Xavier Borràs | Actualitzat el 15/02/2011 a les 16:17h

Tot i la declaració en contra, Mallorca no és lliure de transgènics

En menys de 15 anys s'ha passat de no conrear-ne a fer fins a 100 ha de blat de moro Mon-810

La plataforma Mallorca Lliure de Transgènics ha presentat avui a Palma els resultats de les darreres prospeccions que s'han fet per identificar cultius transgènics sembrats a Mallorca. L'any 2007 es va aprovar al Parlament la proposició no de llei de declarar les Illes Balears Zona Lliure de cultius Transgènics, i es va decretar la creació del registre d'aquests cultius i la creació de la comissió de bioseguretat de les Illes Balears. La Plataforma denuncia que el darrer any aquest organisme no ha acomplert la seva funció i els cultius transgènics són cada vegada més presents a les illes.

Resultats de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2010

Ha passat un any des de la primera detecció de cultius transgènics per part de Mallorca Lliure de Transgènics. Enguany segons les dades oficials del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí de l'Estat espanyol a les Illes Balears s'han venut un total de dosis de llavors transgèniques de l'event Mon-810 de blat d'índies (blat de moro, panís) equivalent a 77 hectàrees de cultiu. Si tenim en compte que les dosis són de 50.000 llavors cadascuna. I sabem que a una hectàrea hi caben unes 94021,7 llavors. Feim càlculs i ens dona que enguany s'han venut un total de 7.239.617 llavors . Això equival a dir que s'haurien venut un total de 144,7 dosis.

Ara bé tota aquesta informació elaborada per nosaltres a partir de la dada de 77 hectàrees publicada oficialment pel MMARM tan sols és una aproximació a la realitat. Per què resulta que segons les dades aportades pel responsable del Registre d'Organismes Modificats Genèticament de les Illes Balears, enguany a la declaració de la PAC realitzada per les explotacions agrícoles de les Illes Balears s'han declarat 62,52 hectàrees de blat de les Índies modificat genèticament i que consten a dit registre.

Per tant, ja d'entrada no tornen a quadrar les xifres presentades per les dues administracions (una estatal i l'altra autonòmica). Recordem que tot i que enguany és obligatori fer la declaració d'aquest tipus de cultiu a les ajudes de pagament únic de la PAC, abans ja era obligatori la seva inscripció al registre autonòmic i aquest mancava de dades.

Pel que respecte, a la nostra recollida de mostres dins el 2010, s'ha de precisar que al final, analitzarem un total de 16 mostres. Aquestes foren recollides al Pla de Sant Jordi (7 mostres), sa Pobla (5 mostres), Manacor (3 mostres) i Montuïri (1 mostra). D'aquestes les del Pla de Sant Jordi, les de Manacor i la de Montuïri han donat negatiu. Mentre que de les 5 mostres recollides a sa Pobla 3 han donat positiu.

Quan deim positiu vol dir que les llavors contenen la proteïna de la llavor comercial MON810.Aquesta llavor de blat de les Índies pertany a la multinacional MONSANTO. Una llavor transgènica.

Aquestes que han donat positiu serien les parcel·les 42 i 65 del polígon 08 de sa Pobla. A més d'una parcel·la ubicada entre les finques de son Puig i son Farratgera dins el polígon 14 del mateix municipi..

Com a notícia positiva tenim que per primera vegada en 12 anys el pagès que sembrava blat de lesÍndies transgènic al Pla de Sant Jordi no ho ha fet. Segurament aquest canvi es degui a la subvenció(del 50%) en la compra de blat de les Índies no transgènic oferida per l'empresa pública Millora Agrària SA. Aquesta empresa que depèn de la Conselleria de Presidència del Govern de les IllesBalears al 2010 va subvencionar per primera vegada la compra de llavors de blat de les Índies no transgèniques. Així sospitam que el pagès s'hi va acollir.

Igualment sabem que les empreses venedores de llavors transgèniques o bé es varen passejar mesos abans pels magatzems oferint un bon preu o bé que en ple període de sol·licitud de subvenció aquestes varen fer una oferta millor que la de la conselleria.

Respecte a sa Pobla, s'ha de dir que enguany ha estat la primera vegada que hem recollit mostres a aquest municipi. I el resultat ha estat que de 3 de les 5 mostres ens han donat positiu a l'anàlisi de la proteïna de la llavor comercial MON810. I sospitem que anys enrere ja n'hi devia haver.

Per una altra banda, ens agradaria poder oferir més dades reals, però com que a nivell de l'administració encara no s'ha donat a conèixer les estadístiques  de la superfície sembrada dins el2010 amb blat de les Índies (transgènic, convencional i ecològic), no es pot valorar quin percentatge representen els cultius transgènics.

Taula Evolutiva

Enguany el MMARM ha publicat la relació de cultius transgènics durant els darrers 12 anys a cada comunitat autònoma.

Evolució de les hectàrees potencialment cultivables amb blat de moro transgènic segons la venda dosis realitzada a Mallorca en el període 1999-2010



Hectàrees/Anys. Font: MARM. Foto: MLT.


En la taula adjunta es pot observar clarament la tendència positiva que tenen els cultius transgènics a l'illa de Mallorca. En manco, de quinze anys s'ha passat d'haver-hi absència total a haver-hi quasi unes 100 hectàrees. Segurament els anys on no hi surten transgènics deu ser més per manca de dades que no per absència d'aquests.

Fins ara, encara no s'ha sabut de cap contaminació a camps veïns. Però també, és cert, que aquest tipus d'analítiques no les ha duit a terme ningú. Ens arriscam a dir, que segurament ja es deuen haver donat processos de contaminació genètica, però ni els responsables d'agricultura ni el servei de protecció d'espècies ni el departament de sanitat vegetal en diuen res al respecte.

Demandes

  • Que l'administració aporti informació pública sobre la localització exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears.
  • Denunciam a la Conselleria de Presidència i concretament als responsables polítics de l'Àrea d'Agricultura i Pesca per la seva absoluta passivitat en el tema. Fa més de mig any que s'hauria d'haver reunit la Comissió de Bioseguretat i a dia d'avui encara no ho ha fet. Així com el compliment de les seves funcions de seguiment i control dels cultius OMG.
  • Denunciam el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix de pinsos transgènics

De cara al futur

  • Difondre informació adreçada als consumidors/eres i als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que impliquen els transgènics a l'agricultura i a l'alimentació.
  • Accions de denúncia dins de la setmana de lluita contra els transgènics (11 a 17 d'abril)
  • Presentar una nova web de la campanya.
  • Nova campanya de detecció de cultius transgènics al 2011

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 1114
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: