El tancament acaba amb 40 anys de contaminació i tenir "l'honor" d'haver estat jutjada per delicte ecològic.. Foto: ACN

La central tèrmica de Cercs (Berguedà) tanca aquest dissabte després de 40 anys d'activitat contaminadora perquè se li ha acabat la vida útil. La planta s'inclou dins el Pla estatal de reducció d'emissions que estableix un funcionament màxim de 20.000 hores que han finalitzat any. El tancament deixa sense feina 46 persones i uns vuitanta més que indirectament treballaven per a la central a través d'empreses subcontractades. D'altra banda, l'alcalde de Cercs, Ferran Civil, ha assegurat a l'ACN que el desmantellament de la tèrmica suposarà una minva d'ingressos pel consistori "molt important" ja que, anualment, recapta 180.000 euros en concepte d'impostos. L'Ajuntament i E.ON estudien reconvertir la planta en una central de biomassa.

Alternativa Verda, en exercici de l'Acció Penal Popular per suposat delicte ecològic, va interposar el setembre de 1984 una querella contra els causants dels danys als ecosistemes per la "deposició seca" i la "pluja àcida" degudes a les emanacions de SO ₂ procedents de la central de Cercs. El doctor Josep Puig va publicar un llibre sobre el cas: El delicte ecològic de la Central Tèrmica de Cercs (Josep Puig, Alternativa Verda, 1989).

També, Ecologistes en Acció va emetre un informe l'abril de 2005, en què demanava el tancament o reconversió de la central, que podria "ser l’inici d’un procés de canvi de l’economia industrial del Berguedà cap a un model sostenible".

Tanmateix, el que per als ecologistes avui és motiu de celebració, per a d'altres sembla que és el pitjor que els podia passar. "El tancament de la central tèrmica de Cercs és un dels pitjors episodis que ha viscut mai el municipi", ha assegurat l'alcalde de Cercs, Ferran Civil, qui ha afegit que malgrat que ja se sabia des de feia temps, "la notícia no deixa de colpir el poble".

La central tèrmica, amb una potència de 160 MW, deixarà d'estar operativa aquest dissabte. La seva activitat s'ha vist condicionada per la legislació mediambiental vigent, que estableix per a la central berguedana un funcionament màxim de 20.000 hores, entre el 2000 i el 2015, que s'han complert enguany.

El tancament deixa sense feina 46 treballadors i una vuitantena més que col·laboraven indirectament per a la central. E.ON està negociant el futur dels 46 operaris però ha mantingut un hermetisme absolut sobre aquest procés. Tanmateix, alguns treballadors han explicat a l'ACN que la major part d'ells es prejubilaran i aquells que per la seva edat no s'hi puguin acollir, se'ls ha ofert traslladar-se a altres centres que la companyia té a l'Estat.

Central de biomassa

L'alcalde de Cercs ha assegurat que s'està estudiant la possibilitat de reconvertir la tèrmica en una central de biomassa. De moment, Civil ha explicat que el consistori encara està pendent de saber si E.ON voldria col·laborar en aquest projecte i ha assegurat que d'altres empreses ja s'han mostrat interessades.

Per la seva banda, E.ON ha explicat que està avaluant la viabilitat del negoci, però encara no ha pres cap decisió. Amb tot, l'empresa assegura que treballarà per aconseguir "la millor solució pel desenvolupament de la comarca".

Segons ha explicat el batlle, la planta de biomassa permetria aprofitar part de les instal·lacions, cosa que podria triplicar els llocs de treball directes i indirectes que actualment genera la central. Per Civil, "la tèrmica és el lloc idoni per instal·lar-hi la planta de biomassa perquè té la sortida elèctrica necessària i perquè està envoltada de boscos que aportarien la matèria primera".

Civil considera que si la central tèrmica de Cercs esdevé una planta de biomassa hi hauria un doble benefici per al territori, d'una banda per la generació de nous llocs de treball i, de l'altra, "perquè tindríem uns boscos més nets i arreglats que dificultarien la possibilitat d'incendis".

Una història lligada al municipi

La central tèrmica de Cercs es va inaugurar el 12 d'agost de 1971. Des de llavors, diverses empreses l'han gestionada, entre elles Fecsa, Endesa i Enel. L'empresa alemanya E.ON n'és l'actual propietària des de l'any 2008. En ocasions, la central ha estat protagonista d'alguns episodis que l'han situat a primera línia mediàtica. És el cas de l'any 1988, quan la tèrmica va ser jutjada, gràcies a l'acció penal d'Alternativa Verda, pel primer delicte ecològic a tot l'Estat.