El Govern no descarta el transvasament del Roine. Foto: Wikicommons
"L'Agència Catalana de l'Aigua, a l'hora de fer la planificació hidrològica a llarg termini, considera que, en l'estudi d'alternatives, caldrà tenir en compte altres solucions estructurals, com el cas del transvasament d'aigua des del Roine cap a Catalunya." Amb aquesta frase ha signat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, la resposta a la pregunta del diputat socialista, Jordi Terrades, sobre la possibilitat que el Govern porti a terme aquesta infraestructura, a la qual ha tingut accès
Nació Digital.
De fet, CiU sempre ha tingut aquesta obra hídrica al sarró, i durant la sequera de 2009, va ser recorrent la seva proposta, absolutament descartada per part dels successius governs tripartits i, especialment, pels tècnics de l'ACA. Ara bé, des del Departament dirigit per Recoder, avisen que, de moment, el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya no contempla el transvasament del riu occità.
El projecte de transvasament del Roine a Barcelona es promogut des del 1995 per la Companya francesa BRL (Aménagement du Bas-Rhône et du Languedoc), la qual ha btingut del govern francès una concessio fins el 2056 sobre les aigües del Roine. Aquest projecte preveu la construccio d'un aqüeducte subterrani de 330 km que porteria 15 m3/s (1.300.000 m
3/dia) d'aigües d'Arles (França) a Barcelona.
Un riu nuclearitzat
Tanmateix, el Roine és un dels rius més "tòxics" del món. Segons un estudi del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN) —vegeu-ho més avall—, a la conca del Roine hi ha disset centrals nuclears, cinc fàbriques de combustible nuclear –una de les quals, però, ja és tancada–, tres plantes d’enriquiment d’urani, sis unitats de conversió d’urani i quatre plantes de fabricació d’hexafluorur d’urani. A més, a Llenguadoc-Rosselló, hi ha dotze centres més diferents que fan diverses activitats dins del cicle nuclear.
Arrel, precisament de l'accident que va ocórrer a aa central nuclear francesa de Tricastin, a la Provença, el 7 de juliol passat —en què hi va haver una fuita de 30 metres cúbics d’efluents radioactius—, que la va obligar a aturar la seva activitat i que va afectar els aqüífers de la conca del riu, diversos alguns col·lectius ja van advertir de la contaminació del Roine per reiterar la seva oposició a qualsecol transvasament.
La fuita va suposar l’emissió de 12 grams d’urani per litre. Després de la corresponent inspecció, les autoritats franceses van ordenar el tancament de la secció que va tenir l’accident i van traslladar a la Fiscalia l’informe elaborat per obrir un procediment judicial. L’urani abocat es va detectar en diversos rius, especialment Lla Gaffière i Auzon, tots dos de la conca del Roine. Els dos afluents del Roine van quedar contaminats i no aptes per a captacions d’aigua, ni per a usos agrícoles ni per al subministrament general. Les autoritats franceses també van prohibir les activitats lligades als cursos fluvials, com les esportives, la pesca o la navegació.
Instal·lacions nuclears a la Vall del Roine
A la regió de Rhone-Alpes
Centrals nuclears
--- Bugey, Loyettes (Ain), a la riba del Roine (a l'Est de Lyon):
1 reactor UNGG: Bugey-1, 540 MWe, 1972, aturat des de 1994
4 reactors PWR: Bugey-2-3, 1978, 910 MWe; Bugey-4-5, 1979, 880 MW
--- Cruas-Meysse, entre Cruas i Meysse (Ardeche), a la riba del Roine
(al N de Montelimar):
4 reactors PWR de 915 MWe, 1983, 1984, 1984 i 1984
--- Saint-Alban-Saint-Maurice, entre Saint-Alban du Rhöne i Saint-Maurice-l'Exil (Isère), a la riba del Roine (al Sud de Lyon):
2 reactors PWR de 1335 MWe, 1985 i 1986
--- Superphénix, a Creys-Malville (Isère), (a l'est de Lyon i a l'oest de Ginebra)
1 reactor de neutrons ràpids de 1200 MWe, 1985, aturat des de 1998
--- Tricastin, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme)
4 reactors PWR de 910 MWe, 1980, 1980, 2980 i 1981
Fàbriques de combustible nuclear
--- Fàbrica CERCA, Romans-sur-Isère (Drôme), a la riba de l'Isère (NE de Valence): Combustible nuclear per a reactors de recerca, 1962, Framatome i Cogema
--- Fàbrica FBFC, Romans-sur-Isère (Drôme), a la riba de l'Isère (NE de Valence): Combustible nuclear per a reactors PWR, Societat Franco-Belga de fabricació de combustible, 1977, Framatome i Cogema
--- Fàbrica Veurey-Voroize (Isère), a la riba de l'Isère (NO de Grenoble): Combustible nuclear i pastilles de combustible, SICN - Societat Industrial de Combustible Nuclear (filal al 100% de Cogema)
--- Fàbrica FBFC, Tricastin/Pierrelatte, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme):
--- Fàbrica de combustible nuclear, Societat Franco-Belga de fabricació de combustible des de 1984, aturada des de 1997
Enriquiment d'urani
--- CEN Valrho, Pierrelatte: laboratoris i plantes pilot d'enriquiment, des de 1960
--- Tricastin/Pierrelatte, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme):
Fàbrica militar d'enriquiment, 1964, aturada des de 1996
