L'Estat espanyol cultiva el 80% de tot el blat de moro transgènic de la UE. Les nefastes conseqüències de les ambicions desmesurades de les multinacionals de la biotecnologia ja es comencen a conèixer millor a causa de l'acumulació d'estudis científics i casuística al voltant del tot el planeta.

El febrer de 2011 es va publicar un estudi a la revista Journal of Biological Sciences on es demostrava la toxicitat als ronyons i al fetge de rates alimentades durant només 90 dies amb 3 varietats de blat de moro transgènic (NK 603, MON 810, MON 863) patentats per l'empresa Monsanto. És només un estudi més dels molts que s'acumulen des de les polèmiques autoritzacions per al seu cultiu, realitzades malgrat l'oposició o reserva d'una gran part de la comunitat científica, agricultors i consumidors. Una altra dada que s'afegeix al progressiu però imparable rebuig cap als transgènics que sens dubte acabarà cristal·litzant en pocs anys.

Nou rebuig de la UE

El Parlament Europeu ha votat al juliol de 2011 donar més poders i flexibilitat als seus estats membres perquè restringeixin o prohibeixin totalment els cultius genèticament modificats (OMG) a causa de les dades creixents sobre els seus efectes negatius. L'informe aprovat pels parlamentaris afirma que els països "podran adoptar mesures per restringir el cultiu d'OMG, en tot o part del seu territori". Aquestes mesures "poden estar basades en raons mediambientals o relacionades amb altres factors legítims, com l'impacte socioeconòmic".

L'esborrany de la legislació està sent discutit i permetrà als estats dotar-se de mecanismes propis per regular els cultius transgènics. Cal recordar que ja hi ha 6 estats membres /Àustria, França, Alemanya, Grècia, Hongria i Luxemburg) que prohibeixen el blat de moro MON 810 de la multinacional Monsanto a causa dels seus efectes negatius per a la salut i el medi ambient. Aquest blat de moro però és conreat massivament a l'Estat espanyol, que és pràcticament l'únic país d'Europa on passen de les alertes sanitàries i mediambientals derivades del creixent nombre d'estudis científics que les avalen. Una acumulació que comença a ser incontestable i impossible d'ignorar.

L'informe europeu també crida a establir una base legal perquè l'autor d'una possible contaminació transgènica pagui pels efectes adversos que puguin ocórrer al col.locar els seus productes a la natura o al mercat. Segons que informa la BBC, l'Associació Europea de Bioindústries ha criticat la mesura qualificant-la de "política" i "decebedora". Per la seva banda, el grup ecologista Amics de la Terra ha donat la benvinguda a la decisió, afirmant que "els parlamentaris s'han posat del costat de la majoria de ciutadans de la UE". Efectivament, els sondeigs d'opinió demostren des de fa molt de temps que el 94% dels ciutadans europeus volen conèixer quan un aliment ha estat genèticament modificat. I en el cas de l'Estat espanyol, només el 26% dels seus ciutadans es mostra d'acord a donar suport a aquest tipus d'aliment.

Fins ara, el Govern espanyol s'ha recolzat en una població poc informada per així no tenir les dificultats que pateixen altres governs de la UE. Però fins i tot mantenir una població consumidora poc educada per exigir salut en alimentar-se, no podrà amagar les preocupacions del propi sector agrícola, que afortunadament ja comença a posicionar-se en sintonia amb els seus col·legues de la UE. I és que resulta un excés contemplar que una empresa italiana sembri a Castelló l'arròs transgènic que la moratòria del seu propi govern no li permet al seu país.

L'agricultura a l'Estat espanyol pateix avui d'una competència impossible amb els països en desenvolupament, encara que és capaç de servir a Europa enormes quantitats de vegetals i hortalisses. El consumidor europeu per la seva part evoluciona de manera imparable perquè la UE rebutgi els transgènics i s'ecamini a alternatives més segures i naturals. Aquest és doncs el camí de la realitat que es va afermant. Però, en aquesta realitat, la producció espanyola que avui és acceptada pel consumidor europeu -el seu primer mercat- podria començar a ser qüestionada com a poc saludable, contaminada o de baixa qualitat, davant la manca de regulacions espanyoles sobre transgènics en comparació a altres països de la UE.

