Serà el CO₂ la nova moneda de canvi del futur? El medi ambient està en boca de tots, ja sigui de manera objectiva, oportunista o interessada. Però el que és una realitat és que se’n parla i molt. El motiu és clar, el canvi climàtic. Es pot discutir si les previsions seran d’un grau amunt o avall, però el que ara ja no es discuteix és que estem experimentant amb la capacitat d’escalfament de la terra, i el resultat encara que incert no és molt alentidor.

Un article de Jordi Pujol Parals, soci i gerent de LowCO₂ Project.

Verema en ple Alt Pirineu Foto: ACN

L’efecte hivernacle és indispensable per mantenir les condicions idònies de vida a la terra. Els raigs de sol que arriben, reboten amb l’atmosfera i això provoca un augment necessari de la temperatura per permetre l’existència de vida. Si no fos així, faria tant fred que no hi hauria vida tal i com la coneixem actualment. Òbviament, el cas invers és l’excés d’efecte hivernacle i l’excés d’emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle) que provoquen un augment de rebots fent que el percentatge de radiació solar que es queda a la terra sigui superior al necessari i en conseqüència es produeix un reescalfament de la terra.

L’acció humana representa de l’ordre d’un 15% de les emissions de GEH, tenint els oceans com a grans emissors. Però aquest percentatge humà és el que està provocant el desequilibri en els ecosistemes, arribant a unes concentracions de CO2 mai vistes, ni en les èpoques de les glaciacions. Tot això ens porta a unes projeccions d’augment de les temperatures entre 2 i 5ºC per l’any 2020, provocant un desglaçament accelerat dels pols, la desaparició de les barreres coral·lines, l’augment dels fenòmens meteorològics extrems, i canvis climàtics i estacionals.

Un exemple de desplaçament climàtic es comença a donar al sud d’Anglaterra on s’estan començant a plantar les primeres vinyes, fet mai vist fins ara.

Però què contamina i com es controla?

Aproximadament el 30% de les emissions provenen de la generació d’electricitat, el transport representa un 12%, la industria un 5%, l’agricultura un 14%, l’ús del sòl un 12%, els residus un 3%, i altres fonts d’energia representen la resta.

Europa s’ha posicionat com l’impulsor i promotor d’aquestes polítiques de mitigació i ha establert unes directives on separa en dos grups els diferents sectors emissors. Per una banda tenim els emissors directes , regulats per els drets d’emissió i representen un 50% del total (sectors energètics, paperers, hidrocarburs, cimenters,...), i per l’altra tenim el que s’anomena emissions difuses que amb les que hi entrarien la resta d’emissors (Transport, residencial, agrari, residus,...).

La Unió Europea té la clara intenció d’anar acotant les emissions difuses per anar-les controlant i posant-hi límits (veure per exemple les regulacions del transport aeri dins la zona de la unió europea).

Actualment, les empreses que no entrin dins els drets d’emissió, aquestes poden activar polítiques de mitigació i entrar dins els acords voluntaris de reducció d’emissió.
A Catalunya, com a pionera en l’estat disposa de l’Oficina del Canvi Climàtic (OCCC) i el programa d’acords voluntaris, per incentivar a les empreses a reduir les emissions de forma voluntària.

Tota voluntarietat i necessitat passa a ser obligatorietat en un futur no gaire llunyà. I totes les empreses que s’avancin i es posicionin amb polítiques de sostenibilitat i mediambientals, a part d’una avantatge competitiva tant de marca com d’empresa, seran les impulsores del canvi quan ja no hi hagi alternativa i tothom s’hi hagi d’involucrar.

El nostre veí francès va aprovar l’any passat la llei Grenelle per a la mitigació i control de les emissions, on estableix la necessitat d’etiquetatge de la petjada de carboni de tots els productes venuts a França.
 
 
Però, què és exactament la petjada de carboni d’un producte?

La petjada de carboni és una manera de quantificar l’impacte d’una activitat, un producte o una acció humana referida a les emissions de GEH. En el cas de la petjada de carboni d’un producte, el que s’analitza és l’impacte durant tot el cicle de vida.

Partint del fet de que tota activitat humana deixa el seu rastre, té gran importància poder mesurar i quantificar aquesta petjada per saber quin impacte tenen les activitats dutes a terme i poder prendre mesures efectives per a reduir-ho.

