La central atòmica de Cofrents ha patit més d'un centanr d'accident en 10 anys. Foto: Arxiu ND.

Greenpeace i la Plataforma Tanquem Cofrents han presentat avui a València l'informe Raons per tancar la central nuclear de Cofrents on realitzen una anàlisi detallada dels problemes de seguretat i mediambientals d'aquesta central nuclear situada a Cofrents (Vall de Cofrentes). L'informe constata que, segons dades del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), des de l'any 2001 fins al 10 de març de 2011, la central nuclear ha patit 102 successos de seguretat notificats pel CSN, dels quals dos han estat de Nivell 1 a l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES). La central ha patit més 25 parades no programades.

Davant els múltiples problemes de seguretat d'aquesta central i per constituir un obstacle per al desenvolupament a gran escala de les energies renovables, la Plataforma Tanquem Cofrents i Greenpeace demanen al Govern que no renovi el permís d'explotació de la central nuclear de Cofrents, que venç el proper dia 20 de març.

Raons per tancar la central nuclear de Cofrents ha estat elaborat a partir de documents del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Xarxa Elèctrica Espanyola (REE) i de l'Institut d'Investigacions Tecnològiques (IIT) de la Universitat Pontifícia Comillas. En ell també es revela que la central ha hagut de declarar des 2007 Sis prealertes d'emergència per motius tècnics, cinc d'elles en els últims tres anys causades per la fallada reiterat de les vàlvules d'alleujament i de seguretat del circuit primari, per on circula a pressió aigua altament radioactiva, un problema encara sense resoldre.

Les organitzacions consideren especialment greu que els treballadors de la central nuclear de Cofrents reben dosis radioactives anormalment altes en els processos de recàrrega del combustible nuclear. En el cas del personal de contractació és entre un 136% i un 212% superior a les de les altres centrals, i en els treballadors de plantilla i de contractació representen entre un 143% i un 218% superior. Aquesta anòmala situació ha estat exposada en els informes del CSN davant el Congrés dels Diputats i el Senat.

Aquestes dosis col.lectives arriben a ser en Cofrents de 2.500 mil · lisievert-persona, el triple de les que se solen produir en altres centrals nuclears. Aquesta és una dosi anormalment elevada fins i tot en centrals d'aigua en ebullició (BWR), com és Cofrents, on les dosis dels treballadors solen ser més altes que en altres tipus de reactors.

Producció elèctrica

Quant a la seva producció elèctrica, la seva millor dada és el de 2010 (un any sense l'obligada parada de recàrrega) amb una producció de 9.549 gigawatts-hora (GWh). Tenint en compte el total nacional de generació neta d'electricitat, que va ser de 288.180 GWh, la contribució de la central nuclear de Cofrents a la producció final d'electricitat el 2010 es va situar en el 3,3%. En comparació, les renovables van suposar aquest mateix any el 35% del total d'electricitat.

El 2010 el sistema elèctric espanyol va ser netament exportador d'electricitat, també a França. L'exportació neta va arribar als 8.490 Gwh, la qual cosa equival a un 3,11% de la generació neta d'electricitat. Per tant, es pot afirmar que el 2010 el sistema elèctric espanyol va exportar pràcticament tanta electricitat com la que va produir Cofrents. En altres paraules, la producció de la central nuclear de Cofrents està pràcticament compensada per les exportacions d'electricitat del sistema elèctric espanyol.

Funcionament inestable

Greenpeace i la plataforma Tanquem Cofrents recorden que la central també ha tingut en aquests anys un funcionament poc estable, com reflecteixen les nombroses baixades de potència imprevistes i el cúmul de parades no programades, el que demostra un mal funcionament de diversos components i equips, relacionat amb l'esgotament de la seva vida útil. Així, per exemple, des de l'1 de gener de 2010 fins el 7 de març de 2011, han tingut lloc 15 baixades de potència, nou d'elles de l'ordre del 50% de la potència o superior.
En els seus ara 27 anys de vida, la central ha patit una llarga sèrie d'errors i problemes de seguretat sense resoldre. A més de les deficiències ja esmentades cal destacar:

• el problema de corrosió que va obligar a substituir en 2007 tot el sistema d'accionament de les barres de control del vas del reactor;
• la pèssima cultura de seguretat (denunciada per organismes internacionals com l'Associació Mundial d'Operadors Nuclears, WANO);
• el desafiament als marges de seguretat en els sistemes de refrigeració d'emergència;
• les insuficiències relacionades amb els sistemes de lluita contra incendis i l'accés a la sala de control;
• la tardança en les anàlisis de successos o incidents. El 2009 es va produir la caiguda d'un subelement de combustible nuclear (el que ha suposat l'obertura d'un expedient sancionador per part del CSN), i el 2006 es va trobar material radioactiu fora de l'edifici de contenció.

Aquests seriosos problemes de seguretat evidencien, d'una banda, l'envelliment i l'esgotament de la vida útil de la central nuclear de Cofrents i, d'altra, la pèrdua de cultura de seguretat. En suma, demostren que existeix un risc cada vegada més alt que es produeixi un accident nuclear a aquesta central.

A més, com és inherent a totes les centrals nuclears, Cofrents causa un seriós impacte mediambiental i en la salut pública; a través de l'abocament rutinari d'efluents gasosos i líquids contamina amb radioactivitat l'aire i l'aigua del riu Xúquer.

Informe en espanyol disponible a:

http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/Cofrentes-debe-cerrar/