral o els sectors socioeconòmics com l’agricultura i el turisme també ja són identificables. Els sistemes naturals i els sectors socioeconòmics ja es van adaptant de manera natural, però sovint els ritmes del canvi no estan sincronitzats amb la capacitat i la celeritat d’aquesta adaptació.
La Llei de Canvi Climàtic ha de contribuir a què aquesta adaptació es faci des d’una visió més integrada i coordinada. És evident que en la mesura que una societat s’avanci en l’adaptació a aquests impactes haurà de suportar menors costos ambientals, socials i econòmics.
Infformacions d'interès
+ Llei de canvi climàtic (text en PDF).
+ El canvi climàtic (web de l'OCCC).