L’anàlisi és tant ampli i amb tant impacte, que s’obté una eina molt potent tant a nivell intern com a nivell extern, es disposa de tota la informació del cicle de vida del producte, des de que neix fins que mort. Passant per tots els processos, proveïdors, transport, consum, reposició, etc.

I en el món del vi, què hi ha?

Dins dels sectors d’emissions difoses, es troba el del vi. A diferència d’altres, el sector vinícola i vitivinícola és actualment un dels sectors que més s’ha mobilitzat respecte al canvi climàtic, i s’han posicionat com a promotors i capdavanters en el càlcul de la petjada de carboni.

Establir un estàndard de càlcul, de procediments i un recull de les millors pràctiques són a grans trets el que persegueixen organitzacions com la OIV (organització internacional de la vinya i el vi), i la “Wineries for Climate Protection” (iniciativa internacional que neix a Catalunya el passat 2011).

La petjada de carboni d’una ampolla de vi, passa per l’anàlisi de tots els processos en els que forma part la producció, transformació, distribució, consum i reposició del vi i els seus envasos.

Una vegada analitzats, es concreten les emissions associades a cada procés de forma global i de forma específica per tenir totes les fonts i les magnituds d’aquestes ven identificades i quantificades.

El resultat que s’obté és la petjada de carboni de l’ampolla de vi en quilograms de CO ₂ per  unitat analitzada, en aquest cas seria l’ampolla de vi.

De tots els processos, n’hi ha que prenen més protagonisme per el seu gran pes específic. A grans trets, es podria dir que els processos o productes amb major pes serien:
Les ampolles de vidre (representen aprox. un 70% del total), el transport associat en els diferents processos, les fonts d’energia tals com l’electricitat i els combustibles, les fuites puntuals de gasos refrigerants, la gestió de residus i les emissions derivades del fertilitzants utilitzats al camp.  

Cada cas i cada activitat es tractada per separat, fet que fa que les comparacions tinguin sentit si es realitzen amb un mateix, i així any per any poder anar veient les millores i avanços per minimitzar la petjada de carboni.

Amb la identificació de les fonts i la quantificació d’aquestes, es passa al següent pas on es plantegen accions de mitigació i millora, optimització de recursos i millora de l’eficiència. Tota reducció de consums i d’emissions, comporta una reducció de costos econòmics associats.

El càlcul de la petjada de carboni permet a les empreses posicionar-se millor en el mercat alhora que obtenir una imatge més sostenible, més competitiva, i amb una estratègia diferenciadora de la resta d’empreses.

I qui ho ha fet fins ara?

Tot aquest nou corrent ha fet que empreses com Torras calculés les seves emissions durant l’any 2011 i fos declarada empresa verda de l’any dins del sector. O un altre exemple seria el dels caves Codorniu, que en el 2011 va verificar la petjada de carboni del seu cava Anna de Codorniu per part de Carbon Trust mitjançant la PAS 2050, fet que va fer que fos el primer Cava a verificar la petjada de carboni a nivell mundial. A nivell internacional, Mobius, el vi de Nova Zelanda va ser el primer en verificar el vi negre. I a nivell nacional, el Verdejo Eminia del celler Matarromera va ser el primer en verificar-se.
Actualment molts cellers entre ells la Vinyeta (D.O. Empordà) estan en procés de verificació tant de producte com d’organització, com a necessitat, com a reclam i/o com aposta de futur.

En aquest punt és on empreses consultores mediambientals i energètiques com LOWCO2 project, donen solucions a les necessitats del client. Acompanyant i facilitant aquesta aposta de futur per a un benefici comú.

Però quant CO ₂ representa una copa de vi?

I tornant a la pregunta inicial sobre quant CO ₂ representa una copa de vi, la resposta no és directe ja que depèn del grau de conscienciació del productor del vi, de l’ampolla, i de la meva elecció alhora d’escollir el vi, fet que farà que sigui major o menor la quantitat emesa de CO ₂ .

Per tant, l’indicador econòmic del preu d’una ampolla ja no es l’únic paràmetre a tenir en compte si no també la petjada de carboni que s’erigeix com l’indicador que defineix les bones pràctiques i bones accions cap al medi ambient del productes de proximitat que tenen també com a objectiu ser respectuosos amb el seu entorn.