La Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l'Anoia, a travès de la seva web, està efectuant una recollida de signatures per unes al·legacions que vol presentar en el procès d’informació pública de la modificació del projecte de parc eòlic d’Orpí, a la comarca de l’Anoia.
El que segueix és una análisi de les al·legacions, la conclusió de la qual és que són, en la seva major part infundades i mostren un profund desconeixement del procediment de tramitació de parcs eòlics a Catalunya.
El text de les al·legacions es reprodueix en verd, abans de cada comentari.
Primer. Manca d’un Pla Especial Urbanístic aprovat per a la instal·lació del Parc Eòlic d’Orpí.
Sembla que la Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia desconeix quin i com és el procediment de tramitació administrativa dels parcs eòlics a Catalunya.
No és necessari disposar del Pla Especial Urbanístic (PEU) aprovat en el moment de sol·licitar l’aprovació del projecte, sinó que la sol·licitud de les dues autoritzacions pot realitzar-se, i de fet aquest és el procediment habitual, en paral·lel, en el ben entès però, que sense aprovació de projecte o PEU aprovats no es pot iniciar la construcció del parc eòlic.
Aquest desconeixement tambè es manifesta en el redactat de l’al·legació novena, però això es tractarà en el corresponent apartat.
Segons la legislació vigent a Catalunya, un cop s’obtè el document de contingut i abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) per part de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Medi Ambient (ara Territori i Sostenibilitat), la tramitació d’un projecte eòlic s’inicia amb la presentació davant l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), actualment depenent del Departament d’Empresa i Ocupació, del Projecte Tècnic i l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), que es sotmet a informació pública.
Paral·lelament a aquest procès, el promotor emprèn la tramitació urbanística.
El 30 de juny de 2010, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va resoldre aprovar inicialment el PEU del parc eòlic Orpí (Exp: 2009/35527/C), que afecta els municipis d'Orpí, Santa Maria de Miralles, Mediona i la Torre de Claramunt, promogut i tramès per l'entitat Energies Renovables d'Anoia, SL, d'acord amb allò que determinen els articles 67.1.e) i 83.3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, a proposta de la Direcció General d'Urbanisme i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen en l’Edicte de 7 de juliol de 2010, que es publica al DOGC del 19/7/2010.
És a dir, tal com preveu la legislació, l’empresa promotora ha endegat l’aprovació del PEU en paral·lel a la tramitació energètica i ambiental, per la qual cosa és fòra de lloc l’al·legació número 1. En el moment adequat del procès, quan el Departament de Territori i Sostenibilitat acabi la tramitació, s’aprovarà definitivament, si s’escau, el PEU del parc eòlic d’Orpí, i l’empresa promotora estarà en condicions de sol·licitar i obtenir a corresponent llicència d’obres si, en aquell moment, ja ha obtingut la resta d’autoritzacions que precisa per materialtzar el projecte.
Segon. Impacte paisatgístic
Aquest parc eòlic es preveu ubicar en una zona d’alta vàlua paisatgística, amb una massa forestal densa, verge i en una de les zones més elevades de la comarca (entre 600 i 770 metres d’altitud). Els aerogeneradors previstos mediran 150 m d’alçada, de les majors alçades d’aerogeneradors instal·lats a Espanya. Seran observables des de tota la Conca d’Òdena i fins i tot des de la Costa del Garraf, de manera que es podrà veure des d’un radi d’entre 20 i 50 km de distància, dependent del relleu del terreny.
L’avaluació paisatgística la farà la Subdirecció General de Paisatge i Acció Territorial (i, en concret, el Servei de Paisatge) de la Direcció General de Planificació Territorial del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Naturalment que els aerogeneradors seran observables, perquè són màquines que han de captar l’energia del vent per transformar-la en electricitat. No poden amagar-se ni soterrar-se, han d'estar exposades al vent !!
Els aerogeneradors són alts perquè a major alçada la velocitat del vent és major i, per tant, s’obtè més energia, optimitzant-se la rendibilidad de la instal·lació. Igualment major alçada tambè permet pales més llargues i, més àrea d’escombrada d’aquestes pales i, en definitriva, tambè més producció d’energia.
