Els experts es mostren recelosos sobre la iniciativa del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç de substituir l'actual l'enllumenat públic per un nou sistema que sigui més eficient energèticament, com els led. Tot i que els tècnics consideren els led una 'tecnologia de futur', creuen que encara no ha estat prou provada i que és una aposta massa 'arriscada', si finalment l'Estat acaba escollint aquesta opció. Els enginyers consultats per l'ACN han estimat en 400 milions d'euros el cost de canviar l'enllumenat públic actual per leds. L'Estat només pagarà aquesta despesa als municipis amb menys de 200 habitants, mentre que la resta de localitats ho faran a través d'empreses de serveis energètics.

La llum de led, acrònim anglès de díode emissor de llum, no és l'única alternativa per substituir les bombetes de baixa eficiència que il·luminen molts pobles i ciutats. També hi ha al·lògens metàl·lics, llums de vapor de sodi o làmpades de fluorescència. Tot i que el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç no ha decidit quin tipus de llum impulsarà per substituir l'enllumenat públic, la directiva europea de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) aplana el camí dels led, ja que serà l'única d'aquestes tecnologies que no es veu afectada per la normativa.

L'expert del Departament d'Enginyeria Elèctrica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Rodrigo Ramírez, ha explicat a l'ACN que els tècnics confien que 'el futur és el led, però substituir l'enllumenat públic per aquest tipus de llum és arriscat', ja que 'no és una tecnologia provada i pot patir problemes en un futur'.

Tots els tècnics consultats coincideixen en la necessitat d'endegar mesures d'estalvi energètic i en les bondats del led, però critiquen que el Govern de l'Estat es pugui llançar amb una tecnologia poc coneguda. El professor d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Oriol Boix, alerta que 'encara ningú ha hagut de canviar un led perquè se li hagi cremat. Calen almenys cinc o deu anys per considerar-la una tecnologia provada'.

Boix apunta que substituir l'enllumenat públic per leds pot suposar 'un estalvi energètic, però és una tecnologia no provada'. En canvi, l'enginyer afirma que hi ha 'altres tecnologies que sí estan provades, però potser no són tant eficients' i recorda que, si bé en el sector domèstic s'ha optat per les bombetes de baix consum, en l'enllumenat públic 'sembla que s'imposarà el led'. Tanmateix, Boix assenyala que seria lògic fer abans un 'pla pilot' en ciutats mitjanes per veure com funciona aquesta tecnologia en l'enllumenat públic.

Una 'panacea' que encara no ho resol tot

Per la seva banda, el tècnic del Grup de Treball sobre Il·luminació del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Carlos Sierra, lamenta 'l'obsessió amb el led', que 'sembla que és la solució a tot i no ho és, sinó que és només una alternativa a altres sistemes d'il·luminació existents'. Sierra afirma que el led 'té un futur prometedor i és cert que probablement sigui la panacea, però ara mateix encara no ho és'.

Com a exemple, el tècnic explica que 'els led tenen moltes prestacions, però pateixen molt per la calor. Prometen durar molt, però poden baixar el rendiment en alguns casos' i alerta que 'hi ha instal·lacions de led que s'han hagut de substituir per un mal disseny electrònic, tèrmic o lumínic, no per la tecnologia led en sí'.

Sierra també alerta que 'l'actual infraestrcutura està pensada per un tipus de tecnologia lumínica'. Així, canviar-la per leds, que tenen una distribució de llum diferent, pot fer-ne canviar les prestacions, tal i com ha resolt el Comitè Espanyol d'Il·luminació, un dels referents del sector.

Una despesa municipal 'important' i una font de contaminació lumínica

'Els ajuntaments valoren les opcions i es llencen fàcilment a fer un canvi de làmpades, però costa més que sectorialitzin l'enllumenat o que el regulin segons l'hora del dia', lamenta Boix, que reconeix que la factura de la llum 'és una part important' de la despesa dels municipis.

Tot i això, algunes associacions com ara Cel Fosc posen en dubte que siguin més econòmics i alerten que provoquen contaminació lumínica. Segons explica un dels membres de l'Associació Atrobanyoles del Pla de l'Estany, Carles Purceran, hi ha estudis científics que posen en dubte els valors reals d'estalvi energètic que comporta aquest tipus de tecnologia i, al mateix temps, recorda que per poder tenir la mateixa quantitat de llum calen més led. 'Un a un potser es pot arribar a estalviar, però en conjunt ja en parlarem', ha manifestat.

Pel que fa a la contaminació lumínica, el led emet per sobre dels 440 nanòmetres, que és la llum contaminant, cosa que es podria evitar amb l'ús de llums de vapor de sodi de baixa pressió que dóna una llum més ataronjada, segons apunta Punceran. Per tot això, Punceran, que ja ha assessorat a una dotzena d'ajuntaments gironins, aposta per esperar a què es millori la tecnologia del led, que siguin més barats i amb millor rendiment econòmic i que el tipus de llum 'no sigui tant contaminant' a nivell lumínic.

Un dels ajuntaments que ha assessorat Punceran és el de Fontcoberta (Pla de l'Estany) que ha apostat per instal·lar fanals de reactància de doble nivell, que incorpora un regulador per controlar la quantitat de llum que es pot emetre segons l'hora del dia. Fontcoberta també ha instal·lat sis panells solars que fan funcionar els fanals.