La votació entre PSOE i "nacionalistes" va sentenciar de mort el desenvolupament de l'energia fotovoltaica. Foto: Arxiu ND.

El Congrés dels Diputats va rebutjar aquest dijous, amb els vots de PSOE, CiU i PNB, la derogació de dues disposicions del Reial decret llei 14/2010 aprovades en el Senat el 23 de febrer que en la pràctica significaven acabar amb la retroactivitat fotovoltaica. El Senat va dir no a la limitació d'hores equivalents de funcionament de les instal·lacions fotovoltaiques amb dret a cobrar la prima i va dir no al fet que per un període de tres anys, fins al 31 de desembre de 2013, es limiti a totes les instal.lacions al mateix nombre d'hores de funcionament sense tenir en compte la seva situació geogràfica.

CiU ha donat suport al Govern espanyol en contra del que diumenge passat li va demanar la Unió de Pagesos durant una manifestació a les portes de la Generalitat. Es va comminar a Artur Mas i als diputats de CiU al Congrés que no votessin amb el PSOE pels perjudicis que la retallada fotovoltaica causaria als 4.000 pagesos que en el seu dia van invertir en plantes fotovoltaiques. CiU ha votat amb els socialistes, però obrint el mateix temps una porta a la negociació.

El Partit Nacionalista Basc, per la seva banda, va votar al Senat a favor de la derogació de la retroactivitat, més tard va mostrar la seva predisposició a abstenir-se en el Congrés i finalment ha votat a la cambra baixa just el contrari del que va votar al Senat .

Al final 181 vots han parat el que va dictaminar el Senat i 161 no hi han donat suport.

Rebuig de les associacions fotovoltaiques

AEF, ANPER, APPA i ASIF han fet públic un comunicat en què "lamenten profundament" el resultat de la votació que "certifica la manca de seguretat jurídica en el nostre ordenament". Les mesures, qualificades de "retroactives" i "inacceptables" pel comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, posen en greu perill la viabilitat del sector fotovoltaic.

"Tot i el resultat a la votació del Congrés" —continua el comunicat— "les associacions fotovoltaiques volen agrair públicament l'esforç realitzat en el Congrés pel Partit Popular, Esquerra Republicana, Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, Coalició Canària i el Grup Mixt en defensa de la seguretat jurídica. El sector contempla també amb esperança la nova línia de diàleg que s'ha obert amb el Ministeri d'Indústria. Diàleg en què participaran CiU, PNB i UPN, que s'han compromès amb el sector donar-li suport en les converses que es mantindran en un futur pròxim".

Al final de la jornada la situació continua al mateix lloc: les retallades sobre la taula, governs autònoms i defensors del poble avisant de la interposició de recursos d'inconstitucionalitat, inversors internacionals ensenyant la porta de l'arbitratge, i la Unió Europea mostrant la seva desaprovació per les mesures del govern.

Demanda internacional contra Espanya

El grup de demandants contra el Regne d'Espanya està format per AES Solar, Element Power, European Energy, Foresight Group, GreenPower Partners, HgCapital, Hudson Clean Energy, Impax Asset Management, KGAL GmbH & Co KG, GWM-Lux Energia Solar, NIBC Infrastructure Partners, Eoxis Energy, Scan Energy, Ampere Equity Fund i White Owl Capital.

Entre tots van invertir a Espanya 4.000 milions de dòlars en projectes fotovoltaics i gestionen més de 30.000 milions de dòlars (21.500 milions d'euros) de més de 70 fons de pensions i d'altres inversors institucionals i privats que sumen un capital total sota gestió de més de 3 bilions de dòlars (més de 2 bilions d'euros).

Les queixes dels inversors busquen la raó jurídica a l'Energy Charter Treaty (ECT), un tractat multilateral d'inversió dissenyat amb l'objectiu de protegir inversions transfrontereres en el sector energètic. Està signat per 51 països, entre els quals es troben tots els de la Unió Europea.

En virtut de l'ECT es podria demandar al Regne d'Espanya i acudir als tribunals internacionals d'arbitratge.