La presentació de l'informe ha tingut lloc a l'antic Convent de Sant Agustí, a Barcelona, davant una gernació de mitjans de comunicació. Foto: Montserrat Escayola.

L'organització ecologista Greenpeace ha comprovat com la mala gestió costanera (amb actuacions com la regeneració de platges, els dragatges, els espigons i la reconstrucció de passeigs marítims) suposa un malbaratament constant de diners públics que podria evitar-se amb una política de gestió integral de la costa: solament en els casos analitzats a Catalunya, Greenpeace ha descobert com s'han malgastat 78 milions d'euros a posar pedaços que implicaran noves despeses en els propers anys.

De tot això i més se n'ha parlat aquest matí en la roda de premsa de presentació de la dotzena edició de l'informe Destrucció a tota costa 2012 , en el qual a través de diversos exemples es fa una anàlisi econòmica i ambiental de l'actual gestió costanera, i de les conseqüències de la imminent reforma de la Llei de Costes. En la presentació, que s'ha fet a l'antic Covent de Sant Agustí, del carrer del Comerç de Barcelona, hi han intervingut Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Biodiversitat de l'organització, i Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya.

Amb la situació d'urbanització del litoral català , és continua l'aportació de diners públics per mantenir els arenals. El Pla d'Estabilització de les platges de Barcelona, que pretén evitar la pèrdua de sorra que es produeix cada any per l?efecte dels temporals de mar, va gastar 33 milions d'euros entre 2008 i 2011, finançats pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Avui, les pèrdues de platges continuen. Al nord, en el Maresme, en un temporal de 2010 es van perdre els dos milions d'euros que s'havien invertit uns mesos abans en una reposició de sorra. En el Maresme en tan sols quatre anys s'hi han gastat 23 milions d'euros per regenerar-ne les platges.

A més, la política actual de costes no està tenint en compte la major amenaça a la qual ens enfrontem: el canvi climàtic, una inacceptable falta de visió de futur que suposarà per a Catalunya un cost de 583 milions d'euros d'aquí a 2100 a causa de la intensificació dels temporals i les sequeres, així com la pujada del nivell del mar.

Al futur malbaratament de diners a Catalunya, cal afegir-hi els que l'Estat es gasta en els més de 8.000 km de costa espanyola cada any, 100 milions d'euros com a mitjana. Només per a la protecció del Delta de l'Ebre s'han invertit 275 milions d'euros. Un mur al sud del Delta per intentar contenir temporalment els efectes del canvi climàtic ha costat 16 milions d'euros. Un mes va durar el milió d'euros de platja regenerada a Blanes (Girona), que literalment se'n va al mar en cada temporal d'hivern.
 
Les dades rellevants a Catalunya:

• Beneficis que aporten els ecosistemes costaners de Catalunya a l'any : 2.573 milions d'euros.
• Sense la barrera natural del litoral, s'hauria de fer una inversió equivalent per protegir la seguretat i infraestructures existents en la vora costanera de 62.324 euros per hectàrea i any.
• Cost de desmantellar la urbanització il·legal amb 430 xalets i equipaments del Club Med en el Cap de Creus (Girona) i la recuperació del paratge natural: 11, 5 milions d'euros.
• Benefici anual del turisme a les Illes Medes (Girona): cinc milions d'euros.
• Despesa per regenerar la platja de s? Abanell (Blanes, Girona): un milió d'euros el 2007, el 2008: entre 600.000 i 750.000 euros. El 2009: un milió d'euros més.
• Pla d'estabilització de les platges de la ciutat de Barcelona a causa de la pèrdua constant de sorres: 33 milions d'euros.
• Despesa en regeneracions de platges en el Maresme (Barcelona) entre 2005 i 2010: 23 milions d'euros. A més el 2010, les platges de Cabrera de Mar, Premià, Vilassar i Mongat van rebre 2,24 milions d'euros més.
• La recuperació del domini públic marítim terrestre del Garraf (Barcelona) des d'una perspectiva de gestió integrada de zones costaneres: 2,5 milions d'euros.
• Benefici econòmic que ofereixen els ecosistemes del Delta de l'Ebre: entre 40 i 60 milions de dòlars. Construcció d'un mur per lluitar contra el canvi climàtic i la inundació del delta: 16 milions d'euros. El Pla Integral per a la Protecció del Delta de l'Ebre té un pressupost estimat en 275 milions d'euros.

