Primer Volt Oligotòxic: en l’energia també volem decidir
La Xarxa per la sobirania energètica proposa fer un volt al model energètic l’últim cap de setmana de setembre
Entre el 26 i el 28 de setembre, la Xarxa per la sobirania energètica durà a terme el primer Volt oligotòxic a Catalunya. Inspirat en els toxic tours realitzats a Mèxic, Equador, Estats Units... el Volt oligotòxic serà una visita guiada i participada als punts negres del model energètic català, un model oligopòlic, agressiu, fòssil i obsolet. Però també ens mostrarà algunes experiències que inicien un camí cap a una nova, urgent i necessària forma de conviure amb l’energia. La idea de fons: fer un volt al model energètic actual.
La ruta
La caravana sortirà divendres 26 de Barcelona, on es realitzarà un acte de denúncia del monopoli d’Endesa a Catalunya, i tindrà parades als punts negres energètics més destacats del territori català: El projecte Castor a Alcanar (Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia), la nuclear a Vandellós (Campanya 25 anys accident Vandellós I), Barcelona World a Salou (Plataforma Aturem Barcelona World), el frau dels purins a Osona (Grup de Defensa del Ter), Riudaura (Plataforma Aturem el Fracking), Fellines (No a la MAT) i Palamós (Aturem les prospeccions a la costa catalana). A cada parada, es realitzaran activitats lúdico-reivindicatives, xerrades i debats.
A mitja ruta, dissabte 27 a la tarda, el Volt farà parada a Torregrossa (Lleida). Allà, es visitarà la planta de biogàs de Som Energia com a exemple de les propostes de producció de renovables a petita escala que s’estan desenvolupant a Catalunya. Som Energia explicarà també la seva experiència a Sant Celoni, on l’Ajuntament és soci de la cooperativa i hi té contractada l’electricitat de 8 vivendes socials. Una parada central, per posar èmfasi en aquelles iniciatives que obren un camí de treball en l’àmbit de l’energia, apostant per un model localitzat que posa l’energia en mans de la ciutadania.
Dret a decidir… també en l’energia
L’objectiu del Volt és la denúncia de projectes amb impactes potencials o que ja han mostrat la seva gravetat alhora que la visibilitació d’algunes propostes de canvi, però també la reflexió al voltant de la sobirania energètica: qui decideix en realitat sobre les infraestructures energètiques? A qui serveixen les polítiques energètiques actuals? Qui decideix quanta energia es produeix? Qui decideix d’on prové aquesta energia? I, sobretot, per a què s’utilitza la limitada quantitat d’energia de que podem disposar? El tan reclamat dret a decidir implica també el dret a decidir entre tots i totes quanta energia necessitem, de quines fonts la volem obtenir i per a què prioritzem utilitzar-la.
Vivim en un model energètic tòxic i centralitzat, amb greus conseqüències per la vida i la qualitat de vida de les persones (guerres pels recursos, pobresa energètica, col·lapse...) Davant d'això, comptem amb l'energia de les persones i creiem en el sentit de xarxa i de col·lectivitat. Un gir de 180º en la nostra manera de pensar l'energia que ja està en marxa.