Un estudi desenvolupat per personal investigador de la Universitat d’Arkansas i la Universitat de Colorado Boulder, ambdues als Estats Units, indica que els primers homínids tenien una dieta més variada del que s’havia pensat fins ara. Aquest estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi microscòpica del desgast de l’esmalt i del contingut en isòtops de carboni de les dents de diversos fòssils dels primers avantpassats humans.

Tradicionalment, en els treballs que es duien a terme per conèixer l’alimentació dels primers homínids, tenia molta rellevància l’estudi de la grandària de les dents, la morfologia del crani i les mandíbules, així com els estris de pedra que es trobaven als jaciments arqueològics. Però aquest tipus d’investigacions només permetien predir els aliments per als quals aquestes espècies estaven adaptades per menjar, però no del que realment s’alimentaven.

Ara, una recerca innovadora feta a partir d’un estudi microscòpic del desgast dental i del contingut d’isòtops estables de carboni de les dents aporta dades noves que revelen una diversitat i complexitat inesperada en la dieta dels primers homínids. L’anàlisi microscòpica de les dents dels fòssils va permetre identificar la duresa dels aliments dels quals es nodrien aquests homínids dies o, fins i tot, setmanes abans de la seva mort. D’altra banda, la medició dels isòtops estables de carboni present a l’esmalt va permetre identificar la composició química d’aquests aliments.

Un dels casos més rellevants d’aquesta investigació ha estat el del Paranthropus boisei, una espècie d’homínid que va viure a l’est d’Àfrica, del qual es pensava, a causa de les seves grans mandíbules, que tenia una dieta basada en vegetals durs, arrels i llavors. L’estudi revela, però, que el tipus d’alimentació d’aquesta espècie era molt més tou, l’anomenat tipus fotosintètic C4, basat en herbes i joncs.

Una altra conclusió sorprenent d’aquesta recerca han estat les grans diferències trobades en les dietes dels homínids del sud d’Àfrica respecte als de l’est, cosa que no s’esperava a causa de la gran similitud anatòmica de gran fortalesa que tots ells compartien. Segons els autors de l’estudi, aquest fet demostraria com les diferències geogràfiques i, per tant, de l'entorn van ser un factor cabdal per tal que els primers homínids tinguessin una alimentació tan diversa.