No és cert que siguin de les majors alçades d’Espanya. El projecte de parc eòlic d’Orpí preveu aerogeneradors amb torres de 100 metres d’alçada i rotor de 100 metres de diàmetre amb una turbina eòlica de 2,5 MW de potència unitària. Es tracta d’una mida habitual entre els projectes de parcs eòlics que es tramiten avui per avui a Espanya.
Tercer. Corredor biològic
Les principals serres d’ubicació del parc eòlic d’Orpí, la Serra de Feixes i Orpinell, com a masses boscoses denses, amb un 15% de coberta forestal en bona part del territori, constitueixen el pulmó verd de la comarca de l’Anoia. La seva ubicació privilegiada en un entorn poc antropitzat li confereix la condició de corredor biològic unificadors de dos espais PEIN més propers a la zona, el d’Ancosa- Montagut a 3km del nord, i a 2km a l’est de la Serra de Miralles - Queralt.
La construcció del parc afectarà als habitats d’interès comunitari naturals: la desforestació de Pinedes Mediterrànies de pinassa, de pi blanc i pi pinyer, alzinars i carrascars, salzedes, alberedes i altres boscos de ribera. La construcció dels accessos al parc preveu la destrucció de més d’una hectàrea (10.961m2 segons projecte) de matollars gipsícoles ibèrics i estepes guixenques (Gypsophiletalia), protegides per la Directiva Europea 92/43/CEE i pel Pla Directori Territorial Alt Penedès !
Per altra banda, l’ús o transport d’olis combustibles i altres substàncies relacionades amb la maquinària així com la mala gestió dels residus, causarà la infiltració d’elements contaminants al cicle hidrològic de la conca hidrogràfica del Llobregat.
L’informe de contingut i abast realitzat per la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental abans citada indicava que
“ ... en relació a la fauna, i d’acord amb l’informe emès per la Direcció General de Medi Natural la ubicació prevista pel parc eòlic no afecta les àrees sensibles dels dominis vitals de les parelles d’àliga cuabarrada i àliga daurada més properes d’acord amb les dades de radioseguiment disponibles, tot i que es troba al límit de les mateixes.
Tanmateix, i atès que la zona podria coincidir amb una ruta de pas migratori, d’acord amb les observacions fetes per diversos tècnics i naturalistes, consideren necessari que l’EIA incorpori un estudi de mobilitat de l’avifauna durant els passos migratoris, el contingut del qual s’haurà d’ajustar al guió que s’adjunta a l’informe.
També caldrà que aquest incorpori un inventari de les espècies presents a la zona i que es troben als diferents espais ZEPA que l’envolten, i avaluar-ne l’afectació, tan sobre aquestes com sobre les de pas migratori, i que com a mínim ha de contemplar les que es relacionen en l’informe que també s’annexa al present document ...”
Totes aquestes afectacions les ha d’avaluar la Ponència Ambiental de Parcs eòlics de la Generalitat de Catalunya, que està integrada per cinc representants del departament competent en matèria de medi ambient, un dels quals exercirà la presidència, dos representants del departament competent en matèria d’energia, dos representants del departament competent en matèria de política territorial i obres públiques i un representant del departament competent en matèria de cultura.
|
Infraestructura per a abeurament de fauna al parc eòlic de Colladetes, El Perelló, Baix Ebre |
Quart. Impacte de la fauna
La instal·lació d’aquest parc eòlic afectarà negativament les aus que nidifiquen a la zona. Incloses espècies d’aus rapinyaires protegides: Duc, Gamarús, Xot, Mussol, Àguila Mercenca, Astor, Esparver, etc.; així com les aus que segueixen aquesta ruta de pas migratòria. Alhora pot afectar també negativament a la parella d’Àguila Cua Barrada (en perill d’extinció) que nidifica a les zones adjacents de Vallbona, Capellades i la Llacuna, i que, per tant, es mou per aquesta zona. Espècies que corren més risc de col·lisió amb els molins.
