Amb l'objectiu d'impulsar l'estudi i la conservació de la ictiofauna autòctona d'Espanya i Portugal, un grup d'investigadors i gestors implicats en l'estudi i la defensa dels peixos continentals de la península Ibèrica han constituït, a la UdL, la
Societat Ibèrica d'Ictiologia (SIBIC).
Denuncien 'el paupèrrim estat de conservació' d'aquestes espècies úniques al món i alerten que l'activitat humana, sumada a la presència cada cop més nombrosa d'espècies introduïdes, com ara el lluci, el silur, la perca americana o la sandra, han provocat ja múltiples extincions locals. Els experts qualifiquen aquest fet d''alarmant, atès el grau d'exclusivitat de la ictiofauna ibèrica', ja que la península ibèrica està considerada com un dels punts més importants de biodiversitat de peixos de tot Europa.
Segons detalla el secretari de la Societat i professor de la UdL, Frederic Casals, d'exemples en tenim molts. S'han extingit l'esturió a la conca de l'Ebre, l'anguila ha desaparegut de tots els rius per sobre les grans preses, mentre que la mandrilla o la barga, dos dels peixos més comuns als rius de Catalunya, pràcticament no es trobem.
Quant als rius de Lleida, Casals explica que es troben en perill la bavosa de riu, present en algun tram del Segre, i el cavilat, a la Garona. Altres espècies com ara la bagra, l'anguila i el llopet de riu, estan entre les vulnerables, afegeix.
La junta de SIBIC, integrada per una dotzena d'experts de Còrdova, Navarra, Barcelona, Girona, Múrcia, Lleida i Portugal, tornarà a reunir-se el proper mes de juny a Múrcia. A l'espera que s'iniciï el procés d'inscripció de socis, la Societat compta ja amb 183 persones interessades a formar-ne part. Els seus impulsors insisteixen a dir que està oberta no només a ictiòlegs, sinó també a membres de l'administració, societats de pescadors, consultores ambientals i organitzacions ambientalistes.