Amb ocasió de la publicació de l'Esborrany Zero, document base de la Conferència de la Terra les Nacions Unides Rio+20 que se celebrarà el proper mes de juny a Brasil, Ecologistes en Acció considera que el text no enfronta els enormes desafiaments del planteja i suposa un greu retrocés fins i tot en relació als avanços de la Cimera celebrada ara fa 20 anys.

Ecologistes en Acció qualifica el text com un gran oximoron, ja que intenta conjugar el creixement econòmic amb la lluita contra la pobresa i la degradació ambiental. Es mantenen invariables les mateixes tesis del model econòmic actual de les últimes dècades, obviant que el creixement es produeix sobre la base de la generació de desigualtats i de la devastació de la natura.

L'eina bàsica que es planteja en l'esborrany per aconseguir aquest creixement és la mal anomenada "economia verda". I, en vista de l'anterior, sembla clar que quan l'esborrany parla d'economia verda parla, bàsicament, de continuar com fins ara aprofundint en la liberalització i la privatització, i no d'un imprescindible canvi de model econòmic.

Aquesta mateixa idea es mostra quan assenyala com a actors principals per aconseguir aquesta economia verda les corporacions multinacionals. Però, com és possible que entitats que han de maximitzar els seus beneficis tots els anys per a "ser competitives" puguin, al mateix temps, pilotar un canvi de model que pugui fugir de l'addicció al benefici que genera la necessitat imperiosa de créixer de forma continuada? De fet, nombrosos informes han denunciat la vulneració sistemàtica de drets humans per part de les multinacionals. La concentració del poder econòmic i polític del sector privat per la desregulació de les legislacions estatals i la inexistència de normes obligatòries per a les empreses en el dret internacional estan a la base de l'actual crisi.

Uns altres dels agents del "canvi" indicats són el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç. Ecologistes en Acció denuncia que, a hores d'ara, és impossible plantejar que aquests organismes, que han estat claus en el desenvolupament de l'economia globalitzada, puguin servir per fer el gir copernicà que es necessita.

El document afirma que "l'economia verda no és un conjunt rígid de normes, sinó més aviat un marc de presa de decisions". Igualment assenyala que "l'economia verda no ha de conduir a la creació de noves barreres comercials". És a dir, que de Rio +20 no en sortiran acords vinculants i d'obligat compliment, sinó un paper mullat de bones intencions que, a més, reafirmin que l'economia verda és l'economia capitalista del desastre globalitzat, però decorada de verd.

Per si en quedava cap dubte, l'economia verda que defineix Nacions Unides es basa en "instruments del mercat", "associacions entre el sector públic i privat", "investigacions sobre el capital natural mitjançant incentius i polítiques adequades". És a dir, espoliar la natura amb nous nínxols de mercat com l'economia de la biomassa, la privatització de la biodiversitat o el controvertit programa de REDD+ (reducció d'emissions per desforestació i degradació de boscos), que amenaça la supervivència dels pobles indígenes i comunitats que depenen dels boscos, que està produint violacions als drets humans i podria comportar l'expulsió massiva de llurs terres.

Una mostra més que no hi ha cap voluntat de canviar l'addicció al creixement és que s'afirma que els assoliments que s'han aconseguit han estat gràcies al "dinamisme econòmic" i que el que no s'ha aconseguit ha estat per les crisis financeres, les energies volàtils i els preus dels aliments, quan justament les polítiques de lliure comerç han causat la desregulació del sistema financer cobdiciós i especulatiu que al mateix temps ha provocat la crisi financera i alimentària.

Ecologistes en Acció es pregunta a quins assoliments es refereix l'esborrany: a no haver reduït, ni per efecte de la crisi, el creixement d'emissions de gasos d'efecte hivernacle?; a que més del 80% del consum energètic mundial es continuï abastint de combustibles fòssils i haguem arribat al cim del petroli?; o a que les diferències entre els qui més i menys tenen al món s'han ampliat? Probablement es refereixi al fet que el nombre d'automòbils al món creix de forma robusta, o al fet que consideri com un èxit la Cimera de Durban sobre el canvi climàtic, una cimera que el que va acordar de fet és que la temperatura global pujarà per sobre del límit de seguretat dels 2 ºC.

L'organització ecologista vol recordar que prèviament a les crisis financeres i als alts preus dels aliments, els indicadors mundials ja anaven malament, sobretot els ambientals. No és la crisi la que genera aquest món desigual i "ecocida", és el propi funcionament del model urbà-agro-industrial capitalista.

D'aquesta manera, quan l'esborrany fa una crida al "consum i la producció sostenibles" planteja un altre oximoron, ja que no és possible fer sostenible la producció i el consum en un entorn de creixement. La sostenibilitat és redistribuir a nivell planetari els nivells de consum, a partir d'una reducció dràstica en regions com la UE o EUA.

En tot cas l'Esborrany Zero té alguns tímids elements positius. Per exemple, reafirma acords com "el principi de responsabilitats comunes però diferenciades", que van ser eliminats del catastròfic acord climàtic de Durban, i el "dret sobirà sobre els recursos naturals". També promou l'eliminació progressiva de les subvencions que tinguin efectes considerablement negatius sobre el medi ambient.

En resum, el text de partida torna a reconèixer la gravetat de problemes com l'escalfament global i la pèrdua de biodiversitat, però de res no serveix diagnosticar els problemes si les solucions que es pretenen aplicar són llurs causes, amb elements de voluntarisme i no amb mesures d'obligat compliment.