La resclosa de Colomers.

L'ANG denúncia que la Comunitat de Regants de la resclosa de Colomers vol apropiar-se de 10 a 12 hectòmetres cúbics l'any que haurien d'anar destinats al manteniment ecológic i paisatgístic dels recs històrics del Baix Ter.

Segons els projectes d'entubament de l'aigua per a regadius del Baix Ter, aquest és el volum d'aigua prèviament acordat que hauria de restar alliberat per a usos ambientals.
No hi ha motiu de reclamació d'aquest cabal per part de la Comunitat de Regants, ja que la mateixa dotació vindrà facilitada per les estacions depuradores de l'Escala i Torroella de Montgrí.

La conservació dels recs històrics del Baix Ter i de llur cabal no és només una qüestió ecològica, sinó també econòmica per l'elevat atractiu turístic que proporcionen al conjunt del Baix Empordà.

Les obres de canalització de l'aigua per a regadius han estat finançades en més d'un 90% per fons públics. L'ANG espera que l'administració faci respectar que una part dels beneficis d'aquesta inversió reverteixin també en béns públics com és la conservació de la natura, en aquest la biodiversitat del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter el qual els recs nodreixen.

Els valors naturals de la plana del Baix Ter han estat posats de manifest amb la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (21 de maig de 2010). Entre d'altres valors cal destacar la importància dels sistemes aquàtics naturals (rius, llacunes litorals, zones d'inundació temporània, etc.) i d’alguns d'origen artificial com els recs de la plana, que a causa del seu caràcter històric, presenten un elevat grau de naturalització.

En aquests espais es localitzen espècies protegides per la legislació catalana i sovint actuen com a corredors de la fauna de la zona. Per bé que minoritàries en superfície, aquestes zones també juguen un important paper a l’hora de regular els fluxos hidrològics de tota la plana, actuant com a magatzems d’aigua en èpoques de pluges tot exercint una acció esmorteïdora d’inundacions i aportant aigua als aqüífers de la plana quan les extraccions en fan disminuir el nivell. A més, deixen una valuosa empremta en el paisatge característic del Baix Ter, contribuint al seu emblemàtic mosaic paisatgístic i lligant les activitats presents amb la història de la plana.

Els valors naturals d’aquests ambients han quedat tradicionalment subjugats a les necessitats de proveïment d’aigua des de la conca del Ter a la regió metropolitana de Barcelona i a les concessions per als regadius del Baix Ter. Sovint, aquestes activitats han suposat un model de gestió de l'aigua que no ha tingut presents les necessitats hídriques de les zones humides del Baix Ter per al seu correcte funcionament ecològic. Aquest model de gestió compromet el bon estat ecològic dels sistemes aquàtics inclosos al Parc Natural i de tot el sistema hídric que els alimenta.

Per contribuir a solucionar aquesta problemàtica i ajudar a assegurar els recursos hídrics suficients per assolir un bon estat ecològic del riu Ter i dels recs històrics a la Plana del Baix Ter, comunitats de regants i administració van impulsar la modernització de diversos canals de regadiu al llarg del riu Ter. Un dels canals sobre els quals es va actuar va ser el Rec de Sentmenat, que al llarg de segles ha distribuït aigua des de Colomers fins a l’Escala. L’actuació d’entubament, amb un cost de més de 15 milions d’euros, va ser finançada en gran mesura amb recursos públics, fet justificat per l’interès general que suposava l’estalvi d’aigua. S’estima que l’actuació pot suposar l’estalvi d’entre 10 i 12 hm3 d’aigua anuals, que deixarien d’infiltrar- se i evaporar-se del rec tot restant lliures per a realitzar altres usos, com el de progressiva restauració dels cabals a la llera del Ter. L’impacte d’aquest estalvi és molt significatiu, ja que en l’actualitat el volum d’aigua derivat al rec és d’uns 30 hm3.

Un cop executat el projecte de modernització, la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, gestora del rec de Sentmenat, ha hagut de tornar a tramitar una concessió d’aigües del Ter. El volum sol·licitat anual és de 28 hm3, que queden complementats amb la concessió d’explotació d’aigües procedents de l’EDAR de Torroella de Montgrí i, en un futur pròxim, de l’EDAR de l’Escala. Així, segons les voluntats de la Comunitat de Regants, els regadius rebrien un volum d’aigua superior a l’anterior a l’execució de l’obra pública, tot eliminant qualsevol possibilitat de retorn de cabal per als sistemes naturals associats al riu Ter. L’esmentada concessió, a més, contravindria, no només les dades aportades i successivament aprovades als documents del projecte, sinó també els anuncis que l’administració (estatal i autonòmica) havia realitzat davant l’opinió pública, sostenint la necessitat d’aquest tipus de projecte en base a una millora ambiental lligada a l’eficiència del regadiu i al retorn de cabal per a la restauració dels sistemes fluvials històricament menystinguts.

Davant aquests fets, l’Associació de Naturalistes de Girona:

• recolza l’adopció de mesures que millorin l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’activitat agrícola al Baix Ter per l’impacte ambiental positiu que poden tenir per a la restauració i millora dels sistemes naturals vinculats al riu Ter. Per aquesta mateixa raó d’interès general, l’ANG accepta que la modernització del Rec de Sentmenat comptés amb el suport econòmic d’institucions públiques europees, espanyoles i catalanes.
• denuncia l’intent, per part de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, d’apropiar-se a través de la nova concessió per al Rec de Sentmenat d’un volum d’aigua d’entre 10 i 12 hm3 anuals. Aquest increment de la concessió aniria en detriment de la funció ambiental que inicialment i de manera oficial s’havia previst per a l’aigua estalviada a través del projecte de modernització. La privatització del recurs aigua alliberat contravé l’interès general gràcies al qual el projecte rebé suport financer de caràcter públic.
• exigeix a l’administració la revisió del volum d’aigua superficial del Ter cedit en concessió a la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers per tal d’adaptar-lo a la nova realitat i a l’estalvi obtingut mitjançant l’execució de la modernització del Rec de Sentmenat. D’acord amb les dades que figuren a la documentació del projecte tramitat, aquest volum no hauria de superar els 20 hm3 anuals per tal de cobrir les necessitats de reg de les 3.500 hectàrees per a les quals es dimensionà l’obra pública. Així mateix, els 10 o 12 hm3 alliberats haurien de ser destinats, tal i com es presentà a l’opinió pública, a funcionalitats ambientals i de manteniment dels valors històrics, culturals i paisatgístics del riu Ter i dels recs històrics. Només així s’evitarà trair molts ciutadans, institucions, organismes públics i també pagesos que hem defensat i recolzat un model de gestió més sostenible de l’aigua del riu Ter.
• anima les comunitats de regants del Baix Ter a seguir realitzant, amb el suport del conjunt de la societat, un admirable esforç per a l’estalvi d’aigua a través de l’adopció de mesures per a la millora de l’eficiència en el regadiu. Si bé les canalitzacions principals ja han estat modernitzades, identifiquem que encara resta molt potencial d’estalvi en els mètodes de reg aplicats a peu de finca.