Alguns dels ponents de la segona sessió d'aquest dimarts a La Pedrera del Global Ecoforum 2011. Foto: X.B.C.

El Global Ecoforum 2011, que se celebra del 24 al 26 d'octubre a La Pedrera de Barcelona –i que ahir va tenir el seu inici amb les OffSessions (amb una taula sobre ecoturisme i un cinefòrum entorn el documental Terra d'oportunitats)– ha encarat aquest matí el futur pròxim amb dues sessions espesses i de gruix sota la rúbrica 'Diàleg': "EL REPTE - Una regió Euro-mediterrània verda, inclusiva i pròspera" i " LA VISIÓ - Pensar, actuar, viure de manera sostenible". En tots dos casos, ultra l'optimisme expressat per alguns dels ponents, ha planat la percepeció que sense un canvi de model –de menys creixement o, millor, de 'decreixement'– poca cosa s'hi podria fer tant en el macrocosmos de les institucions, els governs i les empreses com en el miscrocosmos dels consumidors, aviciats (gairebé educats en l'addicció) en un sistema que ara, la crisi financera provocada des del propi capitalisme, atura quasi de cop.

En el primer cas, ha destacat la intervenció de Monica Frassoni, presidenta de  l'European Union Alliance to Save Energy (EUASE), que ha manifestat que si les cases europees fossin ecoeficients es podrien tancar totes les centrals nuclears d'Europa, però que caldria una aposta clara dels governs i de les empreses per enfilar el camí de la sostenibilitat energètica. A preguntes de Santiago Vilanova, president d'Una Sola Terra, que ha qüestionat la viabilitat del megaprojecte Desertec –per produir energia solar tèrmica i eòlica aprofitant els terrenys dels deserts del Sàhara i d'Orient Pròxim–, amb un pressupost de 400 mil milions d'euros, Frassoni ha recordat que l'origen de la Unió pel Mediterrani arrenca de les ànsies de França i Sarkozy de vendre centrals nuclears a la Líbia de Gaddafi amb la idea de perpetuar el bucle d'energia "barata" per als països del nord d'Àfrica a canvi de petroli. "Prefereixo projectes locals i distribuïts que no pas un projecte com aquest, encara que no queda clar, en aquests moments, com es portarà a terme", ha afegit.

En la segona sessió, Josep-Enric Llebot, secretari general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, des de la seva condició, primer de físic, i, posteriorment, d'expert en canvi climàtic, ha expressat la seva fe en un canvi de model que ajudi a una governança real pel que fa al desenvolupament sostenible. Ha criticat el fet que, amb l'excusa de la 'crisi', sembla com si l'adhesió a la sostenibilitat semblés aquella pedra a la sabata que cal treure's per caminar cap endavant. "L'economia verda –ha dit–, que admet múltiples abordatges, s'ha de basar en un nou model social en què la participació i la distribució equitativa de les tecnologies i del coneixement siguin pilars bàsics." Per a Llebot cal preguntar-se, per exemple, si el fet de promoure el cotxe elèctric té a veure amb la sostenibilitat o és més del mateix quant al creixement il·lmitat.

En sentits semblants, especialment enfocats en els pilars d'una governança global a la regió euromediterrània que faci possible anar, en democràcia, al mateix ritme, s'han expressat la resta de ponents –moderats, primer, per Andreu Claret, i, després, per Puri Canals–, com Rafiq Husseini, subsecretari General de la Union for the Mediterranean (UfM); Senén Florensa, secretari general d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, i, Antonio Troya, director del Centre de cooperació a la Mediterrània, International Union for Conservation of Nature (IUCN-Med), tot ells durant la primera sessió, i, Paul Efmorfidis, co-fundador de CocoMat (llits i matalassos fets amb algues per discapacitats); Ferrán Rodés, vicepresident d'Havas; Michael Scoullos, president del Mediterranean Information Office for Environment Culture and Sustainable Development (MIO-ECSDE), i, Enric Aulí, director Intervenció Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona.

[Podeu seguir les sessions en directe des d'aquest vincle.]