Xavier Borràs | Actualitzat el 20/09/2012 a les 13:19h

Un estudi científic revela l'alta toxicitat dels transgènics Monsanto

Publicat a la Food and Chemical Toxiciology, analitza el blat de moro NK 603 i l'herbicida Roundup, al qual és tolerant, tòxics a nivells extremament baixos




Una de les rates de l'estudi, afectada d'un gros tumor.

L'equip del professor Giles-Eric Seralini, de la Universitat de Caen, ha publicat aquest dimecres, 19 de setembre, a la prestigiosa revista científica nord-americana Food and Chemical Toxiciology l'estudi Longterm toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize, que a hores d'ara ja té un gran impacte a nivell mundial, ja que revela una alt grau de toxicitat sobre rates del blat de moro transgènic NK 603, tolerant al Roundup,i sobre el Roundup mateix, tots dos produïts per Monsanto.

Per primera vegada un OGM (organisme genèticament modificat) i un pesticida han estat avaluats, per conèixer-ne la repercussió sobre la salut pública, d'una manera molt completa, com mai abans no havien fet les agències sanitàries, governs, indústries o altres investigadors. Els resultats són alarmants. Els dos productes assajats són molt comuns: un blat de moro transgènic tolerant al Roundup, característica present en més del 80% dels OGM alimentaris, i el propi Roundup, l'herbicida més àmpliament utilitzat al planeta. A nivell normatiu, aquests productes no s'han provat en éssers humans, però sí en rates.

Aquestes proves s'han dut a terme en 200 rates observades durant 2 anys i en les quals s'han estudiat més de 100 paràmetres. Les dosis utilitzades són les ambientals (a partir de l'11% d'OGM a la dieta, i de 0,1 ppb en l'aigua). Els resultats revelen una mortalitat més alta i freqüent quan es consumeixen aquests productes, amb efectes hormonals no lineals i relatius al sexe. Les femelles desenvolupen nombrosos i importants tumors mamaris, a més de problemes hipofisaris i renals. Els mascles, per la seva banda, moren la majoria de greus deficiències cròniques hepatorenals.

L'equip del professor Séralini de la Universitat de Caen publica aquest detallat estudi en una de les millors revistes científiques internacionals de toxicologia alimentària (publicat el 19 de setembre de 2012). Les conseqüències són enormes. L'estudi permet comprendre la manera d'acció tòxica d'un OGM i el seu caràcter transgènic més estès mundialment, així com la toxicitat que presenta, fins i tot a nivells extremament baixos, el pesticida més àmpliament utilitzat, nivells els quals trobem a les aigües superficials o a l'aigua potable. D'altra banda, aquests resultats aporten nova llum sobre la laxitud de les agències sanitàries i les indústries en la determinació d'aquests productes.

Com a conseqüència, les autoritzacions de comercialització d'aquests productes haurien de ser immediatament revisades, les actuals proves de 90 dies haurien de ser esteses a 2 anys per als OGM agrícoles, i tots els pesticides haurien de ser provats en les seves formulacions (no només el principi actiu) també durant 2 anys a baixos nivells. Les actuals proves reguladores de les empreses de biotecnologia i pesticides s'han de fer públiques i ser sotmeses a un peritatge de comprovació. A més, en el futur, haurien de ser realitzades de manera independent de les seves empreses.



Mentrestant, l'etiquetatge de tots els OGM en la cadena d'aliments/aliments per a animals, hauria de ser obligatòria, així com els productes procedents d'animals que hagin estat alimentats per aquests compostos. De la mateixa manera, la naturalesa de tots els compostos ocults en les formulacions dels plaguicides hauria de ser publicada.

Els resultats d'aquests experiments, la història i les seves conseqüències s'han explicat en el llibre Tous Cobayes!, de Gilles-Eric Séralini, que publica el 26 de setembre  Flammarion. Una pel·lícula de Jean-Paul Jaud ha estat lliurement adaptada a partir d'aquesta obra, que també s'estrena el 26 de setembre. Un documental televisiu "OGM, Una alerta mundial?", ha estat realitzat per François Le Bayon.

Sobre el blat de moro NK603 de Monsanto

Quina és la particularitat de NK603?

El blat de moro NK603 ha estat modificat per conferir tolerància als herbicides de glifosat, essencialment el RoundUp, l'herbicida més àmpliament utilitzat en el món, desenvolupat per Monsanto. Els agricultors que conreen blat de moro NK603 poden tractar els seus camps amb l' ajuda d'aquest producte, sense afectar-ne els cultius.

On es conrea?

NK603 ha rebut les autoritzacions de cultiu, entre 2001 i 2011 en dotze països de tot el món directament de l'ISAAA, una organització que promou la biotecnologia vegetal: Estats Units, Argentina i Brasil -tres països que produeixen la majoria del blat de moro transgènic-, també al Canadà, al Japó , a l'Àfrica del Sud, Filipines, Colòmbia, Paraguai, Uruguai, El Salvador i Hondures.