L’augment de circulació de vehicles, la presència humana i l’increment de soroll evident, afectarà a altres exemplars, principalment petits mamífers: porcs senglars, guineus, toixons, fegines; amfibis i rèptils.
En els comentaris a l’al·legació vuitena s’amplien les dades sobre les investigacions que l’empresa promotora ha d’efectuar per demostrar la compatibiolitat del parc eòlic amb la fauna.
Tal com s’ha comentat anteriorment, és la Ponèncai Ambiental de Parcs Eòlics qui, finalment, avaluarà aquesta compatibilitat.
Cinquè. Risc d’incendi
Al Decret 64/1995, la zona forestal està considerada zona d’alt risc d’incendi. L’àrea d’estudi està dins de la zona de protecció prioritària Ancosa- Montagut- Miralles- Queralt en quant a a la planificació de la prevenció dels incendis forestals.
Amb la implantació del parc i durant el temps de construcció, les instal·lacions poden ser focus de curt-circuits i d’espurnes.
El Pla de construcció del parc eòlic, evidentment, ho tindrà en compte.
L’experiència amb parcs eòlics en servei a Catalunya (Trucafort, al Baix Camp, i Colladetes, al Baix Ebre, per exemple) demostra que en cas d’incendi els responsables de l’extinció tenen més facilitats i recursos per realitzar la seva feina amb èxit. Al menys en dues ocasions, una a cada parc, les infraestructures dels parcs eòlics han evitat la propagació dels focs.
El manteniment dels camins que efectuen les empreses propietàries dels parcs facilita la tasca de bombers i ADFs, que tambè es beneficien de la presència de basses d’aigua.
|
La presència de basses d'aigua al parc eòlic de Colladetes, a El Perelló, Baix Ebre, va facilitar la tasca dels helicòpters dels bombers en un incendi forestal prop del parc eòlic l'estiu del 2005 |
Sisè. Impacte arqueològic i arquitectònic del patrimoni cultural.
A la mateixa zona d’ubicació del parc es troben elements d’interès. Es tracta del Caseriu de Feixes i de Mas Berengueres, situats en els camins d’accés. Així mateix es troben barraques de pedra seca i forns de calç que formen part del patrimoni arquitectònic rural.
La Direcció General de Patrimoni Cultural s’haurà d'ocupar que la construcció del parc eòlic no afecti el patrimoni arqueológic i arquitectònic. Els estudis previs per investigar-ne la seva existència són obligatoris per a les empreses promotores dels parcs eòlics, i així és el cas en el parc eòlic d’Orpí. Així consta, d'una manera explícita, en el document de la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental al que m'he referit en diverses ocasions.
Als comentaris a l’al·legació vuitena es pot comprovar aquesta preocupació per solucionar qualsevol interferència amb el patrimoni arqueológic i arquitectònic, i com d’infundades són les consideracions de la Plataforma en sentit contrari.
Setè. Impacte al medi humà
La implantació del parc eòlic d’Orpí truncarà l’activitat habitual de la zona, afectant, així, a diferents dimensions de la vida rural:
1. La zona presenta una gran activitat agrícola (vinya, ametllers, préssecs, cirerers i gira-sols, civada, serratges i colza) que es veurà directament afectada.
2. La destrucció d’aquesta zona d’interès comunitària perjudicarà al turisme rural de la comarca, així com també a totes les activitats de lleure que es desenvolupen a la zona de les que es beneficien, tant particulars d’arreu del país com les entitats i associacionisme de la comarca.
3. El parc eòlic afectarà diverses masies aïllades situades dins la corba isòfona de 45 decibels, així nuclis de població com: Can Bou, Miralles, Les Pinedes de l’Armengol i la Font del Bosc, que es veurà directament afectada pel pas continu dels camions enmig de la urbanització i els serveis comunitaris.
Es tracta de l’opinió de la Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia, molt respectable, pero que no està acreditada per cap estudi del impacte socioeconòmic que la nova activitat pot tenir sobre les activitats ja existents.