Evitar el parany transgènic

En realitat l'agricultura a l'Estat espanyol no té gaire opció, excepte la de ser prou intel·ligent per estar atenta i evolucionar amb el seu principal client, el mercat europeu. Aquest consumidor buscarà de manera creixent el consum de vegetals més segurs i ecològics, i refusarà els transgènics. Per a l'agricultor, planejar el futur amb sentit comú sembla una cosa totalment necessària. Evitar el parany transgènic serà una clau que garanteixi la supervivència en el mercat europeu, perquè els problemes dels OMG no desapareixeran.

Els informes científics desfavorables, la pressió social i les decisions polítiques de la UE no fan més que acumular-se. Tot això hauria d'obligar a una ràpida reflexió a les autoritats espanyoles per aturar la seva aposta irracional pels transgènics. Hi ha tota una història d'episodis que ajuden a explicar la submissió a aquests interessos, però arribat el dia, el cost no serà assumit per les multinacionals que avui manegen als representants del Govern espanyol com a simples delegats comercials de la seva estratègia global a la UE.

Malgrat el funambulisme que exerceix la UE per intentar no barrejar medi ambient i salut, que suposaria un enfrontament directe amb les multinacionals, la progressió és evident. I conforme passen els anys l'aïllament i immobilisme de la posició espanyola es perfilen de manera irremeiable. Dels països amb una superfície considerable de cultiu, només Espanya apareix donant suport als OMG d'una manera tan clara. Hem de recordar, a més, la legitimitat social d'aquesta posició. Les primeres autoritzacions per a aquest tipus de producció es van produir en el seu dia per falta d'informació al públic, i amb el temps s'ha vist com el sistema mostrava greus fraus democràtics per mantenir el negoci. Tot per justificar la presència al nostre país d'aquest autèntic nyap a escala mundial.

L'única realitat és que avui la ciència s'està encara lluny d'entendre prou la complexitat dels efectes que envolten a l'alliberament de l'enginyeria de transgènics en el medi ambient i les seves conseqüències per a la salut i els ecosistemes. La percepció d'experiment està establerta en la majoria de l'opinió pública i amb raons de pes.

Aquesta constatació del nivell insuficient de coneixements actuals converteix l'aposta espanyola en una equivocació. A causa de la rapidesa amb què s'acumulen els estudis i casuística sobre efectes no esperats ni desitjats, aquest desconeixement no pot ser superat abans de poder solucionar els persistents problemes i que un rebuig general s'estableixi definitivament en el si de la UE. També, en els mateixos Estats Units i en antigues "promeses" transgèniques com l'Índia, el rebuig d'agricultors i consumidors augmenta en comptes de disminuir. Però, precisament per aconseguir un avanç realment positiu de la biotecnologia, caldrà una descompressió de la cobdícia que permeti avançar amb passos realment empírics i segurs, congruents amb el manteniment de la salut pública i els ecosistemes.

Una antiga obsessió

Cal assenyalar, també, que el coneixement de la genètica encara és en gran mesura entès com una religió de la terra promesa per a aquestes multinacionals. Aquesta concepció distorsionada de l'aplicació del coneixement en aquest camp sorgeix històricament a l'empara de les idees d'eugenèsia de finals del segle XIX. Va ser adoptada amb entusiasme pels llinatges de les grans fortunes sorgides de la revolució industrial i els cracs financers, i encara avui són les que controlen la major part de la riquesa mundial.

Però després de 100 anys, aquesta visió messiànica del control de les bases de la naturalesa només pot demostrar la presència de poderosos sacerdots d'una religió que finalment semblen no comprendre del tot les seves pròpies escriptures. Si l'última dècada de biotecnologia ens ofereix un saldo ambivalent per extensió dels seus camps d'aplicació, en el cas dels cultius transgènics no és per descomptat positiu. No obstant això, sorgeix aquí la pregunta de si a hores d'ara l'èxit és ja el de menys, i l'assumpte és que continua sent un nyap útil per exercir la dominació de recursos al llarg i a l'ample del planeta.

Font: Terra.org.