Conèixer el passat per planificar millor el futur. Aquest és el principal objectiu de PaHisCa t (Paisatge històric de Catalunya), un projecte pilot sobre l'evolució històrica del paisatge que ha impulsat l'Observatori del Paisatge , amb la col·laboració del Departament d'Història de la Universitat de Lleida.

PaHisCat pretén entendre i difondre les traces del passat (camins, parcel·les, masos, canals…) que són visibles en paisatges de la Catalunya contemporània, així com donar pautes per al planejament territorial i sectorial. El projecte complementa els resultats dels catàlegs de paisatge en la seva dimensió històrica. En aquest sentit, de moment, s'ha treballat en quatre de les unitats definides als catàlegs: Conca de Poblet, Horta de Pinyana, Terraprims i Vall Cerdana.

El projecte vol contribuir a comprendre el paisatge com una realitat formada al llarg dels segles per les diverses generacions que hi han viscut. A més, vol aportar un instrument de gestió i ordenació del territori, així com obtenir una informació que permeti donar més valor al paisatge, com a realitat patrimonial, i que també es pugui aplicar a àmbits com el turístic o l'educatiu. La metodologia, inspirada en l'experiència anglosaxona, és una altra de les contribucions de PaHisCat per a projectes futurs de caracterització històrica del paisatge. 

Els paisatges actuals són el resultat de segles d'història. Les empremtes del passat que perviuen al territori no tan sols contribueixen a definir el caràcter d'un determinat paisatge i la seva identitat, sinó que també constitueixen elements bàsics per a pensar-ne el futur.

Caracterització històrica del paisatge

Els estudis de caracterització històrica del paisatge pretenen reconstruir el paisatge històric i mostrar com els canvis que s'hi han produït al llarg dels segles encara són presents en el paisatge actual. Aquesta mena d'estudis persegueixen alhora conèixer més bé el passat i esdevenir un instrument útil per als gestors i planificadors del territori, a més de ser una poderosa eina de sensibilització i educació en el paisatge i en la història.

Aquests estudis tenen una gran tradició a Anglaterra i a la resta de la Gran Bretanya; a més, la metodologia emprada amb èxit en aquests països s'ha aplicat recentment en alguns territoris mediterranis. Des de l'any 2000, els estudis de caracterització històrica del paisatge s'han adaptat i vinculat als principis del Conveni europeu del paisatge.

Principals referents europeus

L'origen dels estudis de caracterització històrica del paisatge es troba a Anglaterra, concretament a la península de Cornualla, l'any 1994. El programa governamental que desenvolupa aquest tipus d'estudis (en anglès, Historic Landscape Characterisation o HLC), promogut per l'agència English Heritage, preveu elaborar mapes que reflecteixin les característiques del paisatge històric d'un territori; identificar els buits i les mancances en les recerques històriques i arqueològiques fetes anteriorment; fer possible la participació de la gent que viu en el territori, i proveir d'informació els organismes responsables de la gestió i la planificació del territori. Un percentatge molt gran dels districtes anglesos ja disposen dels seus respectius estudis de caracterització històrica del paisatge, elaborats d'acord amb uns criteris bàsics similars.

Darrerament, a Anglaterra també s'ha començat a treballar en programes de caracterització històrica del paisatge costaner (en anglès, Historic Seascape Characterisation o HSC), on s'intenten comprendre mitjançant l'ús de mapes els processos culturals que han permès donar forma al paisatge actual de les costes i de les zones marines.

A Escòcia el projecte de caracterització del paisatge històric rep el nom d'Avaluació Històrica de l'Ús del Territori (en anglès, Historic Landuse Assessment o HLA). És un projecte impulsat conjuntament entre les entitats Historic Scotland i Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Scotland (RCAHMS). En el cas escocès, el projecte HLA es fonamenta en mapes sobre l'origen històric dels diferents usos del sòl, segons el període, les formes i les funcions. En el moment actual s'ha cartografiat més del 65% del país.

L'any 1998 van començar a preparar-se a Gal·les estudis del caràcter del paisatge històric de 58 zones establertes en el Registre de Paisatges d'Interès Històric de Gal·les impulsats pels organismes governamentals Cadw i Countryside Council for Wales. El mateix Cadw també promou estudis del caràcter del paisatge històric urbà.

A Irlanda de moment s'han fet estudis de caracterització històrica del paisatge, a partir de la metodologia anglesa, en alguns comtats de l'illa: Offaly, Westmeath o Laois, i també a Limerick, Roscommon, Louth, Kerry i Fingal, promoguts pel Heritage Council.

A Holanda el Ministeri de Cultura desenvolupa des de fa bastants anys programes amb el nom de Biografia del Paisatge, que aporten una visió integrada de l'evolució dels paisatges culturals dels Països Baixos, tant des de les dinàmiques naturals com des de les humanes, així com informació molt útil per als planificadors i gestors del territori a totes les escales, des de l'estatal a la local..

La Universitat de Newcastle i la Universitat d'Edimburg han aplicat la metodologia de caracterització històrica del paisatge per intentar interpretar com i quan es van crear diferents paisatges de dos territoris situats a l'illa de Naxos, a Grècia, i a la rodalia de Silivri, a Tràcia, Turquia, respectivament.

L'estudi de la història del paisatge a Catalunya

Alguns dels grups que estudien el territori des d'una perspectiva històrica a Catalunya són:

• Centre d'Estudis Antoni de Capmany d'Economia i Història Econòmica.
• Centre de Recerca d'Història Rural.
• Grup d'Estudis del Paisatge Històric (Departament d'Història de la Universitat de Lleida).
• Grup de Recerca Arqueologia i Prehistòria (Institut d'Història de la UdG).
• Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge.
• Institut Català d'Arqueologia Clàssica.