Diverses plataformes han convocat aquest pròxim dissabte 19 de febrer una concentració festiva a Ontinyent per protestar per la construcció d'una línia de molt alta tensió a les comarques centrals del País Valencià. Les plataformes recomanen que tothom que pugui llueixi un crespó negre, especialment els que "han disfrutat de les sendes i racons que es voran afectats, a mostrar el dol posant un crespó negre als balcons".

Que els pobles es posen de dol per tots els rebrots que moriran a mans de la maquinària pesada i la falta de mirament d'alguns que tracen línies al paper sense tenir en compte que estan marcant per sempre.

Terra cremada i pixada

En un recent article a l'Informatiu, Ester Pinter posava els punts sobre les is quant al bastiment d'aquesta infraestructura. Pel seu interès, us l'oferim sencer.

Recapitulem. El passat 7 de setembre, un incendi intencionat i planejat justament en un dels pitjors dies de vent de ponent que es recorda, arrasava vora 2.500 hectàrees de serra a la Vall d’Albaida, a més de posar en perill milers de veïns dels pobles afectats. El foc, encés des de diferents focus, casualment va recórrer el traçat per on hi havia projectada i ja aprovada una línia d’alta tensió d’Iberdrola.  
         
Aquesta línia, de 132 kilovats i amb un traçat de 12,3 Km d’instal·lació elèctrica, dels quals només 621 metres van soterrats, hauria obligat a tallar molts arbres i malmetre paratges d’alt valor paisatgístic, com El Pou Clar. Ara, però, aquesta desagradable feina ja l’ha feta el foc i, per tant, a qui li importarà que unes torres d’alta tensió acaben d’arruinar un paisatge ja malmés?

Continuant amb les casualitats, no és la primera vegada que una gran obra d’infraestructura per les serres de la Vall d’Albaida i de moltes altres ve precedida d’un gran incendi. Ja als grans incendis del 94 a la Vall d’Albaida, els va seguir aleshores la instal·lació d’un gran gasoducte per sota la terra cremada.

Però és que, paradoxes de la vida, la llei prohibeix construir en zona cremada, se suposa que perquè la gent no tinga temptacions de fer negoci immobiliari amb aquesta arma de destrucció massiva, i en canvi permet que s’hi alcen grans infraestructures com torres d’alta tensió, carreteres o gasoductes. Deu ser obvi que aquests promotors són d’ànima més casta i pura que els constructors i jo no me n’havia assabentat.

Mentre, encara seguim a l’espera que s’investigue quins van ser els autors d’aquell incendi i que el Consell publique al DOGV el paperot de decret d’ajudes als municipis afectats que va anunciar només dos dies després de sufocat el foc, el 10 de setembre. I els respectius ajuntaments també continuen esperant, infructuosament, l’anunciada ajuda de la conselleria de Mediambient per a regenerar la zona.

El que no s’ha fet esperar, en canvi, és l’inici de l’expropiació dels terrenys incendiats per començar a construir la línia d’alta tensió. Els pròxims 24 i 25 de febrer Iberdrola es reunirà amb propietaris d’Ontinyent, Agullent, Albaida i Benissoda per signar l’expropiació.

La Generalitat ha ignorat les múltiples queixes i reclamacions de col·lectius ecologistes, del grup Compromís i d’altres organitzacions en contra d’aquesta línia d’alta tensió. Però després de mesos de silenci, com si res haguera o estiguera passant, ahir dilluns enviava al conseller Juan Cotino a fer-se la foto envoltat de xiquets, amb motiu del dia de l’arbre, a Agullent, un dels pobles més afectats pel foc.

Terra cremada, intents de calmar amb papers mullats i ara, amb les ferides encara obertes, es pixen a sobre. Toca quedar-se amb els braços plegats?