A Europa, una sol·licitud d'autorització per al cultiu d'OGM està pendent. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre un dictamen favorable l'11 de juny de 2009, però la Comissió Europea no l'ha aprovat encara, el que impedeix la seva entrada en el catàleg de varietats autoritzades. Quinze OGM més estan esperant l'aprovació per al seu cultiu a la UE, els procediments d'aprovació dels quals estan bloquejats per la falta de consens entre els estats membres.

On es pot trobar l'NK603 a Europa?

El blat de moro NK603 va ser autoritzat per distribuir-lo al mercat a través d'importacions per part de la Comissió el 19 de juliol de 2004, després d'un dictamen favorable de l'EFSA de novembre de 2003. Es permet que en mengin els animals, així com per a la producció d'aliments per als éssers humans, com a farina o farina de blat de moro.

Aquests ingredients potencialment poden ser trobats en els cereals, les galetes, el pa ratllat, guisats, salses, pastissos o sopes. Aquest blat de moro transgènic també pot usar-se en additius alimentaris, com ara midó oxidat (E1404), midó de fosfat (E1410, E1412 E1414 a) o sorbitol (E420). Però és impossible d'estar segur de la presència d'aquest blat de moro, en la mesura que el Reglament de la UE no imposa una etiqueta que indiqui la presència de transgènics en els productes que contenen menys del 0,9% d'organismes genèticament modificats.

Aquest OGM podria ser prohibit vistos els resultats de l'estudi?

Dimecres, el govern francès va instar l'Agència Nacional de Seguretat dels Aliments, Medi Ambient i Treball (Anses) i el Consell Superior de Biotecnologies (HCB) per examinar, respectivament, els riscos nutricionals i de salut dels aliments i els riscos ambientals. En funció de l'anàlisi, el ​​govern francès demanarà a les autoritats europees que es prenguin mesures d'emergència.

Per la seva banda, la Comissió Europea n'ha instat l'EFSA. Després d'examinar els riscos per a la salut i experts en medi ambient de l'Agència pot sol·licitar la suspensió de l'autorització de distribució en el mercat.

Si s'estima la prohibició necessària, els Estats membres poden, en última instància, en nom del principi de precaució, fer jugar la clàusula de salvaguarda per prohibir els OGM al seu territori. França va aconseguir bons resultats el 2008, amb sis països -Àustria, Hongria, Grècia, Romania, Bulgària, Luxemburg- per al blat de moro MON810, pel fet que podrien contaminar els cultius convencionals i ecològics.

Quins són els transgènics autoritzats a Europa?

Hi ha dos tipus d'OGM autoritzats a Europa a l'agricultura: el blat de moro MON810 de Monsanto, i la patata Amflora de BASF. No obstant això, en la pràctica, el MON810 és l'únic que es conrea, a l'Estat espanyol, principalment a Catalunya i l'Aragó (80% de la terra conreada), així com a Portugal, la República Txeca, Romania i Eslovàquia. En total, se'n cultiva 94.800 hectàrees. BASF, per la seva banda, finalment va decidir renunciar al conreu de les patates Amflora a Europa.

La Unió Europea també ha autoritzat quaranta-quatre comercialitzacions d'OGM a través de les importacions. Hi ha 25 varietats de blat de moro, vuit de cotó, set de soja, tres de colza i una de remolatxa.

COMENTARIS

+2
-1
que prenguin nota
mikolynn, 20/09/2012 a les 15:45
Doncs a veure si en prenen nota d'una vegada i de tot per totes, prohibeixen aquests "productes"
+1
-0
Què mengem????
Teresa Codina, 21/09/2012 a les 00:08
Els transgènics sempre han estat objecte de diferents opinions.Intento no menjar-ne, però com ho sé??? Procuro menjar menjar de cultius ecològics garantits, però... En quin producte en tenim que no sabem??? Els Governs hauríem de prohibir aquest tipus de productes, i sempre van dient que no són perjudicials! No veuen que cada cop hi ha més gent amb càncer??? a alguna cosa es deu deure aquest fet!!!! Estem exposats a pesticides, o ambientals, o per ingestió i si a sobre el vegetal és trangènic, encara volen més respostes????
+1
-1
Rectificació
Anònim, 22/09/2012 a les 19:46
Estaria bé que donat que aquests transgènics són segurs i el que ha fet aquest estudi manipulat és un mentider conegut pels seus enganys en el camp, féssiu algun article de rectificació indicant que el que diu l'article al que us heu referit és fals. Pel bé de la informació veraç, vull dir.

Alguns enllaços d'interès:












FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 1114
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: