En el marc de la reunió de treball de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània celebrada aquest dilluns al migdia al Palau de la Generalitat, el president de la Generalitat ha anunciat que demanarà al govern espanyol el transvasament del riu Roine cap a Catalunya, una possibilitat que Nació Digital ja va avançar. Conscient que aquest desviament d’aigua ha estat un tema que històricament ha trobat la negativa tant dels governs del PP com del PSOE, Mas creu que aquest cop està justificat ja que el govern de Mariano Rajoy no té masses opcions, “per tal de garantir els recursos hídrics a llarg termini”, afegeix el president.

El projecte de transvasament que Mas ha exposat, té el suport Christian Bourquin, president de la regió del Llenguadoc-Rosselló que ha declarat que la idea ja s’ha debatut públicament a França i que no suposaria cap problema greu ja que la infraestructura existent esta prou capacitada per fer front a aquesta alteració del cabal del riu.

El projecte de transvasament del Roine a Barcelona es promogut des del 1995 per la Companya francesa BRL (Aménagement du Bas-Rhône et du Languedoc), la qual ha btingut del govern francès una concessio fins el 2056 sobre les aigües del Roine. Aquest projecte preveu la construccio d'un aqüeducte subterrani de 330 km que porteria 15 m3/s (1.300.000 m3/dia) d'aigües d'Arles (França) a Barcelona.

Un riu nuclearitzat

Tanmateix, el Roine és un dels rius més "tòxics" del món. Segons un estudi del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN) —vegeu-ho més avall—, a la conca del Roine hi ha  disset centrals nuclears, cinc fàbriques de combustible nuclear –una de les quals, però, ja és tancada–, tres plantes d’enriquiment d’urani, sis unitats de conversió d’urani i quatre plantes de fabricació d’hexafluorur d’urani. A més, a Llenguadoc-Rosselló, hi ha dotze centres més diferents que fan diverses activitats dins del cicle nuclear.

Arrel, precisament de l'accident que va ocórrer a aa central nuclear francesa de Tricastin, a la Provença, el 7 de juliol passat —en què hi va haver una fuita de 30 metres cúbics d’efluents radioactius—, que la va obligar a aturar la seva activitat i que va afectar els aqüífers de la conca del riu, diversos alguns col·lectius ja van advertir de la contaminació del Roine per reiterar la seva oposició a qualsecol transvasament.

La fuita va suposar l’emissió de 12 grams d’urani per litre. Després de la corresponent inspecció, les autoritats franceses van ordenar el tancament de la secció que va tenir l’accident i van traslladar a la Fiscalia l’informe elaborat per obrir un procediment judicial. L’urani abocat es va detectar en diversos rius, especialment Lla Gaffière i Auzon, tots dos de la conca del Roine. Els dos afluents del Roine van quedar contaminats i no aptes per a captacions d’aigua, ni per a usos agrícoles ni per al subministrament general. Les autoritats franceses també van prohibir les activitats lligades als cursos fluvials, com les esportives, la pesca o la navegació.

Instal·lacions nuclears a la Vall del Roine

A la regió de Rhone-Alpes

Centrals nuclears

--- Bugey, Loyettes (Ain), a la riba del Roine (a l'Est de Lyon):
1 reactor UNGG: Bugey-1, 540 MWe, 1972, aturat des de 1994
4 reactors PWR: Bugey-2-3, 1978, 910 MWe; Bugey-4-5, 1979, 880 MW
--- Cruas-Meysse, entre Cruas i Meysse (Ardeche), a la riba del Roine
(al N de Montelimar):
4 reactors PWR de 915 MWe, 1983, 1984, 1984 i 1984
--- Saint-Alban-Saint-Maurice, entre Saint-Alban du Rhöne i Saint-Maurice-l'Exil (Isère), a la riba del Roine (al Sud de Lyon):
2 reactors PWR de 1335 MWe, 1985 i 1986
--- Superphénix, a Creys-Malville (Isère), (a l'est de Lyon i a l'oest de Ginebra)
1 reactor de neutrons ràpids de 1200 MWe, 1985, aturat des de 1998
--- Tricastin, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme)
4 reactors PWR de 910 MWe, 1980, 1980, 2980 i 1981

Fàbriques de combustible nuclear

--- Fàbrica CERCA, Romans-sur-Isère (Drôme), a la riba de l'Isère (NE de Valence): Combustible nuclear per a reactors de recerca, 1962, Framatome i Cogema
--- Fàbrica FBFC, Romans-sur-Isère (Drôme), a la riba de l'Isère (NE de Valence): Combustible nuclear per a reactors PWR, Societat Franco-Belga de fabricació de combustible, 1977, Framatome i Cogema
--- Fàbrica Veurey-Voroize (Isère), a la riba de l'Isère (NO de Grenoble): Combustible nuclear i pastilles de combustible, SICN - Societat Industrial de Combustible Nuclear (filal al 100% de Cogema)
--- Fàbrica FBFC, Tricastin/Pierrelatte, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme):
--- Fàbrica de combustible nuclear, Societat Franco-Belga de fabricació de combustible des de 1984, aturada des de 1997

Enriquiment d'urani

--- CEN Valrho, Pierrelatte: laboratoris i plantes pilot d'enriquiment, des de 1960
--- Tricastin/Pierrelatte, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme):
Fàbrica militar d'enriquiment, 1964, aturada des de 1996
--- EURODIF
Fàbrica George Besse, fàbrica 'civil' d'enriquiment d'urani, des de 1979

Unitats de conversió d'urani de COGEMA

--- Tricastin/Pierrelatte, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme):
URE - Unitat de recuperació i elaboració de lingots d'urani, 1966
TU2: transformació de nitrat d'uranil en UO2 per a combustible i en U3O8
TU3: transformació de UF6 en UF4, aturada des de 1991
Fàbrica W: transformació de UF6 empobrit en U3O8
Parc d'emmagatzament P19: per la fàbrica W
TU5: transformació de nitrat d'uranil en U3O8 per emmagatzament i en UF4 per a combustible
TE: taller de 'transferència-mostreig' de hexafluorur d'urani

COMURHEX: producció d'hexafluorur d'urani

--- Fàbrica per a la conversió de UF4 en UF6:
--- ICPE: conversió de UF4 en UF6, des de 1962
--- Tractament de l'urani procedent de fàbriques de retractament:
transformació de nitrat d'uranil en UF4 i tot segui en en UF6, des de 1976
--- Fàbrica per a la conversió de UF6 en UF4, des de 1968

A la regió de Llegüadoc-Rossellò

- Marcoule, Chusclan i Codolet (Gard), a la riba de Roine :

--- Instal·lacions del CEA :

APM - Tallers Pilot de Marcoule: retractament del combustible nuclear gastat i producció de plutoni, 1962, aturats des de finals de 1997
ATALANTE - Taller Alpha i Laboratori per als Anàlisis de Transurànids i Estudis de Retractament, 1992
G1: reactor de grafit-gas per a la producció de plutoni militar, 48 MWt, 1956-1968
Phénix: reactor de neutrons ràpids per a la producció de plutoni, 563 MWt, 1973
IE: plantes de desenvolupament del tractament de residus nuclears

--- Instal·lacions de COGEMA :

G2 i G3: reactors de grafit-gas per a la producció de plutoni militar, 260 MWt, 1958-1980 i 1984
UP1- Fàbrica d'extracció de Plutoni de Marcoule: fàbrica de retractament de combustible gastat de reactors de U-nat-grafit-gas, 1958-1997
Célestin 1 i Célestin 2: reactors per a la producció de triti, plutoni i
altres isòtops radioactius, 200 MWt cadascun, 1967 i 1968. La producció de plutoni es va aturar el 1991, però la de triti continua.
ATM - Taller d'extracció de triti
Tractament de residus líquids:
AVM - Taller de vitrificació de Marcoule
STEL - Planta de tractament dels efluents líquids
Tractament de residus sòlids:
CDS, ADM i ADL
Residus emmagatzemats
RCD - Recuperació i acondicionament de residus: EIP. ERBF i ERFS
ATENA - Taller de tractament i emmagatzament del sodi actiu