L’experiència en parcs eòlics tant a Catalunya, com a Espanya, Europa i el Món acredita precisament el contrari, tal com pot comprovar-se en múltiples estudis i informes. Se n’adjunten alguns:
A la mateixa comarca de l’Anoia hi ha exemples de cases rurals http://www.calsenyoret.cat/ que conviuen amb total armonia amb implantacions eòliques molt més grans que la que suposarà el parc eòlic d’Orpí, amb nomès 14 aerogeneradors, i que fins i tot utilitzen la presència dels parcs per organitzar activitats d’oci amb els seus hostes.
La qüestió del impacte sonor haurà de ser degudament avaluada per la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics.
|
La presència del parc eòlic no va disuadir aquesta explotació agrícola de El Perelló de plantar vinya nova |
Vuitè. Manca d’informació i participació
Per últim, volem denunciar la desinformació i el secretisme que han acompanyat aquest projecte. No hi ha hagut cap voluntat, ni per part de la promotora ERA, ni pels ajuntaments dels nuclis afectats per donar la informació als seus habitants. Un projecte d'aquesta envergadura s'hauria de tramitar amb transparència des del començament.
Aquest és un argument redundant que els fets demostren completament fals.
Els antecedents de l’actual projecte de parc eòlic d’Orpí es remunten al 23 de novembre de 2004, quan l’empresa Llach y Lladó, S.L., va presentar a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la sol·licitud de Llicència Ambiental i Autorització Administrativa del parc Eòlic Vallbona d’Anoia.
El 4 d’agost de 2005, el promotor presenta a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, un projecte bàsic modificat, en el qual es reubiquen els aerogeneradors situats als termes municipals de Piera i Capellades i alguns de Vallbona d’Anoia. En el nou projecte de parc eòlic es diferencien clarament dues zones: la Zona 1 denominada Vallbona i Zona 2. Orpí.
El 11 d’abril de 2006, la Ponència Ambiental emet un pronunciament en el qual es declara com a no idònia, la zona 1 Vallbona, atès l’impacte crític sobre la conservació de l’àliga cuabarrada i la seva ubicació dins bona part de l’àmbit proposat per a ser inclòs a la Xarxa Natura 2000. El dia 18 del mateix mes es va trametre al promotor l’anàlisi de suficiència de la Zona 2 Orpí.
El 1 d’octubre de 2007 l'Ajuntament d'Orpí va emetre un edicte, que es publica al DOGC del 19 d’octubre de 2007 i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 12/10/2007, pel que feia saber que s'havia presentat una sol·licitud de llicència ambiental per a l'exercici de l'activitat de parc eòlic al terme municipal d'Orpí, i obria el període d'informació pública de 20 dies i d'informació veïnal de 10 dies previst a l'article 5 el Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer. S’indicava que un exemplar de la documentació es trobava a l'Ajuntament, on podia ser consultada en hores d'oficina.
La Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia no va al·legar-hi res perquè encara no existia, ja que es va constituir a finals de març de 2008. El manifest fundacional de la plataforma és del 2 d’abril de 2008 http://www.pulmoverdanoia.org/viewtopic.php?f=1&t=6
Amb data 25 de gener de 2008 l'empresa promotora presenta a la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental l’estudi d’Impacte Ambiental i Paisatgístic i novament la sol·licitud de llicència ambiental corresponent a la zona 2 Orpí.
El 20 de desembre de 2007 el Servei de Producció en Règim Especial de la Direcció General d’Energia i Mines va emetre un anunci d'informació pública sobre el projecte d'instal·lació de producció elèctrica en règim especial del parc eòlic d'Orpí, als termes municipals d'Orpí, Carme, la Llacuna i la Torre de Claramunt (exp. 06/1316). Aquest anunci es va publicar al DOGC el 15/2/2008 i es va obrir un termini de 30 dies, comptats a partir de l’endemà de la publicació de l’anunci, en que la relació d'afectats, el Projecte de generació elèctrica i l'Estudi d'impacte ambiental estaven a disposició del públic, per a coneixement general i per tal que totes les persones o entitats que es considerin afectades puguessin examinar-los a les oficines a la Direcció General d'Energia i Mines, en horari de 09:00 a 14:00 hores, i puguin presentar, per triplicat, les al·legacions que creguin oportunes.
No obstant, donat que les característiques principals del parc eòlic com de la línia d’evacuació diferien de les que presenta el projecte en la documentació que disposa el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el 20 de febrer de 2008 la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat va emetre un ofici en el qual es reclamava al promotor la documentació del projecte bàsic i del projecte reformat de la línia amb l’objecte de continuar amb el tràmit ambiental.
El 30 de desembre de 2008 el promotor va lliurar el document Avanç de l’Instrument de Planejament del Projecte de parc eòlic d’Orpí i el 16 de febrer de 2009, el promotor del parc Energies Renovables d’Anoia SL va entrar al registre del Departament de Medi Ambient i Habitatge l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Projecte parc eòlic Orpí.
Un cop analitzada la documentació rebuda, i constatat que tant el nombre com la disposició dels aerogeneradors del parc, els accessos, com la línia d’evacuació difereixen significativament de les característiques que presentava aquest en la modificació del projecte bàsic avaluades en l’estudi d’impacte ambiental corresponent (que daten dels anys 2005 i 2006), el 10 de març de 2009 la Direcció General de Polítiques Ambientals, va trametre al promotor un nou ofici mitjançant el qual se li comunica la necessitat d’aplicació novament del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que disposa el RDL 1/2008, d’11 de gener pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Impacte Ambiental de Projectes i sobre el contingut mínim que ha de presentar la documentació per tal de poder iniciar-lo.
La documentació necessària per aquesta nova tramitació es va fer a mans de la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental el 11 de juny de 2009.
A partir d’aquí s’inicia de nou tota la tramitació, començant per la consulta a entitats i a associacions, entre elles la pròpia Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia. Aquest procès s’inicia penjant el projecte a la web d’avaluació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (ara Territori i Sostenibilitat), amb la qual cosa el projecte és absolutament transparent ja que tot-hom hi pot accedir, fins i tot descarregant la documentació al propi ordinador.
Un cop exposada la documentació a informació pública, consultats els organismes i entitats, i rebuda resposta de la Direcció General del Patrimoni Cultural, de la Direcció General de Desenvolupament Rural, de la Direcció General de Medi Natural, de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament de la Torre de Claramunt, l’Ajuntament de Mediona, Ajuntament d’Orpí, l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, de la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia, així com de diversos particulars, el 6 de novembre de 2009 la Subdirecció d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va emetre l’informe sobre l’amplitud i el detall de l’estudi d’impacte ambiental que, a més del contingut especificat a la normativa sobre avaluació d’impacte ambiental, haurà de desenvolupar els continguts que s’especifiquen seguidament.
“ ... D’acord amb l’informe emès pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, és imprescindible portar a terme com a mesura preventiva una prospecció arqueològica sistemàtica a tota la zona afectada pel projecte, els resultats de la qual, juntament amb la proposta de les mesures correctores que d’ella se’n desprengui, han de formar part de l’estudi d’impacte ambiental que haurà de ser sotmès, en el seu moment, a informació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Aquesta s’haurà de realitzar sota la direcció d’un arqueòleg, amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural, segons estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i el Decret 78/2002 del Reglament de protecció del Patrimoni arqueològic i paleontològic.
Els Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, responen al període de consultes mitjançant un informe que conté una sèrie de consideracions a tenir presents en l’elaboració de l’Estudi d’impacte Ambiental i aportant una sèrie de mesures preventives i correctores que aquest ha d’incorporar.
L’Agència Catalana de l’Aigua informa favorablement el projecte, fixant una sèrie de condicions particulars que s’hauran de tenir presents en la confecció del projecte executiu en relació a l’encreuament de les canonades i les línies elèctriques soterrades amb els torrents i els seus afluents.
