La nova secció de la planta d'Agbar a Sant Joan Despí inaugurada el 2009 en què es pot realitzar el tractament per osmosi inversa no està en funcionament. Foto: Arxiu.

Un estudi de l’IDAEA-CSIC, l’ICRA, la Universitat de Valencia i el Fresenius Institute demostra, per primer cop, l’existència d’alts nivells de compostos perfluorats (PFCs o PFASs) en aigua (d'aixeta i embotellada) a l'Estat espanyol i a Alemanya, tot i que els nivells més alts se situen a l'aigua d'aixeta de l'àrea metropolitana de Barcelona. La recerca es fa pública pocs dies després que l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA en anglès) dels EUA hagi decretat el control de 6 perfluorats en les aigües de beguda per risc sanitari, tot i que Europa encara no compta amb una legislació específica sobre PFCs en l’aigua de beguda.

Les substàncies perfluoroalquíliques (PFASs) han estat utilitzades des dels anys quaranta tant en aplicacions industrials com comercials i això és degut a les característiques físico-químiques que els confereix l’enllaç carboni-fluor, incloent- hi: aplicació com a emulsionants en escumes antiincendis, productes tèxtils repel·lents d’aigua, fluorosurfactants en productes cosmètics, o en la indústria automobilística entre d’altres.

Fa al cas, tanmateix, que a Catalunya es disposa de la tecnologia necessària perquè aquests compostos no es detectin (o es detectin en menor quantitat) a l’aigua de l’aixeta: l’electrodiàlisi reversible de la potabilitzadora del Llobregat a Abrera (ATL) o l’osmosi inversa d’Agbar a Sant Joan Despí, la primera (ATL) en procés de privatització, i la segona (Agbar) venuda a la multinacional Suez. El fet cert és que ningú no ha volgut assumir mai el cost polític de fer funcionar regularment aquestes instal·lacions.

Concentració acumulada de compostos perfluorats (PFASs) en les aigües d’aixeta. Font: ICRA-IDAEA-CSIC.

L’estudi s’ha presentat en el marc de la 8a Trobada anual sobre detecció de contaminants orgànics en alimentació i medi ambient ( 8th Annual LC/MS/MS Workshop on Environmental Applications and Food Safety ) que organitzen l’ICRA i l’IDAEA –CSIC. La Trobada, que s'ha celebrat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans des d'aquest dilluns i fins dimecres 4 de juliol, ha aconseguit reunir més d’un centenar de científics, membres d’agències governamentals i de la indústria d’arreu del món, per avaluar les tècniques de recerca en la detecció de contaminants orgànics en mostres ambientals i alimentàries i, alhora, donar a conèixer els últims resultats obtinguts en les seves recerques.

Algunes de les mostres superen els nivells màxims establerts per l’EPA (Environmental Protection Agency) recentment en la UCMR (Unregulated Contaminant Monitoring Rule) 3 i 6, ja que mostres procedents de la mateixa població de l’àrea metropolitana de Barcelona presenten uns nivells de PFOS superiors als màxims de seguretat establerts per l’EPA  per a una ingesta puntual (200 ng/L).

A causa de l’elevada estabilitat d’aquests compostos tant a nivell físic i químic com a nivell biològic i tèrmic, fa que siguin difícils d’eliminar mitjançant diferents tipus de tractaments naturals o artificials. Una mostra de l’elevada estabilitat i la dificultat d’eliminació és que han estat detectats en mostres procedents d’arreu del planeta incloent-hi aigua, sediments, biota i mostres humanes i l’any 2010 l’ió perfluorooctà sulfonat (PFOS) va ser inclòs com a Contaminant Orgànic Persistent (POP) per la Convenció d’Estocolm (United-Nations-Environment-Programme 2010). Aquests anàlits poden ser bioacumulats en els organismes, la qual cosa pot derivar en biomagnificació a través de la cadena tròfica.

