"La producció d’aigua dessalinitzada es modularà en funció de la situació hidrològica i de les reserves embassades, per garantir una aportació segura complementària a la dels recursos convencionals i contribuir no només a la satisfacció de les demandes urbanes, sinó també a l’acompliment del Pla sectorial de cabals de manteniment i a la sostenibilitat en l’explotació de les masses d’aigua subterrània costaneres. Les plantes treballaran en un règim d’optimització dels aspectes hidrològics, energètics i econòmics. Es preveu, així, que les instal·lacions treballin a plena producció quan les reserves siguin inferiors al 60% i a producció parcial quan aquestes es situïn entre el 60 i el 80%. Per sobre d’aquest darrer valor, amb les reserves plenes, les dessalinitzadores treballaran en un règim mínim de manteniment."
Cal recordar que El Programa de Mesures fou aprovat per acord de Govern de 23 de novembre. Per tant, el que ara fa CiU a la Generalitat és incomplir un acord de govern de la pròpia Generalitat.
L'organizació ecologista no vol cridar a l'alarmisme perquè les dades dels embassaments no són tan dolentes a finals d'un estiu tan sec com aquest, però fan una crida a la raó i al record de les dades de pluviometria dels anys 2006 i 2009 on la sequera va ser molt greu, cosa que va evidenciar la falta de garantia en l'abastament. Les noves fonts d'abastament, posada en marxa de nous pous i dessalinitzadores, permeten una millor resposta a una sequera com la del 2006 i el 2009 amb suficient garantia. "Tot i així, si no s'actua amb previsió les conseqüències podrien ser gravíssimes per a a la nostra nació, més en una època tan fràgil socialment i ambiental com l'actual", afegeixen els ecologistes.
La dessalinització va contra els interessos d'Agbar i ATL
Com més aigua dessalinitzada es col·loca a la xarxa, més es redueix el benefici d’Agbar
Sigui com sigui, doncs, a dia d’avui s’està actuant en la gestió de l’aigua com si durant el 2008, 2009 i 2010 no s’hagués fet absolutament res. Està clar que com més aigua dessalinitzada es col·loca a la xarxa, més es redueix el benefici d’Agbar perquè substitueix aigua barata (del Ter, dels pous del Llobregat a Cornellà o del mateix riu Llobregat a Sant Joan Despí) per aigua més cara. Per això la privatització d’ATL i la creació de l’empresa mixta a l’AMB és la mort de la gestió integral del cicle de l’aigua i de la implantació de cabals de manteniment als nostres rius, sobretot al Ter.
Ecologistes en Acció considera que cal posar en marxa les noves fonts d'abastament i iniciar mesures d'increment de la contenció de la demanda abans que s'incompleixi el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, aprovat també pel Parlament de Catalunya. També, cal aprovar urgentment un Pla de Gestió de Sequeres amb mesures de contenció de la demanda i captació que assegurin l'abastament dels diversos usos d'acord amb el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, el qual fixa els cabals dels rius catalans de les conques internes per a les diverses estacions.
Els problemes de garantia d'abastament d'aigua s'han de preveure amb el suficient temps. Cal aprofitar les noves fonts mitjançant protocols de captació o producció i prendre mesures de contenció de la demanda per evitar eixugar els rius, prevenir els greus conflictes que suposaria una falta de garantia d'abastament i l'incompliment de les diverses normatives reguladores d'aigua.
Pascal Hardy és membre de l'EIC (Conseil Ecologie Industrielle) a França, un expert en models de negoci sostenibles i en economia circular. Ell explicarà la seva experiència en la ponència sobre «Models de negoci en energies renovables i xarxes intel·ligents, amb el rerefons de l’economia circular» el proper 19 de novembre en el 3r Rural Smart Grids, «Smart Rural & City: Un concepte, dues realitats», a Barcelona.