D’acord amb la resposta efectuada, durant el període d’exposició pública, per l’Oficina Tècnica del Consell Comarcal de l’Alt Penedès l’Estudi d’Impacte Ambiental ha d’incloure una anàlisi detallada dels efectes que l’actuació pot comportar a l’avifauna present a la zona i proposar-ne mesures per tal de minimitzar-la i un estudi d’impacte acústic per a les poblacions properes. Així mateix sol·liciten que la documentació gràfica de les diferents alternatives estigui elaborada sobre una base cartogràfica amb una escala de detall, que en permeti observar les diferents afectacions.
La resposta efectuada per l’Ajuntament d’Orpí, que inclou un informe elaborat per l’Oficina d’Activitats i Urbanisme de la Diputació de Barcelona, exposa que l’estudi d’impacte ambiental ha de contenir, entre d’altres aspectes, un estudi d’impacte acústic d’acord amb el que disposa La Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, l’anàlisi sobre els risc d’incendi de l’àmbit d’actuació del projecte, que inclogui un inventari dels mitjans actuals d’extinció que es disposa i en proposi aquells que es considerin necessari atès l’increment del risc d’incendi associat a la implantació de l’activitat, així com l’avaluació d’alternatives a l’accés al parc que siguin diferents a la prevista.
L’Ajuntament de la Torre de Claramunt es pronuncia sobre la necessitat d’avaluar el vector acústic d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, de considerar i avaluar noves alternatives per a l’aerogenerador nº 12, així com per a l’accés proposat en el projecte i la seva línia d’evacuació, atès que la presentada, al seu pas pel seu municipi, la consideren inviable. També consideren que l’EIA ha d’avaluar l’afectació que el projecte i els accessos pot comportar sobre la fauna i flora protegits així com dels diferents hàbitats d’interès comunitari i avaluar l’impacte paisatgístic amb les característiques que presenta el projecte actual.
L’Ajuntament de Carme considera necessari que l’estudi d’impacte ambiental analitzi diferents alternatives d’ubicació i d’aerogeneradors viables, en relació a la ubicació actualment plantejada. També que s’analitzi correctament l’impacte paisatgístic amb les característiques que presenta actualment el projecte; la incidència de l’actuació en relació a l’increment del risc d’incendi en una zona classificada com a d’alt risc i que es refaci el pla d’autoprotecció presentat en d’altres estadis del projecte; l’impacte de l’actuació sobre la fauna i flora de la zona i particularment sobre les espècies protegides i hàbitats d’interès comunitari presents a la zona; l’impacte acústic sobre els nuclis de població propers d’acord amb la normativa vigent i l’impacte sobre el patrimoni arqueològic i arquitectònic, entre els quals destaca el Caseriu d’en Feixes i el de Mas Berengueres, l’ermita de Pujol d’Orpinell, així com de les barraques i demés construccions de pedra seca.
També la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia en la seva aportació efectuada dins el període de consultes es pronuncia sobre la necessitat que l’estudi d’impacte ambiental inclogui un estudi d’impacte acústic d’acord amb la Llei 16/2002, analitzi l’impacte sobre l’avifauna, tant local com sobre les espècies migratòries, posant especial atenció sobre les aus rapinyaires. També cal que analitzi l’afecció que les diferents actuacions pot comportar sobre l’aqü.fer Carme-Capellades, el risc d’incendi forestal (per al qual en demana el desenvolupament d’un pla d’autoprotecció), així com de les espècies de la flora i fauna protegides i hàbitats d’interès comunitari. A més a més considera necessari que desenvolupin les mesures correctores i de restauració dels impactes generats durant la fase de construcció, així com un pla de desmantellament de les instal·lacions un cop aquestes deixin de prestar servei.
