Molts ho podien sospitar, però algú per fi s’ha encarregat de demostrar-ho amb xifres i detalls: si volem seguir fil per randa els consells dels nutricionistes, ja podem anar preparant la cartera, que ens tocarà pagar aproximadament una desena part més del que paguem. El debat sobre el fet que no és tan fàcil menjar com toca apareix un altre cop als mitjans gràcies a un estudi que ha publicat la revista americana Health Affairs. L’estudi reflecteix els preus dels EUA, però igualment ens pot ser útil per deduir algunes tendències.

Un dels problemes de salut més greus de la societat nord-americana és el de l'obesitat, que ja pateix, per exemple, el 18% dels menors del país. L’administració, amb l’objectiu d’aturar aquesta situació, ha engegat els últims temps un seguit de campanyes de publicitat i de programes divulgatius on ensenya als seus ciutadans les propietats i els efectes dels aliments i recomana què haurien de comprar quan van al supermercat. I, precisament, aquestes recomanacions són les que ha calculat la Universitat de Washington per elaborar l’estudi per a Health Affairs. Han observat com repercuteix a la butxaca el consell d’abandonar tants greixos saturats i tants sucres afegits i canviar-los per un major consum de vitamines, fibra o potassi, per exemple.

I què diu el resultat? Que això dels greixos saturats és molt més barat, i que només que vulguem afegir, posem per cas, una mica de potassi a la nostra dieta, present al bròquil, la coliflor o les mongetes, ja suposarien 380 dòlars més a l’any, uns 286 euros al canvi. Per això, des de la  pròpia Universitat de Washington demanen al govern del EUA que sospesi l’impacte que aquestes guies poden tenir en les economies domèstiques. Segons Pablo Monsivais, professor assistent del centre, “el govern hauria d’ajudar amb propostes més assequibles”.

Hi ha dades de la Universitat de Califòrnia que diuen que al 15% de les llars dels Estats Units no poden menjar com els agradaria i que a l’hora de comprar aliments decideixen sobretot en base als costos. Arribats a aquest punt, té certa lògica que ens preguntem, com fan al diari Seattle.pi arran de l’estudi, si és d’il.lusos esperar que els americans millorin la seva dieta per les seves limitacions financeres. Els experts consultats per la publicació de Seattle diuen que sí, que és assumible una millora, però que per poder-se-la permetre, no només caldria que els ciutadans fossin educats en nutrició sinó també en la manera de comprar: haurien de planificar bé la compra tenint en compte la caducitat, buscar descomptes i ofertes i estudiar com algunes verdures es poden reutilitzar o aprofitar al màxim. A més, haurien de rebaixar les quantitats per ració a què estan acostumats, que normalment són exagerades.