Les investigadores Marinella Farré i Marta Llorca han exposat les conclusions de l’estudi " Anàlisi de compostos perfluorats en diferents aigües procedents d'Alemanya i Espanya " (Analysis of perfluoroalkyl substances in waters from Germany and Spain) dut a terme per investigadors de l'IDAEA-CSIC i de l'ICRA.

Segons les investigadores, per a aquest treball s’han pres mostres de diferents xarxes hídriques europees i “tot i que l’ús d’alguns dels compostos ha estat limitat a nivell industrial, els resultats mostren que les substàncies perfluoroalquíliques (PFASs o PFCs) estan presents en totes les aigües estudiades”. I puntualitzaven que “els nivells més elevats han estat trobats en les aigües de riu superficial i de sortida de depuradora”, en els casos de mostres de riu. Pel que fa a les mostres d’aigües d’aixeta “aquestes mostren un perfil diferent en totes elles, tot i que s’han trobat PFASs a nivells quantificables”.

Algunes de les mostres superen els nivells màxims establerts per l’EPA (Environmental Protection Agency) recentment en la UCMR (Unregulated Contaminant Monitoring Rule) 3 i 6, ja que mostres procedents de la mateixa població de l’àrea metropolitana de Barcelona presenten uns nivells de PFOS superiors als màxims de seguretat establerts per l’EPA  per a una ingesta puntual (200 ng/L). A tall d’aproximació, si es considera la toxicitat prolongada com a 10 vegades inferior a la toxicitat puntual, el nivell de seguretat per al PFOS estaria al voltant de 20 ng/L i sota aquesta hipòtesi 16 mostres d’aquest estudi superarien el llindar

S'ha explicat també que la presència d’aquests compostos podria estar relacionada amb els contenidors d’aigua o amb els tubs de conducció de l’aigua utilitzats en aquestes poblacions. Però que, a nivell toxicològic, hi ha una mancança referent als efectes que poden causar en una exposició prolongada (toxicitat crònica), com és el cas de la seva presència en aigües domèstiques, així com la combinació de diferents substàncies perfluoroalquíliques (PFASs).

Finalment, s’ha assenyalat que “el present estudi, realitzat a diferents mostres del cicle de l’aigua, és el primer dut a terme a nivell europeu” i que donades les diferències en les concentracions establertes com a llindar de seguretat per a la salut humana, serien necessaris més estudis per manera de determinar el risc associat a l’exposició de PFASs.

Altres estudis sobre els perfluorats

Els perfluorats han estat, també, el tema central d’altres treballs presentats en el marc de la 8th Annual LC/MS/MS Workshop on Environmental Applications and Food Safety. És el cas de l’estudi "Determinació de compostos perfluorats en les mostres ambientals i alimentàries per LC-MS-QTOF" (Perfluorinated compounds determination by LC-QTOF-MS in environmental and food matrices), presentat per Yolanda Picó de la Universitat de València.

La investigadora explicava que per aquest estudi s’havia aplicat un nou mètode de cribratge que permet detectar qualsevol tipus de PFASs.  Segons Yolanda Picó, “el mètode es va aplicar a diferents mostres d'aigua, sediments, biota, llet humana i productes carnis. En aquest estudi s'han analitzat més de 90 mostres d'aigua i sediments, 36 mostres de diferents espècies de peixos d'aigua dolça, 25 de llet humana i 40 de diferents tipus de carn preses durant el període entre 2010 i 2012”.

Per a Picó, “els resultats demostren que PFOS és el PFA que més es detecta en biota, llet humana i productes carnis a concentracions que oscil·len a concentracions entre 0.4 i 502 ng/L. No obstant això, també es detecten altres 8 congèneres de compostos perfluorats”.

I concloïa que “encara que els nivells de PFAs que s'han detectat en aquest estudi no són preocupants, la seva ubiqüitat en totes les matrius, així com el ventall de congèneres detectats, posa de manifest l'interès d'aquest tipus d'estudis”.