D’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la superfície global a Catalunya dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat progressivament els darrers anys, i l’any 2009 arriba a representar un 51,15% de la superfície total de blat de moro.

Per comarques, la major implantació de varietats de blat de moro modificades genèticament, són: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell.

A la demarcació de Barcelona (1,83% ha transgèniques) només conreen blat de moro modificat genèticament les comarques del Maresme (13,21%) i Osona (0,24%); a la demarcació de Girona (42,73% ha) ho fan totes, menys les de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya; a les de Lleida (56,80% ha) no conreen transgènics les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i, finalment, a les terres de la demarcació de Tarragona, només la comarca del Tarragonès hi dedica 17,75 ha.

L’any 2009, el blat de moro és l’única espècie que té varietats genèticament modificades autoritzades i comercialitzades, incloses al Registre de varietats comercials depenent de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals o al Catàleg europeu de varietats de plantes agrícoles, per tant, és l’única que es pot cultivar a la UE i, en conseqüència, a l’Estat espanyol.

Les diferents varietats de blat de moro que l’any 2009 estan autoritzades a l’Estat espanyol per sembrar, són híbrids de blat de moro que porten incorporat el paquet gènic MON 810 que els confereix resistència al barrinador del blat de moro, una de les plagues més importants d’aquesta planta a Catalunya. 

A l'Estat espanyol

L’any 2009 la superfície total de blat de moro modificat genèticament a l’Estat espanyol era de 76.057 hectàrees, enfront de les 79.269 hectàrees de l’any 2008. Les quatre comunitats autònomes amb més superfície de conreu de blat de moro modificat genèticament eren, en ordre decreixent: Aragó, Catalunya, Extramadura i Navarra.

L’any 2009 Catalunya va ser la segona comunitat autònoma, amb una superfície de 28.260 hectàrees de blat de moro modificat genèticament.

Les dades del MARM estan calculades en funció de les declaracions de venda de llavors que els productors de llavors faciliten al MARM, d’acord amb els plans de seguiment de cada varietat, per la qual cosa aquestes dades, per a Catalunya, varien respecte a les presentades pel DAR, que estan calculades a partir de la DUN.

Situació mundial

D’acord amb les dades de l’informe sobre “La situación mundial de la comercialización de cultivos biotecnológicos/genéticamente modificados en 2009” del Servei Internacional per a l’Adquisició d’Aplicacions Agrobiotecnològiques (ISAAA, en la sigla anglesa), la superfície global dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat durant l’any 2009 fins arribar als 134 milions d’hectàrees enfront dels 125 milions de l’any 2008.

Els vuit països amb major superfície agrobiotecnològica (més d’un milió d’hectàrees cultivades) són, per ordre decreixent, els Estats Units (64,0 milions de hectàrees), seguida del Brasil, l’Argentina, l’Índia, el Canadà, la Xina, Paraguai i Sud-àfrica.
La soja transgènica segueix sent el principal cultiu biotecnològic durant l’any 2009, amb 69,3 milions de hectàrees, que representen el 77% de la superfície agrobiotecnològica mundial, seguida del blat de moro (41,08 milions d’hectàrees o el 26%), el cotó (16,17 milions d’hectàrees o el 49%) i la colza (6,51 milions d’hectàrees o el 21%).

La Unió Europea continua a la cua, amb només sis països que van sembrar 94.750 hectàrees de cultius transgènics l’any 2009 (Espanya, la República Txeca, Portugal, Romania, Polònia, Eslovàquia). Espanya representa el 80% de tot el blat de moro modificat genèticament de la UE l’any 2009.

A la Unió Europea diversos estats membres s’han acollit a l’anomenada clàusula de salvaguarda14 (article 23 de la Directiva 2001/18/CE). D’acord amb aquesta clàusula, els estats membres amb caràcter provisional poden restringir o prohibir l’ús i/o la venda del producte o component del producte modificat en el seu territori. No obstant això, l’estat membre ha de tenir raons suficients per considerar que l’OMG en qüestió planteja un risc per a la salut humana o el medi ambient o una nova valoració de la informació existent d’acord amb els coneixements científics nous o addicionals.

Sis estats membres de la Unió Europea apliquen actualment les clàusules de salvaguarda en casos d’OMG: Alemanya, Àustria, França, Grècia, Hongria, Alemanya i Luxemburg.