Posen rostre a la destrucció

Aquesta nova edició de l'informe Destrucció a tota costa compta amb el testimoni de vint persones que viuen en el litoral, dos d'elles a Catalunya. Totes mostren com es pot viure gràcies a una costa ben conservada  i d'altra banda, com afecta conviure amb un litoral destruït, contaminat o perdut per sempre. Amb els seus retrats i les seves paraules Greenpeace s'apropa als efectes que les activitats humanes tenen en l'equilibri natural que conforma la nostra costa i en els seus habitants.

Una de les principals conclusions de l'anàlisi és que, en general, en executar-se obres en la costa no es contempla l'impacte econòmic afegit de la pèrdua del capital natural. La mala gestió també es tradueix en pèrdues. D'entre 115 destinacions turístiques mundials, la Costa Brava apareix en els últims llocs en valoració d'excel·lència. Davant les polítiques de desenvolupament del turisme i la reactivació de plans urbanístics que destrueixen hàbitats i espècies, Greenpeace assenyala que un estudi publicat en 2009 quantifica la producció dels ecosistemes del litoral català en 2.573 milions d'euros de benefici a l'any que perillen si continua la destrucció del litoral.

"Si el president del Govern estatal, Mariano Rajoy ha afirmat que allò que no sigui sostenible mediambientalment, no serà útil econòmicament , quin millor exemple pot donar-nos que invertir en conservar i en fer una gestió sostenible del litoral, i amb això, de tota l'economia associada com el turisme, la pesca o l'agricultura", ha declarat Mario Rodríguez, director executiu de Greenpeace. "Aquest país no podrà sortir de la crisi si continua la seva fugida cap endavant, apostant pel maó i reformant la Llei de Costes, és un suïcidi econòmic", conclou Rodríguez.

Calen 5.000 M€ per recuperar el litoral

Una de les solucions que proposa Greenpeace per revertir les pèrdues, i fins i tot obtenir majors beneficis, és realitzar una inversió estimada en 5.000 milions d'euros en la recuperació del litoral (el 3% del que es genera cada any només en turisme costaner) vinculant el turisme a la sostenibilitat. Amb aquesta quantitat es respectaria i augmentaria el domini públic marítim-terrestre i les seves servituds de protecció (això implica l'enderrocament de construccions il·legals), es restaurarien zones d'alt valor ambiental i econòmic (marjals, espais naturals protegits de la costa, dunes, penya-segats, aiguamolls, etc.) i es comprarien terrenys costaners per a la seva protecció. Amb aquesta inversió se socialitzarien els beneficis i es privatitzarien les despeses, just el contrari del que passa actualment.

En 2020 es podrien obtenir 18.600 milions d'euros de benefici turístic, afegit a l'actual, recuperant la integritat física del litoral, eliminant irregularitats i il·legalitats, buscant alternatives a indústries i habitatges en primera línia de mar, i recuperant les característiques dels ecosistemes costaners. Un exemple, la reserva marina de les Illes Medes a través del turisme produeix cinc milions d'euros l'any tot i ocupar menys d'un quilòmetre quadrat, mentre que el benefici del turisme anual en el Delta de l'Ebre és de 100 milions d'euros.  

Greenpeace reclama en l'informe una profunda reflexió entorn sobre quin ha de ser el model de futur en la nostra costa. No obstant això, el plantejament de l'actual Govern en la propera reforma de la Llei de Costes sembla obeir a un anhel d'acontentar aquells que van permetre determinades barbaritats en el litoral amb reformes "a la carta" de la Llei de Costes. En la nova reforma s'ha de desenvolupar una Estratègia de Gestió Integrada de la Costa, en concordança amb les polítiques internacionals. És necessari abordar un sistema impositiu, o fiscalitat ambiental per a les activitats que més destrueixen el litoral o la imposició d'una ecotaxa per a la indústria turística. El Govern de la Generalitat ha estimat que només amb una ecotaxa no finalista podria ingressar fins a 100 milions d'euros en la costa catalana.

La por és que el nou text de la Llei de Costes signifiqui una reculada en la conservació del litoral, perquè cada vegada que se n'anuncia la reforma s'amnistien il·legalitats,  s'empreen diners públics per regenerar platges i, en general, per a pedaços temporals, amb què es llencen, literalment, els nostres diners a mar.