La mel de les abelles no es pot exportar a Europa per culpa dels conreus transgènics. Foto: Arxiu

La mel de l'Estat espanyol és en quarantena. I els apicultors romanen en estat alerta. És el que afirma Le Monde, però que ha passat desapercebut a casa nostra. Des que el setembre de 2011 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va pronunciar contra la comercialització de la mel amb traces d'organismes genèticament modificats (OGM), l'exportació de la mel produïda a l'Estat espanyol està "pràcticament paralitzada", tal com afirma José Luis González, portaveu dels apicultors de la Coordinadora d'agricultors i ramaders (COAG). I els apicultors es troben ara amb "la meitat de l'estoc de la temporada 2011 sense col·locar".

Espanya és alhora el principal productor europeu de mel, amb gairebé 2,5 milions de ruscs que produeixen unes 30.000 tones de mel a l'any, i l'únic productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea. Un mal negoci, ja que les abelles no reconeixen fronteres i "difícilment es pot aturar el vent amb una esparra", com li agrada insistir a Luis Ferreidim, responsable de la campanya sobre els transgènics a l'agirucltura de Greenpeace Espanya. És impossible controlar el lloc on libaran les abelles i, per tant, és impossible garantir que el pol·len no serà portador d'OGM.

"El 2011, la superfície de blat de moro MON810 va augmentar un 27% i representa 97.300 hectàrees, és a dir una quarta part de blat de moro que es cultiva a l'Estat espanyol", afirma Ferreidim. Catalunya té més del 40% dels camps experimentals d'OGM que encara no han estat autoritzats.

Tot i que els agricultors tracten de controlar el camí de llurs seus abelles, s'enfronten a un problema addicional. "El govern no ha complert el seu compromís de cartografiar amb precisió els camps de cultius transgènics, denuncia González. "Ni tan sols sabem si els nostres veïns produeixen OGM."

"El paper de la pol·linització"

Allunyar els ruscos dels camps contaminats podria ser una solució, encara que a priori els apicultors es mostren reticents a traslladar-se. "Això equivaldria a cedir davant dels OGM, ja que nosaltres no som culpables, sinó víctimes de la contaminació. I a més a més es posaria en qüestió el paper fonamental de la pol·linització del medi natural i seria perjudicial per als agricultors que no conreen OGM", sosté el responsable de la COAG.

L'únic punt positiu és que les principals zones productores de blat de moro transgènic no es corresponen amb les grans àrees de l'apicultura. Si l'Aragó conrea 41.000 hectàrees de blat de moro i 30 000 Catalunya, a Andalusia, primera regió apícola, "només" n'hi ha 5.000 hectàrees. Extremadura, la segona regió de producció de mel, posseeix 10.000 hectàrees de conreus transgènics.

Fins que la Unió Europea i el Govern espanyol no ho resolguin, els apicultors continuen la comercialització a l'Estat espanyol sense obstacles, però exigeiexen que l'empresa nord-americana Monsanto assumeixi les conseqüències de la paralització de les exportacions.

"Alguns apicultors han decidit pagar els costos de les anàlisis que certifiquen la puresa de la mel per a l'exportació, quan l'Administració o, més ben dit, Monsanto és qui hauria de pagar", assenyala González, que és apicultor a Extremadura. Més enllà de les indemnitzacions esperades, els apicultors desitgen sobretot que Espanya, que sempre ha estat favorable als transgènics, en reconsideri la seva postura.

S'han de reunir en breu amb el nou ministre d'Agricultura. també a càrrec del medi ambient, Miguel Ángel Arias Cañete, però tenen poques esperances. Arias Cañete és conegut per la seva postura a favor de l'ús de la biotecnologia en l'agricultura quan era ministre d'Agricultura durant el govern de José María Aznar, entre 2000 i 2004.

Una situació semblant s'està vivint a Mèxic després que s'autoritzés la massiva plantació de seoja transgènica, tal com revela Greenpeace Mèxic .