Durant el període de consultes s’han rebut participacions de diversos particulars en el qual destaquen entre d’altres, la necessitat d’avaluar l’impacte paisatgístic i acústic del projecte, especialment els derivats dels aerogeneradors Torres 1 i Torres 2 atesa la seva proximitat a cases habitades (Molí de Baix i Can LLens, entre d’altres), l’impacte sobre l’erosió i sobre l’aqüífer de Carme-Capellades; els impactes indirectes sobre els espais protegits, sobre els hàbitats d’interès comunitari i sobre la fauna i flora protegida. En relació aquest aspecte manifesten que l’apartat dedicat a la flora i la fauna protegida del document ambiental és molt pobra, amb el qual l’estudi d’impacte l’haurà de desenvolupar més. Finalment altres aspectes que considera que l’estudi d’impacte ha de tenir presents són increment del perill d’incendis i l’impacte sobre el patrimoni arqueològic i arquitectònic i la necessitat d’avaluar alternatives d’ubicació pels aerogeneradors Torres 1 i Torres 2, més allunyades dels nuclis i dels habitatges ocupats.
Finalment, també han presentat al·legacions l’Associació de Propietaris i Veïns de la urbanització de les Pinedes de l’Armengol així com diversos particulars, la majoria de les aportacions dels quals coincideixen amb aspectes ja exposats fins al moment. Tanmateix aporten les següents consideracions sobre el contingut que ha de tenir l’Estudi d’Impacte Ambiental. Entre d’altres, es considera necessari avaluar diferents alternatives d’ubicació dels aerogeneradors, de la línia d’evacuació i del traçat d’accés al parc i que l’elecció de l’escollida surti de l’anàlisi dels seus impactes, i aquesta es justifiqui per criteris ambientals i paisatgístics i que inclogui un projecte de restauració.”
Desprès d’aquest procès –en que la plataforma va participar- es va endegar un segon període d’informació pública a partir de la publicació d’un Edicte de data 24 d'abril de 2009, del Servei d'Autoritzacions d'Instal·lacions Elèctriques de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya (DOGC del 3/6/2009) per qual se sotmet al tràmit d'informació pública, a efectes de l'autorització administrativa i de la declaració d'utilitat pública, el projecte modificat del parc eòlic d'Orpí. Aquesta informació pública també té efectes en el procediment de llicència ambiental i en el procediment de declaració d'impacte ambiental que s'estava tramitant als ajuntaments corresponents.
El Projecte de generació elèctrica i l'Estudi d'impacte ambiental estaven a disposició del públic, per a coneixement general i per tal que totes les persones o entitats que es considerin afectades puguin examinar-los a les oficines de la Direcció General d'Energia i Mines, en horari de 9:00 a 14:00 hores, i presentar, per triplicat, les al·legacions que creguin oportunes en un termini de 30 dies comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquest Anunci.
El 4 de juny de 2009 l’Ajuntament d’Orpí va emetre un Edicte, que es publica al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 12/6/2009, sotmetent a informació pública durant un mes tres projectes per tal de dur a terme la construcció de tres torres de mesura de vent, a les zones conegudes com a Pla del bosc Negre, Coll de la Cabra i l'Obaga de Coll d'Orpí, del terme municipal d'Orpí, les quals tenen la condició de sòl no urbanitzable segons el Pla d'ordenació urbanística municipal vigent.
El Ple de la Corporació d’Orpí, en sessió ordinària celebrada el dia 27 de juliol de 2009, va adoptar, entre d'altres, l'acord d'aprovar el conveni formalitzat el 10 de juny de 20098 entre els Ajuntaments de Mediona, Santa Maria de Miralles i Orpí, per a la tramitació conjunta de les sol·licituds de llicència ambiental presentades per l’empresa Energies Renovables Anoia SL per a l'exercici de l'activitat del parc eòlic.
Per a coneixement general i en compliment de l'establert per les normes procedimentals reguladores d'aquesta actuació, el present conveni es sotmet a informació pública al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, on es publica el 4 d’agost de 2009
La resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juny de 2010 aprova inicialment el PEU del parc eòlic Orpí, incloia exposar l'expedient a informació pública pel termini d'un mes, a comptar de l'endemà de la publicació de la part dispositiva d'aquest acord al DOGC i la inserció d'un anunci en un dels diaris de més divulgació en l'àmbit supramunicipal, a fi que es puguin presentar les al·legacions