Profunditat de penetració dels contaminants en les vies respiratòries. Foto: CREAL

Segons que revela Ferran Balsells a El País , la ciutat de Barcelona va emetre el 2010 més contaminació de la permesa per la Comissió Europea (CE), que des de l'any passat fixa en 40 µg (micrograms) per metre cúbic el límit legal del diòxid de nitrogen (NO ₂ ), que té efectes perversos sobre la salut de les persones. Igual que a Madrid , els ciutadans de l'àrea barcelonina van quedar exposats per sobre del que fixa la llei comunitària a aquest gas tòxic procedent del trànsit que causa irritacions en el sistema respiratori.

Ajuntament, Generalitat i equips científics que elaboren el mapa de la contaminació a Barcelona van avançar ahir que, amb les dades oficials pendents de validació, les emissions de diòxid de nitrogen han superat els màxims legals fins rondar els 50 micrograms per metre cúbic en algunes estacions, deu punts més dels permesos per la norma europea. Les dades del primer trimestre de 2010 reflecteixen que la mitjana va arribar fins i tot els 64 micrograms per metre cúbic a l'estació de Gràcia-Sant Gervasi, de trànsit intens. En el cas de l'exvila de Gràcia la contaminació podria ser un efecte del pla de mobilitat aplicat al barri des de fa uns anys i que concentra una gran densitat de tràfic en carrers molt cèntrics, com la Travessera de Gràcia i el Torrent de l'Olla.

La previsió de la Generalitat, que gestiona les dades de Barcelona per englobar amb els d'altres 15 municipis limítrofs abans de notificar a Brussel.les, posa la mitjana anual al voltant dels 55 micrograms registrats el 2009, per la qual cosa demanarà una moratòria a l'Executiu comunitari per evitar la consegüent sanció per incomplir la llei. "Legar que a Barcelona s'han aplicat severs plans per millorar l'aire", va precisar una portaveu del departament de Territori i Sostenibilitat.

La Generalitat ha fracassat a l'hora de contenir la contaminació tot i que el 2007 va aplicar un pla dissenyat a propòsit per complir la normativa europea. La Generalitat va limitar la velocitat a 80 quilòmetres per hora en els principals accessos de Barcelona, restricció impopular ara qüestionada pel nou Govern de CiU. Malgrat la gravetat de la situació, el nou president de la Generalitat, Artur Mas, s'anunciarà en un mes que flexibilitzarà la mesura. La limitació de la velocitat ha reduït l'emissió de partícules al voltant del 11% i suposa una mesura irrenunciable per complir la normativa legal de la UE, segons els científics consultats.

La Comissió Europea espera rebre les dades sobre la contaminació de les ciutats espanyoles el 2012 i decidirà llavors si denúncia al Govern espanyol davant el Tribunal de Justícia de la UE. Aquest haurà d'acordar amb la resta de països membres les sancions econòmiques que s'aplicaran a cada Govern central que, al seu torn, les traslladarà a les administracions competents. A Espanya una possible multa recauria sobre les comunitats autònomes. Espanya ja ha estat denunciada perquè l'àrea de Barcelona incompleix els límits exigits per la UE des de 2005 sobre partícules en suspensió (PM10). En aquest cas, la Generalitat ja va sol.licitar una pròrroga que ha estat denegada, segons fonts comunitàries.

"No hem aconseguit complir la norma però s'ha retallat la contaminació al voltant del 20%", va explicar Cristina Castells, directora de Serveis i Qualitat Ambiental de l'Ajuntament barceloní. Aquesta millora la corroboren els equips científics que elaboren la fotografia diària de la contaminació. "S'ha aconseguit contenir les partícules però el diòxid de nitrogen s'escapa. Brussel multarà a Barcelona per excedir aquests nivells", va advertir Xavier Querol, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques, que mesura la contaminació a Barcelona, i col.laborador en la redacció de la directiva comunitària que ara incompleixen Barcelona i Madrid. "Barcelona va començar a treballar una mica tard i el trànsit ha contaminat molt més del previst", va lamentar Querol. "S'han de prendre mesures molt més exigents o es seguirà incomplint la normativa durant més anys", va advertir José María Baldasano, catedràtic d'Enginyeria Ambiental que també treballa en el mesurament de la contaminació atmosfèrica.

La llosa del trànsit, que s'acumula en el cor de la ciutat i especialment a l'Eixample fins a registrar una densitat mitjana de 6.100 vehicles per quilòmetre quadrat-superior a la de Madrid (2100) i Londres (1300) -, allunya encara a l'àrea barcelonina de les exigències de la CE. Els experts, però, prefereixen enunciar d'una altra manera: "No s'estan salvant tantes vides com s'hauria de", ha assenyalat Querol. Incomplir la normativa de la UE surt més car que la mera sanció comunitària: causa unes 3.500 morts evitables l'any només a l'àrea de Barcelona, segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

Però la il.legalitat serà difícil de revertir. Enclavada en una complexa orografia que tendeix a acumular la contaminació i perjudicada per una important activitat portuària, Barcelona pateix més que la resta de ciutats l'anomenada traïció del dièsel: el motor pel que va apostar la UE per aturar el consum energètic però que emet unes sis vegades més diòxid de nitrogen que els vehicles de benzina, dada que va començar a conèixer fa una dècada. Els vehicles dièsel-el 56% del parc automobilístic de Barcelona-i l'efecte d'un possible augment de l'activitat industrial després de la crisi són els obstacles per a complir els límits contaminants almenys aquest any. "O Brussel imposarà més multes", va advertir Querol. "Són acumulatives".

Dades preocupants

El diòxid de nitrogen és un gas irritant de les vies respiratòries la font principal són les emissions dels motors de combustió. A més de perjudicar afeccions com l'asma, és un factor determinant en l'augment de les al lèrgies. Quan una alta concentració de gasos del trànsit coincideix amb pics de polinització, els lèrgics, que ja de per si tenen les mucoses inflamades i irritades, s'ho passen especialment malament.

La Comissió Europea, en la directiva 2008/50, situa com a valor límit anual (mitjana de totes les estacions de mesurament de la xarxa d'una ciutat o regió) "per a la protecció de la salut humana" els 40 micrograms per metre cúbic. És a dir, considera que, a partir d'aquí es produeixen efectes adversos en la salut. Aquest límit va començar a ser d'obligat compliment en 2010 i és més que probable que les grans ciutats espanyoles ho incompleixin.

L'article 226 del Tractat autoritza a la Comissió Europea a emprendre accions legals contra els Estats membres que no respectin les seves obligacions en matèria de qualitat de l'aire. El procediment d'infracció és llarg. Comença amb una "carta d'emplaçament", segueix amb un "dictamen motivat" (tots dos passos amb mesos de terminis) i pot continuar al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Si hi ha sentència, s'imposa una sanció econòmica.