L'ANG proposa que es potenciï la certificació forestal de la fusta, la llenya i el suro. Foto: Josep M Costa

Potenciar la participació dels propietaris particulars, mantenir la superfície agrícola actual i potenciar la certificació forestal són algunes de les principals consideracions que l’Associació de Naturalistes de Girona ha fet a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla d’Ordenació de Recursos Forestals de la Vegueria de Girona (PORF).

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) destaca la poca participació socioeconòmica que tenen els propietaris particulars en el document, tot i disposar de pràcticament el 90% del territori forestal. A més, no es té en compte associacions o col·lectius que participen en la gestió forestal, com ara pastors, ramaders extensius, treballadors forestals, caçadors, carboners, apicultors, etc.

Respecte a la preservació d’espais forestals, l’ANG considera que el document no cerca l’increment o no disminució de superfície forestal, sinó que els objectius estan més encarats a la millora qualitativa de l’estoc existent i en tot cas a la disminució de pèrdues per incendis. Segons l’entitat, una de les prioritats hauria de ser el manteniment de la superfície agrícola actual, i la recuperació, si s’escau, de terrenys agrícoles que han caigut en desús i es troben actualment en un estat de gran deixadesa.

L’ANG recomana millorar la informació i educació de la població en referència al risc d’incendis (coneixement de què són els grans incendis forestals, diferència amb els petits). També remarca que el Pla d’Ordenació és poc concret en les mesures per restaurar les àrees afectades per incendis i altres pertorbacions.

Més certificació forestal i més acords de custòdia

Pel que fa als productes dels espais forestals, l’entitat proposa que es potenciï la certificació forestal de la fusta, la llenya i el suro, com a estratègia per incentivar la gestió forestal sostenible i ser una alternativa econòmica de futur. En aquest àmbit, l’ANG considera que manca un estudi econòmic o de viabilitat de moltes de les propostes fetes, com per exemple “promoure la contractació en l’àmbit forestal”.

Les aportacions de l’entitat gironina també volen potenciar els acords de custòdia per recuperar i mantenir espais oberts. Aquesta seria una bona fórmula que es podria aplicar per oficialitzar els acords entre societats de caçadors i propietaris forestals en espais on hi ha gestió cinegètica.

La flora i fauna també tenen el seu espai al bosc i des de l’ANG es recomana gestionar la conservació d’hàbitats, i no només les espècies individuals amenaçades (ex. Àguila cuabarrada, trencalòs, milà reial i gall fer). Respecte a les invasores, caldria un coneixement més intens de la gravetat del problema i una crida al control i/o l’eradicació.

Finalment, l’entitat recorda l’existència del Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques de Girona, elaborat per l’Associació de Naturalistes de Girona, amb la col•laboració de la Diputació de Girona, un document que pot servir de base per a la redacció d’aquest Informe de Sostenibilitat.