Un moment de la presentació del text de la moció que Aigua és Vida vol que votin els ajuntaments.

La plataforma Aigua és Vida , formada per entitats de la societat civil ecologistes, sindicals, veïnals i de solidaritat, ha presentat aquest dilluns 5 de març una moció als ajuntaments abastits per l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATL) perquè n'evitin la  privatització, amb els greus impactes sobre les persones i el medi que això tindria.

En l'acte de presentació, que s'ha celebrat a la Sala d'Actes de Comissions Obreres, hi han intervingut Antoni Sala, ex-gerent d’ATL; Mercedes Vidal, de la vocalia de medi ambient de la FAVB; Enric Tello, cap del Departament d’Història de l’Economia a la UB i president d’Ecologistes en Acció de Catalunya; Rubén Tello, del comitè d’empresa d’ATL, i, Eloi Badia, portaveu d’Aigua és Vida.

Badia ha explicat que als últims dies han mantingut contactes i reunions amb diversos partits polítics, motiu pel qual confia que la moció prosperi durant els pròxims mesos a diverses localitats proveïdes per l'ATL, que sumen uns 4,9 milions d'habitants.

Vendran Aigües Ter-Llobregat per 700 M€?

La Generalitat estudia la venda de la gestió d'aquesta empresa pública, externalitzant així alguns serveis, per un preu que podria rondar els 700 milions d'euros, segons Aigua és Vida, que assegura a més que en els últims mesos els possibles compradors s'han reduït a només un i, per tant, existeix el risc afegit de "malvendre" part de la infraestructura d'aquesta companyia.

Badia ha reconegut que la moció plantejada "no és vinculant", però ha confiat que el posicionament contrari de diversos municipis ajudin a paralitzar-ne la venda, ja que defensa que existeixen alternatives.

L'escrit critica que l'externalització de la gestió que fins ara realitza ATL "encarirà el cost de l'aigua" entre 30 i 50 milions d'euros, la qual cosa podria triplicar-ne la tarifa i afectar negativament les finances municipals.

El que va ser gerent d’ATL entre 2004 i 2007, Antoni Sala, ha remarcat que la decisió de privatitzar ATL “és eminentment política” i que és un tema que ha estat sempre “sobre la taula i s’ha esperat el moment oportú”. També ha denunciat que “els ajuntaments han pagat un 50% del cost de la connexió a l’empresa i ara ni tant sols se’ls consulta”.

Per la seva banda, Enric Tello, cap del Departament d’Història d’Economia de la UB i president d’Ecologistes en Acció Catalunya, ha situat el debat de la municipalització Vs privatització en una lluita “històrica que porta dècades de tensions”, a l’hora que “la privatització comporta el fenomen conegut de captació del regulador per part del regulat”.
Mercedes Vidal, vocal de Medi Ambient de la junta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, ha deixat clar “que els veïns i veïnes no acceptaran la privatització d’un altre servei públic”, i que “una gestió privada implica una pèrdua de democràcia”.

Finalment, Rubén Tello, del comitè d’empresa d’ATL, a més de mostrar el “profund desacord dels treballadors amb el procés de privatització”, ha deixat clar que “les condicions laborals tenen tots els números d’empitjorar si es privatitza l’empresa”.

Aquesta setmana la plataforma Aigua és Vida presentarà a tots els consistoris abastits per ATL la moció i en reportarà contínuament els resultats a través del seu web.

La plataforma, que engloba entitats de la societat civil, sindicals, veïnals, ecologistes i solidàries, afegeix també que l'ATL disposa d'instal·lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d'euros, pagades pels ciutadans i Fons de Cohesió europeus, motiu pel qual la seva venda suposaria la venda del "patrimoni comú" dels ciutadans.

Així mateix, Aigua és Vida assegura que l'ATL és una empresa econòmicament viable, que subministra anualment uns 229 hectòmetres cúbics amb un rendiment del 95%, i que per tant no existeix "cap justificació" tècnica, econòmica, social o ambiental per a emprendre la reforma.

ATL és una empresa pública que actualment abasteix a més d’un centenar de municipis de 8 comarques, comportant un servei a més de 4,9 milions de persones. La seva funció és garantir el servei d’abastament d’aigua en alta, és a dir, des de la captació dels rius o pous fins al dipòsit municipal.

La privatització d’ATL comportaria la negació de l’abastament d’aigua com un servei públic bàsic i dret humà, dret reconegut a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2010. En segon lloc, una important pujada de tarifa: no només haurem de fer front al deute intencionat que arrossega l’empresa sinó que a més a més pagarem el benefici del gestor privat (l’augment de tarifa previst pels consistoris està entre el 150 i el 300%). A més a més l’externalització de la gestió pot suposar un abús de mercat si la gestió en alta està en les mateixes mans que la gestió en baixa, contradient les lleis estatals i europees de defensa de la competència.

A tots aquests despropòsits cal afegir-hi la manca de transparència i democràcia que suposa la manera com s’està duent a terme el proces de privatització, amb un govern de la Generalitat que no ha consultat els municipis afectats per les seves decisions.

L'aigua no és una mercaderia

Precisament, aquest passat 2 de març Ecologistes en Acció i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) van presentar a Madrid i Barcelona la publicació " El agua, como la vida, no es una mercancía. Propuestas de implementación del derecho humano al agua y al saneamiento, y luchas contra la privatización ".

En el marc del VI Fòrum Alternatiu de l'Aigua (FAME) que se celebrarà durant aquest mes a Marsella sota la consigna "És temps de solucions!", Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció han fet una publicació que recull les denúncies de les plataformes, xarxes i organitzacions participants en aquest i les materialitza en dues propostes de llei.

En aquest context pren importància la publicació presentada perquè hi participen lluites com:

• La de la Plataforma contra la privatització del Canal d'Isabel II i el 15M contra l'entrada de companyies privades en l'empresa pública que gestiona l'aigua a Madrid.
• La de la Plataforma Aigua és Vida, a Catalunya, els objectius de la qual se centren en contrarestar la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATL) i el desmantellament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), així com el denunciar la inexistència del contracte d'Aigües de Barcelona (AGBAR) amb l'Ajuntament de Barcelona.