D'esquerra a dreta, Maria Josep Ball, Gustavo Duch i Henk  Hobbelink durant la presentació de la campanya de Som lo que Sembrem a Barcelona. Foto: X.B.C.

Som lo que Sembrem ha presentat aquesta tarda una campanya per denunciar públicament l'ús dels còctels d'herbicides amb glifosat als conreus transgènics de soja i blat de moro a l'Amèrica del Sud –productes que Catalunya importa en massa d'aquests països–,  i els seus efectes sobre la salut, així com l' abús d'aquests herbicides que se'n fa en parcs i jardins dels municipis i terres agrícoles del nostre país, amb les conseqüències que comporta de contaminació en els aqüífers i en el medi natural.

Henk  Hobbelink, Premi Nobel Alternatiu 2011, coordinador de la Fundació GRAIN, així com Gustavo Duch (Revista Soberania Alimentaria) i Maria Josep Ball (experta en control de contaminants en productes alimentaris), tots ells membres de Som lo que Sembrem, han presentat la campanya al Centre Cívic Parc Sandaru, a Barcelona, ciutat on aquest dissabte 19 de maig pronunciarà la conferència "Glifosat, transgènics i salut a l'Argentina. Efectes genotòxics i teratogènics dels herbicides amb glifosat" el doctor Andrés Carrasco, investigador principal del CONICET i director del Laboratori d'Embriologia Molecular de la Facultat de Medicina de Buenos Aires.

Gustavo Duch ha presentat els objectius de la campanya, que es basen a fer conèixer les noves dades i estudis científics sobre l'ús dels còctels d’herbicides amb glifosat per estendre aquesta informació entre la societat i contribuir a fer pressió per prohibir aquest i altres herbicides –i també les plantes transgènics que en són tolerants.

Duch ha revelat que la majoria de soja amb què s'alimenta el bestiar a Catalunya prové dels països de Sud-amèrica, especialment de l'Argentina, on està causant greus problemes de salut i pobresa, degut a l'ús intensiu del Round-Up de Monsanto. Aquest pesticida, però, també es fa servirs en els parcs i jardins i les vies de tren dels municipis catalans, amb què una de les accions de la campanya serà la presentació d'instàncies als Ajuntaments perquè es retiri aquest o qualsevol altre pesticides que puguin afectar la salut de les persones o el medi.

Precisament, Maria Josep Ball ha parlat d'un recent article científic publicat a la revista Analytical and Bionalytical Chemistry on s'explica que s’ha trobat glifosat als aqüífers catalans. Els autors de l’article de l’institut de diagnosi ambiental i estudis de l’aigua del CSIC informen d’una nova tecnologia per a detectar la presència d’aquest component de l’herbicida RoundUp. Han trobat glifosat al 41% de les mostres analitzades amb una mitjana de 200 nanograms per litre. Els autors descriuen el glifosat com una substància amb un pes molecular relativament petit, amb molta polaritat, molt soluble amb aigua i poc soluble en dissolvents orgànics, comportament amfotèric i que forma fàcilment complexos amb metalls.

Henk Hobbelink ha manifestat que "si s'analitza a fons l'anomenada 'revolució genètica' dels darrers 20 anys, veurem que es basa, quasi exclsuivament, en la promoció i producció exponencial del glifosat". El coordinador de la Fundació GRAIN ha explicat que els quatre països on més conreus transgènics es fan són els Estats Units, Canadà, l'Argentina i el Brasil, que cultiven blat de moror, cotó, soja i colza, "i cap d'aquests cultius se'l mengen les persones", amb què la famosa teoria dels defensors dels transgènics que aquests organismes modificats genèticament acabarien amb la fam al món "no s'aguanta per enlloc".

Igualment, segon Hobbelink, l'ús intensiu d'aquest pesticida comporta que als Estats Units, després de 20 anys de la seva introducció, hi hagi 20 milions d'hectàrees infestades de les anomenades "supermaleses", és a dir, plantes invasives contra les quals el glifosat ja no hi pot fer res. "La natura fa el seu camí", tot i que els agricultors orgànics també queden afectats per aquestes supermaleses.

Per acabar, Gustavo Duch ha recordat que des de Som lo que Sembrem es proposen alternatives basades en l'agricultura ecològica, amb sistemes de lluita biològica que evitin la introducció de verins en el medi i que no afectin la salut de les persones. "El glifosat, en definitiva, demostra el fracàs de la tecnologia, que l'únic que ens proposa és matar i generar mort"

El juny de 2013 tocaria fer, per part de la Unió Europea, una revisió rigorosa del glifosat fent servir estudis científics independents (especialment diversos estudis que troben efectes teratogènics del glifosat) i no només de les empreses dels agrotòxics. Les autoritats de regulació volen evitar aquesta revisió fins el 2030, la qual cosa permetria eventualment l’autorització per conreu  de transgènics tolerants a l’herbicida glifosat a Europa.