--- EURODIF
Fàbrica George Besse, fàbrica 'civil' d'enriquiment d'urani, des de 1979
Unitats de conversió d'urani de COGEMA
--- Tricastin/Pierrelatte, Bollène, Pierrelatte i Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme):
URE - Unitat de recuperació i elaboració de lingots d'urani, 1966
TU2: transformació de nitrat d'uranil en UO2 per a combustible i en U3O8
TU3: transformació de UF6 en UF4, aturada des de 1991
Fàbrica W: transformació de UF6 empobrit en U3O8
Parc d'emmagatzament P19: per la fàbrica W
TU5: transformació de nitrat d'uranil en U3O8 per emmagatzament i en UF4 per a combustible
TE: taller de 'transferència-mostreig' de hexafluorur d'urani
COMURHEX: producció d'hexafluorur d'urani
--- Fàbrica per a la conversió de UF4 en UF6:
--- ICPE: conversió de UF4 en UF6, des de 1962
--- Tractament de l'urani procedent de fàbriques de retractament:
transformació de nitrat d'uranil en UF4 i tot segui en en UF6, des de 1976
--- Fàbrica per a la conversió de UF6 en UF4, des de 1968
A la regió de Llegüadoc-Rossellò :
- Marcoule, Chusclan i Codolet (Gard), a la riba de Roine :
--- Instal·lacions del CEA :
APM - Tallers Pilot de Marcoule: retractament del combustible nuclear gastat i producció de plutoni, 1962, aturats des de finals de 1997
ATALANTE - Taller Alpha i Laboratori per als Anàlisis de Transurànids i Estudis de Retractament, 1992
G1: reactor de grafit-gas per a la producció de plutoni militar, 48 MWt, 1956-1968
Phénix: reactor de neutrons ràpids per a la producció de plutoni, 563 MWt, 1973
IE: plantes de desenvolupament del tractament de residus nuclears
--- Instal·lacions de COGEMA :
G2 i G3: reactors de grafit-gas per a la producció de plutoni militar, 260 MWt, 1958-1980 i 1984
UP1- Fàbrica d'extracció de Plutoni de Marcoule: fàbrica de retractament de combustible gastat de reactors de U-nat-grafit-gas, 1958-1997
Célestin 1 i Célestin 2: reactors per a la producció de triti, plutoni i
altres isòtops radioactius, 200 MWt cadascun, 1967 i 1968. La producció de plutoni es va aturar el 1991, però la de triti continua.
ATM - Taller d'extracció de triti
Tractament de residus líquids:
AVM - Taller de vitrificació de Marcoule
STEL - Planta de tractament dels efluents líquids
Tractament de residus sòlids:
CDS, ADM i ADL
Residus emmagatzemats
RCD - Recuperació i acondicionament de residus: EIP. ERBF i ERFS
ATENA - Taller de tractament i emmagatzament del sodi actiu
Deixar enrere el Segre
Segons els arguments de la conselleria, la posada en bodega del transvasament respon a "les infraestructures construïdes arran del darrer episodi de sequera, la dessalinització, la recuperació d'aqüífers, la reutilització i l'increment de l'estalvi per part de la ciutadania, permeten una millora de la garantia de l'abastament a curt termini". Dit això, el mateix departament reconeix que "hem de tenir en compte que el règim hidrològic del país, és de caire irregular, i que aquesta característica pot incrementar a causa del canvi climàtic". Amb aquest argument, el Govern d'Artur Mas no descarta reprendre la idea del transvasament del Roine.
CiU sempre ha mantingut el Roine com una opció de futur per descartar qualsevol transvasament –per petit que fos- de la conca de l'Ebre. De fet, després que els partits d'esquerra fessin bandera de l'oposició dels plans del PP per enviar aigua de l'Ebre tant cap al sud com cap al nord, en els darrers anys s'havien estudiat diverses opcions per connectar-lo a partir del Segre cap al sistema Ter-Llobregat.
Durant l'última legislatura els serveis tècnics de l'ACA han treballat en un projecte de futur per tal que el Segre esdevingués una solució d'emergència en cas d'una sequera extrema que afectés l'àrea de Barcelona. Una opció, que va transcendir en públic en diverses ocasions, però que va ser negada o desautoritzada per part del conseller Francesc Baltasar.
La idea consistiria a connectar el Segre amb la conca del Llobregat per tal d'abastir Barcelona només en cas d'emergència. A canvi, en èpoques sense sequera, el sobrant d'aigües regenerades a l'àrea metropolitana es retornaria cap a Ponent per assegurar les temporades de reg. Una solució que tindria sentit en un context d'increment de superfície regada –amb la posada en funcionament del Segarra-Garrigues- i una disminució dels cabals disponibles.
Investiguen les estaques del Segre
Mentrestant s'investiga un altre projecte relacionat amb el Segre. Es tracta del transvasament d'urgència que pretenia connectar el riu en el seu curs alt a la Cerdanya amb el pantà de la Baells al Llobregat i que va suposar un cost de 26 milions sense fer contractes. Segons
l'Avui la fiscalia va descartar que el cas pogués esdevenir un delicte però podrien ser motiu de responsabilitat per la via contenciosa administrativa. Avui mateix, Catalunya Ràdio ha avançat que el Tribunal espanyol de Comptes ha demanat la traducció dels expedients per investigar-ho.