Santiago Riera, Llorenç Sagalés, Albert Florensa, Joan Solà i Ramon Alcoberro durant la presentació del llibre sobre Jacques Ellul a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès aquest dimarts 11 de gener. Foto: X.B.C.

El pensador Jacques Ellul (Bordeus, 1912-1994) va revifar aquest passat dimarts a l'Ateneu Barcelonès. Tot i que és pràcticament desconegut del gran públic, la Sala Sagarra es va fer petita per encabir el públic que volia seguir la presentació del llibre d'Albert Florensa —editat a la col·lecció "Antigona" (Editorial Claret)—, La vida humana en el medi tècnic. El pensament de Jacques Ellul.

La presentació que va anar a càrrec del filòsof, professor a la UdG i ponent de la secció de Filosofia de l'Ateneu, Ramon Alcoberro, va comptar, també, amb la presència del professor emèrit de la UB Santiago Riera i Tuèbols (un dels primers estudiosos sobre la tecnociència), Llorenç Sagalés, teòleg; Joan Solà, director de la col·lecció "Antígona" de l’Editorial Claret, i el propi autor, Albert Florensa, doctor en Administració i Direcció d'Empreses (URL), llicenciat en filosofia (UB), enginyer tècnic industrial (UPC), professor a la càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'IQS (URL) i membre del Laboratori d'Anàlisi i Crítica Social (URL).

Alcoberro va dir que el llibre de Florensa —fruit posterior de la tesi doctoral de l'autor— era un llibre per pensar, no pas adreçat a les majories, però la lectura del qual demana "unes vivències i una empatia" amb el pensament d'Ellul. Per a Alcoberro —un dels pocs pensadors que ha parlat del teòric francès—, Jacques Ellul analitza el sagrat en l’era de la tècnica, "prou conscient que s’ha esdevingut una suplantació: ara –i parlant sociològicament– el sagrat no és el transcendent, sinó que s’ha portat a terme el que, en vocabulari marxista, podríem considerar una 'alienació' de l’home en la tècnica".

Alcoberro també destacà, sobre Ellul el que ell mateix anomenà “ètica del no poder” (o “ètica de la no-potència”, remarcant així que no és una ètica de la impotència): davant del poder de la tècnica (quan podem fer una cosa tendim immediatament a fer-la), cal proposar una ètica de la renúncia, és a dir, deixar de fer coses que es poden fer, una forma radical de resistència. "Un impotent —afegí Alcoberro— és el que 'vol però no pot'; en canvi l’ètica del no-poder significa: 'poder però no voler' ".

Riera Tuèbols, que prologa el llibre de Florensa, destacà que ja al principi de la seva carrera va creure que l'elogi indiscriminat de la tècnica, de la tecnologia, era equivocat. "Considerar el desenvolupament tecnològic com un ingredient indispensable del progrés és una equivocació", digué l'autor de Més enllà de la cultura tecnocientífica (Ed. 62, 1994). Mentre Riera es decantà en l'estudi d'un dels dos noms cabdals de l'anomenada escola francesa de tecnologia, Bertrand Gille, Albert Florensa es decantà, apassaionadament per Ellul, i "el llibre que presentem avui és fruit d'aquest gran treball". Per a Riera l'aportació més important del llibre de Florensa és la constatació que la tecnociència actual "no s'ha d'acceptar tal com se'ns presenta, sinó que s'ha de fer compatible amb la nostra condició d'humans".

Per la seva banda, el tèoleg Llorenç Sagalés destacà que la marginació d'Ellul no havia estat casual "pel contingut mateix del seu missatge" i pel fet que era un autor "inquietant i incòmode" perquè l'atmosfera religiosa d'Ellul, el seu pensament i la seva praxi política no es podien separar. Per a Sagalés, Ellul era un (a)burgès en el sentit que li donava Passolini quan deia que la burgesia no era una classe social, sinó una malaltia contagiosa.

Joan Solà, que dirigeix la col·leció Antígona, on s'inscriu el llibre de Florensa, va dir que aquest volum sobre el pensament d'Ellul era valent, "un llibre per a aprendre, ple de passió i interès: fa pensar i fa prendre consciència".

L'autor, Albert Florensa, va voler destacar el fet que Ellul era un crític radical de la relació de l'home amb la tècnica, però no era un tecnòfob. De fet la tècnica és un tret antropològic, i lògic, de l'ésser humà, encara que no cal confondre la tècnica exclusivament amb les màquines. "La tècnica es defineix com la recerca de la màxima eficàcia per qualsevol mitjà". Tanmateix, és una font de poder: tots els estat aposten pel desenvolupament tecnològic a qualsevol preu i per això actualment vivim sota un sistema tècnic. "La tecnologia, ara, és el sagrat".

Certament, per a Ellul:

• podem renunciar a fer coses (no-poder), renunciar al poder de la tècnica i posar límits, perquè el que és humà ho demana: no podem créixer indefinidament;
• hem de pensar globalment i actuar locament, tot fent una política i una economia arrelades en el territori;
• hi ha llocs per a l'esperança: el fet d'adonar-nos dels nostres límits, la solidaritat i la dimensió trascendent aporten llum sobre les raons antropològiques de la crisi.

Sortosament, Ellul torna a ser escoltat i ja comença a formar part de moviments com el del Decreixement, gràcies, per exemple, a Serge Latouche. De fet, Ellul va ser un dels pioners del moviment ecologista a França i tota la seva obra ha estat reeditada a França i als Estats Units. "Els temps de crisi —afirmà Florensa— faciliten el coneixement d'Ellul".