La tranquil·la platja d'Es Codolar, a Tossa de Mar, i els seus entorns poden veure's greument afectats si tira endavant el projecte de port esportiu. Foto: Montserrat Escayola.

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que la proposta de construir un port esportiu a Tossa implicarà la destrucció d'un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat de la Costa Brava, a més de suposar un fort impacte paisatgístic i ambiental. Així mateix, recorden que la presència de racons inalterats pel creixement urbanístic desmesurat i la seva preservació varen ser el motiu l’any 1998, de la redacció de la Carta de Tossa .

Inclouria la construcció d’un port esportiu de 33.046 m2, 396 amarratges amb magatzems, locals comercials i un aparcament per a 400 vehicles. Aquesta vegada va acompanyat d’un hotel de cinc estrelles i deu xalets de luxe que es situarien a l'antic camí de Lloret (sector Ses Alzines) i que ocuparien uns 8.000 m2; un hospital marí de 510 metres quadrats i un túnel de connexió entre el port esportiu i el nucli de Tossa

Segons la informació de l’entitat, el projecte de Port esportiu d’Es Codolar a Tossa, el qual ja té els seus orígens als anys setanta del segle passat i que fa 10 anys ja es va intentar tirar endavant, no només inclou la construcció d’un port esportiu de 33.046 m2 i 396 amarratges amb magatzems, locals comercials i un aparcament per a 400 vehicles. Aquesta vegada va acompanyat d’un hotel de cinc estrelles i deu xalets de luxe que es situarien a l'antic camí de Lloret (sector Ses Alzines) i que ocuparien uns 8.000 m2; un hospital marí de 510 metres quadrats i un túnel de connexió entre el port esportiu i el nucli de Tossa de Mar .

L’Associació recorda que aquest projecte contradiu en primer lloc, el Pla de Ports de Catalunya (el qual es va redactar i aprovar per posar fre el desgavells de ports que anaven desfigurant la Costa Brava i que estableix una moratòria per no permetre cap més port esportiu fins l’any 2015), en segon lloc, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (el qual tampoc permet la urbanització del paratge), i en tercer lloc, el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines (ja que afecta de ple un espai inclòs al sistema d’espais oberts de protecció especial).

L’ANG considera que aquest projecte esdevé continuista amb un model de creixement turístic i urbanístic obsolet, i que ha comportat la degradació continuada del litoral gironí. De fet, el port continua promovent la destrucció d'un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat per la Costa Brava, a més de suposar un fort impacte paisatgístic i ambiental.

El nucli de Tossa, actualment recuperat i rehabilitat i, amb la presència de petites platges i cales d'elevada qualitat, té suficients atractius per poder prescindir d’un projecte severament agressiu com aquest, el qual és totalment contradictori amb allò que hom anomena turisme sostenible i creixement urbanístic harmònic, compacte i integrat amb les trames urbanes actualment existents.

És evident, i nombroses experiències realitzades en d’altres municipis litorals ho demostren, que la revalorització del patrimoni natural i paisatgístic dóna uns beneficis més duradors que qualsevol infraestructura que es pugui construir i que degradi més el medi natural i el paisatge. El litoral tossenc és bell, ric en biodiversitat, amb un notable atractiu paisatgístic per aquell turisme que s’hauria d’acostar a la Costa Brava. I sobretot, a més, aquest paratge és prou escàs com per malmetre’l per un tipus d’urbanisme força estès en d’altres municipis, i de dubtosa rendibilitat.

Així mateix, l’organització ecologista considera sorprenent la proposta presentada, ja que contradiu tots els principis de la Carta de Tossa, signada l’any 1998 i revisada el 2006, on el municipi de Tossa es comprometia a assolir uns objectius encaminats a la preservació del territori i dels seus valors patrimonials, amb un model turístic que preservés el litoral.

En definitiva, l’ANG s’oposa a un projecte que impulsa un model d’urbanisme expansiu i de poca sensibilitat vers els valors naturals d’un paratge que presenta un notable interès, caracteritzat per la presència de penya-segats amb diverses espècies de flora adaptada a les dures condicions meteorològiques i edàfiques d’aquests ambients, i per tant, escasses també a nivell de Catalunya. L'entorn marí, també esdevé un dels més ben conservats de la Costa Brava amb presència d’una gran varietat de comunitats i espècies de flora i de fauna, marines i litorals, algunes d’elles rares i úniques a Catalunya.