El doctor Bernat Codina i l'enginyer aeronàutic Andriy Lyasota durant la presentació del globus de prospecció eòlica al terrat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona aquest matí. Foto: X.B.C.
La Facultat de Física de la Universitat de Barcelona ha presentat avui un projecte que desenvolupa un sistema innovador amb aplicacions en el camp de la prospecció eòlica en entorns terrestres i marins, que permet prendre mesures del vent en alçada. La presentació que s'ha fet al terrat de la Facultat, ha anat a càrrec del doctor Bernat Codina, professor del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i expert en teledetecció en l'atmosfera, i d'Andriy Lyasota, enginyer aeronàutic d'origen rus i alumne del màster universitari en Enginyeria en Energia que imparteixen la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
El projecte es basa en un globus aerostàtic del qual penja un mòdul amb sensors meteorològics i altres sistemes de posicionament per poder determinar la força i la direcció del vent independentment de l'orientació del propi globus. El doctor Codina ha destacat el fet, quasi paradoxal, que amb una invent del segle XIX -el globus aerostàtic- i totes les tecnologies actuals es pugui afrontar el repte de poder substituir les caríssimes torres de prospecció eòlica. "La tecnologia actual ens ha permès recuperar la idea d'utilitzar un globus aerostàtic i incorporar-hi tot un equip de sensors que en conjunt pesen quatre quilos", ha manifestat, amb que els costos es poden reduir dràsticament.
El sistema permet enviar les dades mitjançant una connexió wi-fi a la unitat de seguiment i enregistrament. El mòdul de sensors, a més, disposa de llums de posicionament i d’anticol·lisió que permeten mantenir el globus enlairat permanentment.
El prototip de globus aerostàtic fa tres metres de llarg i té una forma similar a una oblada. Gràcies a aquest disseny pot suportar vents de fins a 150 km/h i arribar a una alçada de 150 metres mitjançant un cable que aguanta 600 quilos. En la fase inicial del projecte els investigadors de la UB han fabricat un prototip real del sistema i les primeres proves de vol i de recollida de dades han estat molt prometedores.
La intenció dels promotors és poder instal·lar, en uns dos mesos, el globus en un indret més adient -possiblement en algun aeroport- que no pas el terrat de la Facultat, per manera de poder-lo tenir durant molts dies seguits en alçada abans de col·locar-lo a mar per fer ja un estudi de prospecció eòlica marina amb totes les de la llei. Fins i tot, s'ha pensat a desenvolupar, a través de cables submarins especials, la manera de no haver de baixar cada 15/20 dies el globus per omplir-lo d'heli, amb què el manteniment encara seria més simple i assequible.
En el futur es preveu que l’energia eòlica es desenvoluparà preferentment en l’entorn marí. Fins ara, els estudis previs per detectar els emplaçaments idonis es fan instal·lant torres meteorològiques o altres sistemes de mesura sobre plataformes marítimes que requereixen grans inversions. El sistema desenvolupat a la UB permetria instal·lar el globus aerostàtic en una boia flotant, la qual cosa aportaria una reducció significativa de costos en la campanya prèvia de prospecció.
D’altra banda, tal com apunta Andriy Lyasota, «aquest sistema permetria minimitzar l’impacte ambiental en el fons marí ja que no requereix cap edificació». Tot i així, l’expert conclou que «caldria resoldre alguns reptes tecnològics com ara aconseguir que pugui aguantar fins a un any en condicions extremes» per poder tenir aplicació en prospeccions eòliques.