Un aspecte de la trobada que va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona

El Grup d’ EcoEedició de Barcelona impulsava novament aquesta jornada, juntament amb els tres partners del projecte europeu Greening Books LIFE+, el Centre Tecnològic Leitat, l’empresa de base tecnològica Simpple i El Tinter. De fet, una vuitantena de persones, professionals, empreses, col·lectius i institucions van participar el dia 17 de novembre en el Parlament de l’EcoEdició 2011 al Palau Robert de Barcelona, un espai de treball i reflexió per abordar la forma innovadora de gestionar les publicacions  segons principis de sostenibilitat, coneguda com l’ecoedició.

El Parlament, dinamitzat per l’expert en ecoedició i escriptor Jordi Bigues, va donar la paraula als actors implicats en els processos d’anàlisi o de gestió dels criteris mediambientals en les fases de redacció, edició, disseny i impressió de publicacions a Catalunya. Alhora, la jornada va reservar un espai destacat a les organitzacions ecologistes preocupades per la publicació i edició, des de Greenpeace a d’altres entitats de caràcter català.

El Subdirector General d’Intervenció i Qualificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Pere Poblet i Tous, va ser l’encarregat d’obrir la jornada, remarcant la importància estratègica d’espais com aquest.

El tret de sortida, un audiovisual

Un video editat per El Tinter obria la jornada explicant els tres resultats esperats del projecte Greening Books LIFE+, concebut en primer lloc per obtenir una diagnosi sobre els criteris que permetran comparar diferents dissenys de publicacions; en segon lloc, per crear una aplicació informàtica útil per al sector editorial i de les arts gràfiques que calculi el comportament ambiental de les publicacions i, finalment, pensat per publicar una guia d’ecodisseny per a llibres i revistes.

El debat del Parlament es va vertebrar en quatre eixos, amb temàtiques més concretes, com ara el cicle de vida dels llibres, les controvèrsies sobre el llibre electrònic o la proposta de Pol·len Edicions  d’imprimir ponderadament i sota demanda, fins a temes més genèrics o globals, com ara un balanç de l’ecoedició dins de l’Any Internacional dels Boscos.

Des del bressol dels llibres: l’anàlisi del cicle de vida del llibre

La investigadora de LEITAT , Carme Hidalgo, va iniciar un debat interessant amb la presentació divulgativa dels resultats sobre el cicle de vida de les publicacions, una tasca àrdua tenint en compte els tecnicismes que envolten el procés de concepció d’un llibre o revista, en cada una de les seves fases, des del bressol del llibre fins a la seva lectura i utilització.  Per complementar les seves aportacions, es va comptar amb la veu d’experts en impressió (cooperativa Cevagraf), en planxes (empresa Ipagsa), en edició (Random House Mondadori), disseny (Aido, Mauricio O’Brien), entre d’altres.

A través del projecte LIFE+ Greening Books s’està promovent un model d’etiqueta que reculli tota la informació ambiental i climàtica de l’edició d’una publicació. Per a això és fonamental l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) dels llibres i publicacions. L’ACV és la recopilació i avaluació de les entrades, les sortides i els impactes ambientals potencials d’un sistema de productes durant el seu cicle de vida. L’ACV permet considerar els aspectes ambientals d’un producte al llarg de tot el seu cilce de vida, des de l’obtenció de les matèries primeres, passant per la fabricació i la posterior vida útil, fins a la seva mort com a residu.

El futur és l’electricitat o el paper? Debat sobre el llibre electrònic

El complex debat sobre els avantatges i inconvenients del llibre electrònic va centrar el segon bloc del Parlament, a partir de la introducció tècnica de Marta Escamilla, coordinadora de Greening Books des de LEITAT. En una cara de la moneda, l’impacte i despesa de l’ús del paper reciclat es va posar sobre la taula com a factor a tenir en compte; en l’altra, el consum d’electricitat dels llibres electrònics, l’ús de materials per a fabricar dispositius de lectura (coltan, liti, titani), entre d’altres.

En aquest apartat, es va donar la paraula a experts i professionals amb veus i interessos diversos: el Gremi d’Editors de Catalunya al costat d’Edi.cat, portal d’adquisició de llibres electrònics, l’empresa Visualiza de Pamplona, que va venir especialment per explicar els avenços en plataformes de software i cultura lliure, en la línia del dissenyador web Albert Caballero; també hi van ser presents membres de la Fundació Terra i l’ecodissenyador Manuel Reyes d’El Tinter.

Llibres que encara no existeixen: la impressió sota demanda

L’apartat més propositiu es va centrar en una iniciativa de Pol·len Edicions, ideada sota el títol “Els llibres que encara no existeixen”, que va explicar l’editor Jordi Panyella. La idea és impulsar una nova forma d’editar llibres, basada en el sistema de microfinançament o crowdfunding dels exemplars sol·licitats per la demanda. És per això que la presència dels responsables de Verkami.com es feia imprescindible, per explicar les potencialitats d’unir ecoedició i microfinançament. En aquest apartat del Parlament també hi va participar l’escriptor Víctor Pàmies, el primer autor que va aconseguir finançament a través de Verkami per editar el seu llibre, així com d’altres representants del món de l’edició.

Més enllà de l’Any Internacional dels Boscos

El darrer bloc del Parlament va servir per valorar l’efectivitat de les accions impulsades arran de l’Any Internacional dels Boscos. Miguel Ángel Soto, de Greenpeace, va explicar que la seva organització va començar a treballar al 2006 amb les editorials a l’Estat per fer efectius els criteris mediambientals. Més enllà d’això, però, Soto va recordar la situació preocupant de desforestació arreu del món i en concret a les selves d’Indonèsia. Així mateix, una representant de l’Ecoinstitut va lamentar que l’Any Internacional dels Boscos no s’hagi traduït en accions reals de protecció i conscienciació envers els espais forestals. El toc final el va donar Miquel Guerrero de la Fundación Más Áraboles, que es va centrar en explicar diverses iniciatives ecologistes que estan portant a terme a nivell estatal.

Les conclusions, a càrrec del gerent d’El Tinter, Àngel Panyella, van fer esment especial a les certificacions o ecolabels existents actualment, unes distincions importants, a parer de Panyella, perquè no tan sols permeten engegar estudis i diagnosis sobre els impactes de l’ecoedició (materials, energies, etc.), sinó perquè garanteixen la informació als i les consumidores. A tall de conclusió, Panyella va trencar una llança a favor de l’ecoedició, que va definir d’innovadora, competitiva i sostenible.

Descarrega’t el pdf amb les conclusions del plenari del Parlament de l’Ecoedició 2011.
Descarrega’t el pdf amb les conclusions d’ambientalització de l’acte.

La rumba dels llibres verds i lliures

Per cloure l’acte, el músic Peret Reyes, convidat per l’organització, va sorprendre els i les assistents amb les seves rumbes preparades per a l’ocasió, la primera peça pensada per emular la “verdor dels llibres”, amb una adaptació del mític Romance sonámbulo. Si bé l’estrofa prevista era “Verde que te quiero libro” i “Libro que te quiero verde”, l’emoció del directe va portar Reyes a preferir la paraula “lliure” i no “llibre”.  Una anècdota més per un final del Parlament d’allò més energètic, celebrat pel públic amb les palmes i la claca.

El Parlament de l’EcoEdició 2011, que ha estat possible amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, va comptar amb representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.